Història i Mètode Científic: Guia Completa

1. L'origen de la ciència (segles VI - V a.C.)

La ciència neix a Grècia al mateix moment que la filosofia.

• Episteme: Es busca l'opinió objectiva (ciència) davant la doxa (opinió subjectiva).
• El Cosmos: Els primers que es van preguntar per què hi ha un ordre a l'univers van ser els primers científics. Es busca l'explicació de per què "les coses passen per alguna cosa".

2. La revolució científica (segles XVI - XVII)

La ciència s'independitza de la filosofia i crea un mètode propi.

Protagonistes:

• Copèrnic: Heliocentrisme (el Sol al centre).
• Kepler: Òrbites el·líptiques.
• Galileu: El "pare" de la ciència moderna. Introdueix la matematització i l'experimentació.
• Newton: Unifica les lleis de la terra i del cel.

Canvi de visió: No només canvien les fórmules, sinó la manera de veure el món (mecanicisme).

3. Classificació de les ciències

• Ciències formals: No miren el món exterior. S'ocupen de la coherència del sistema i símbols (ex: matemàtiques, lògica). Ex: L'arrel quadrada de 16 és 4.
• Ciències empíriques: S'ocupen de la realitat i dels fets que passen al món. Tenen contingut que s'ha de contrastar amb l'experiència:
  • Naturals: Estudien la natura (física, biologia). Ex: La temperatura interna dels mamífers és constant.
  • Socials i humanes: Estudien l'ésser humà (psicologia, economia). Ex: La depressió no sempre és causada per un fet traumàtic.

4. El mètode científic

• Mètode deductiu (M.D.): De lo general a lo particular. Conclusions segures, però no amplia el coneixement.
• Mètode inductiu (M.I.): De casos particulars a una tesi general. Amplia el coneixement, però no pot garantir la veritat absoluta.
• Mètode hipoteticodeductiu (M.H.): El mètode que barreja el deductiu i l'inductiu.

Passos del mètode:

1. Definició del problema: Observem un fet que no entenem.
2. Formulació de la hipòtesi: Inventem una explicació possible i coherent.
3. Deducció de conseqüències: Pensem què passaria si la hipòtesi fos certa.
4. Contrastació: Fem l'experiment o observació de la realitat.
5. Refutació o confirmació.
6. Obtenció de resultats: Es formula una nova llei o teoria (o es confirma una de ja proposada).

5. El progrés científic i la demarcació

• Karl Popper (Falsacionisme): El criteri de demarcació és la falsabilitat. Una teoria és científica si podem imaginar un experiment per demostrar que és falsa. La ciència avança eliminant teories refutades.
• Thomas Kuhn (Paradigmes): La ciència no és un progrés continu, sinó que avança per revolucions:
  • Ciència normal: Els científics treballen sota un paradigma (conjunt d'idees acceptades).
  • Anomalies i crisi: Apareixen problemes que el paradigma no explica.
  • Revolució científica: S'abandona el vell paradigma i se'n crea un de nou.

Llei vs. Teoria

Una Llei és la descripció d'una regularitat de la natura. Una Teoria és el marc general que explica i inclou diverses lleis (el cercle que ho envolta tot).