Història i Memòria: De la Mona de Pasqua a la Segona República Espanyola

La Mona de Pasqua i la Memòria Dolça

La mona de Pasqua. Recorda que s'hi passava hores, davant dels aparadors de les pastisseries. El fascinaven aquelles construccions de xocolata: una nau espacial, una pilota blaugrana, un vaixell pirata, un superheroi, una nina rossa amb ulleres de sol en un cotxe descapotable, un lleopard en una selva exòtica… Encara que sabia que no tindria mona (que valien massa diners, que a casa celebraven la Pasqua d'una altra manera…), cada any en triava una. I cada any es repetia la mateixa escena: el dia de Pasqua l'àvia es llevava amb el somriure murri de quan tenia alguna sorpresa. La veu: picant-li l'ullet mentre li allarga la capsa de llauna i el mira amb les mans a la panxa mentre ell l'obre. Hi troba un tresor de galetes d'ametlla i cardamom amb totes les formes possibles: estrelles, mitges llunes, cors, núvols, flors i avets. Sap del cert que a l'àvia li agradaria saber que aviat serà pastisser, que ha après a fer galetes i pastissos amb altres gustos i receptes. I que ja sap quin serà el seu projecte de final de curs: una mona de xocolata que serà la granja de l'àvia, que ell se sap de memòria: tindrà estables per al ramat i un gronxador penjat de la xicranda; també un porxo per prendre llimonada tornant de la feina. I des del porxo es veurà la posta de sol més bonica del món.

Recordar: Viatges per l'Atles Personal

Recordar vol dir tornar a passar pel cor. Podem recordar allò que no hem viscut? Ho intentarà. Obri a l'atzar la pàgina de l'atles i es diu noms en veu alta per començar el viatge.

• A la primavera, Marràqueix. Recorre el mercat fragant de dàtils i espècies i torna a casa a l'hora blava, quan el muetzí i l'aigua de la font diuen que és hora de deixar la ciutat enrere.
• A l'estiu, Sardenya. Es capbussa en aigües maragda i mentre els cabells li regalimen de gotes de sal i alga, ensorra els peus en l’arena blanca.
• A la tardor, Viena. Trepitja les llambordes molles de la ciutat un vespre plujós per buscar recer en un cafè de fusta i vellut. Demana un te i pastís de xocolata i albercoc; escriu un trosset de diari al revers d'una postal que reprodueix el quadre de Klimt que ha contemplat tota la tarda.
• A l'hivern, Hèlsinki. Mira el jardí gebrat mentre el termòmetre assenyala graus negatius. Es prepara per passar la tarda llegint una novel·la policíaca amb una flassada de colors i una tassa de cacau.

Deixa que les hores passin en aquests records robats per allunyar-se dels cables que recullen les seves constants vitals i de l'aire hermètic i sense hores de l'hospital. Viatja vida enllà, buscant una finestra per al desig que encara batega.

La Crisi de la Monarquia i el Pas a la República

El Regnat d'Alfons XIII (1902-1931)

Alfons XIII va accedir al tron el 1902 dins una monarquia parlamentària sostinguda pel sistema bipartidista, amb intents limitats de reforma per combatre el caciquisme i el frau electoral. Es van introduir mesures com la Llei del Cadenat, les primeres lleis socials i la creació de la Mancomunitat de Catalunya, però la reforma militar va fracassar i va generar conflictes. L’oposició republicana, obrera i nacionalista es va enfortir, mentre augmentava la inestabilitat política i la conflictivitat social. Tres crisis destacades —la Setmana Tràgica (1909), la crisi de 1917 i la violència entre 1919 i 1923— van evidenciar el fracàs del sistema. La guerra del Marroc, amb gran oposició social, va accentuar el malestar popular i les tensions dins de l’exèrcit.

La Dictadura de Primo de Rivera

Després del desastre d’Annual el 1921, es va començar a preparar un cop d’estat militar per evitar responsabilitats polítiques i militars. El 1923, el general Primo de Rivera va instaurar una dictadura amb el suport del rei i de sectors conservadors, suspenent la Constitució i reprimint l'oposició. El règim va impulsar obres públiques i monopolis per estimular l’economia, però no va aconseguir eliminar el descontentament social. La crisi del 1929 va debilitar el règim i Primo de Rivera fou substituït. El 12 d’abril de 1931, les eleccions municipals van mostrar el rebuig a la monarquia, provocant l’exili del rei Alfons XIII. El 14 d’abril es va proclamar la Segona República i es va formar un govern provisional. La nova Constitució de 1931, aprovada amb majoria republicana, establia un sistema democràtic, reconeixia drets individuals, autonomia regional i sufragi universal. Tanmateix, no va ser acceptada pels sectors més conservadors.

Dones Pioneres durant la República

Durant la Segona República es varen impulsar reformes per assolir la igualtat entre homes i dones, com el sufragi femení, el matrimoni civil, el divorci i la coeducació.

• Clara Campoamor (1888-1972) i Victoria Kent (1898-1987), llicenciades en Dret i diputades a les Corts republicanes, varen ser les primeres dones incorporades al Col·legi d'Advocats de Madrid.
• Margarita Nelken (1894-1968), diputada socialista i intel·lectual especialitzada en Literatura i Art.
• Federica Montseny (1905-1994), política i sindicalista anarquista, va ser la primera dona ministra (Sanitat), no només d'Espanya sinó de tota l'Europa occidental.
• Maruja Mallo (1902-1995), pintora avantguardista, membre de la Generació del 27 i col·laboradora de les Missions Pedagògiques.
• María Luz Morales (1889-1980), periodista, va ser la primera dona a dirigir un diari a Espanya (La Vanguardia de Barcelona).

El Bienni Reformista i l'Inici de la Guerra Civil

El Bienni Reformista va modernitzar el país amb reformes agràries, educatives, laborals i militars. També es va separar l’Església de l’Estat i es va reconèixer l’autonomia de les nacionalitats històriques.

Amb l’inici de la Guerra Civil, l’exèrcit sublevat va crear un nou estat autoritari amb Franco al capdavant. Es varen suprimir les llibertats democràtiques, els partits i els sindicats, i es va imposar el partit únic. A la rereguarda republicana, sectors d’esquerra radical varen impulsar una revolució social amb col·lectivitzacions i anticlericalisme. Es varen crear comitès obrers per dirigir la producció i la vida civil. El govern de Largo Caballero va intentar recuperar el control i defensar la legalitat republicana.

Fases Clau de la Guerra (1936-1939)

L'estiu de 1936 les tropes revoltades van arribar a les portes de Madrid, però la resistència republicana va impedir-ne la conquesta. El 1937, l'exèrcit franquista va atacar el nord i va bombardejar Guernica, provocant nombroses víctimes civils. Tot i els contraatacs republicans, Cantàbria i Astúries caigueren en mans dels revoltats. El 1938 es va lliurar la batalla de l'Ebre, on els republicans van ser finalment derrotats. La guerra va acabar l'1 d’abril del 1939 amb la victòria franquista.

Conseqüències de la Guerra Civil

La Guerra Civil espanyola va causar més de 400.000 morts entre soldats i civils. La destrucció d’infraestructures i la davallada de la producció agrària i industrial van provocar una greu crisi econòmica. Políticament, es va acabar amb la democràcia i es va instaurar una dictadura que va durar gairebé 40 anys. Socialment, es va aprofundir la divisió entre vencedors i vençuts, sense cap política de reconciliació. La vida quotidiana es va veure marcada per la fam, la por i els bombardeigs constants. La zona republicana va patir especialment per l’escassetat d’aliments i la retirada contínua. Molts habitants es convertiren en desplaçats o refugiats. A més, es van produir persecucions ideològiques i religioses en tots dos bàndols, tot i que amb intensitats i formes diferents.

L'Economia i la Política a les Illes Balears al Segle XX

Estructura Econòmica Balear

A començament del segle XX, l'economia balear es basava principalment en l'agricultura, amb cultius destacats com l'ametler, el garrover i les taronges de Sóller. A Menorca predominava la rotació triennal i començava l’expansió de la ramaderia bovina, mentre que a Eivissa i Formentera destacava l’explotació de les salines. La indústria era escassa i afectada per la pèrdua del mercat colonial, tot i que a Menorca va créixer la indústria del calçat. Després de la Primera Guerra Mundial es varen desenvolupar noves indústries exportadores a Mallorca. La crisi del 1929 va afectar el sector, però el turisme va ajudar a recuperar l’economia. El turisme es va iniciar com una activitat elitista, amb estades llargues de membres de la noblesa i artistes europeus. A finals dels anys 1920 es varen construir hotels i urbanitzacions, i es varen posar les bases del futur desenvolupament turístic.

Panorama Polític Balear Pre-República

1. A principis del segle XX, Mallorca i les Pitiüses estaven dominades pel Partido Conservador d’Antonio Maura, mentre a Menorca triomfava una aliança liberal-republicana.
2. A partir de 1920, els liberals es van imposar a Mallorca amb l'ajuda de Joan March, que utilitzava pràctiques caciquistes per mantenir el poder.
3. Joan March va adoptar un discurs populista i canviava d'ideologia segons els seus interessos, arribant a donar suport tant als obrers com als franquistes.
4. Els partits republicans, especialment els federalistes, eren forts entre les classes urbanes i defensaven l’autonomia i l’ús del català.
5. Els socialistes van arrelar entre les societats obreres de Palma i diversos pobles, i a Menorca van desplaçar l’anarquisme.

El regionalisme va sorgir com un moviment minoritari que defensava l’autogovern i la llengua catalana, amb suports intel·lectuals i culturals. La dictadura de Primo de Rivera va ser ben rebuda per sectors conservadors, però va reprimir polítics i institucions culturals. A les eleccions municipals del 1931, les candidatures monàrquiques van guanyar a les Balears, tot i la proclamació de la República. La Segona República va portar avenços en educació i obres públiques, però la manca d’unitat política va impedir l’aprovació de l’Estatut d’Autonomia balear.