Història Medieval: Visigots, Al-Andalus i Regnes Cristians

El Regne Visigòtic de Toledo

Origen

• Invasió germànica del segle V dC.
• Desplaçats cap al sud des de França pels francs (507).

Consolidació i Unificació

La necessitat d'unificació es va donar per motius demogràfics i territorials:

• Territorial: Leovigild va aconseguir l'expulsió dels sueus i els bizantins.
• Religiosa: Recared va impulsar la conversió al cristianisme.
• Legal: Recesvint va promulgar el Liber Iudiciorum (c. 650).

Institucions

• Monarquia: Tenia amplis poders (govern, exèrcit, justícia), però era electiva, cosa que generava problemes successoris.
• Assemblea d'homes lliures: Elegia el rei.
• Aula Règia: Consell Reial.
• Concilis de Toledo: Reunió de bisbes amb jurisdicció civil.
• Altres càrrecs: Comes, duces, gardings, etc.

Caiguda

• Problemes successoris entre Roderic i Agila II.
• La penetració musulmana fa caure el regne (711).
• Espais cristians que sobreviuen: Tudmir (Múrcia) i el Regne d'Astúries.

Les Fases d'Al-Andalus

Inicis de l'Emirat (711-929)

• Arribada el 711 de la mà de Tàriq; conquesta (711-714).
• Frens a l'expansió: Covadonga (722) i Poitiers (732).
• Dependència del califat de Damasc fins al 756 (revolució abbàssida).
• El 756, Abd-al-Rahman I proclama l'Emirat Independent.
• Les tensions internes permeten l'avanç cristià cap al Duero.

Califat de Còrdova (929-1031)

• Proclamat per Abd-al-Rahman III (929), que pacifica el país.
• Relacions amistoses amb els regnes cristians i l'Imperi Germànic.
• A finals del segle X, pren el poder Almansor.
• Ràtzies contra el nord (etapa d'esplendor califal).

Taifes i Invasions (S. XI-XIII)

• Divisió de l'espai en regnes independents (Taifes), guerres internes.
• 1086: Invasió almoràvid, unificació de l'espai fins al 1145.
• 1172: Invasió almohade, unificació fins a la Batalla de Las Navas de Tolosa (1212).
• Progressiu avanç cristià cap al sud.

Regne de Granada (S. XIII-1492)

• Únic espai musulmà a partir del segle XIII.
• Vassallatge a Castella; sobreviu per la feblesa castellana.
• Caiguda el 1492, conquerit pels Reis Catòlics.

La Societat d'Al-Andalus

Diversitat Ètnica i Religiosa

Diversitat Ètnica

• Hispanovisigots: La majoria. Alguns es van convertir a l'islam pels avantatges fiscals (anomenats muladís o renegats).
• Berbers: Majoritàriament musulmans, es van establir a la zona més pobra d'Hispània.
• Àrabs: L'elit dirigent.
• Esclaus: Arribaren esclaus europeus (saqaliba) i també persones negres d'Àfrica.

Diversitat Religiosa

• Musulmans: La majoria, gràcies a la conversió dels hispans.
• Cristians (Mossàrabs): Minoria tolerada. Alguns van emigrar cap al nord per evitar tensions.
• Jueus: Van deixar de ser perseguits.

Organització Social

• Gran pes de la vida urbana. Còrdova era la ciutat més gran i pròspera d'Europa (+100.000 hab.). S'hi trobaven mercats de llibres i d'esclaus, i s'hi exercien activitats variades i lúdiques a l'urbs califal.
• Elit Social: Aristocràcia d'origen àrab, que controlava terres i càrrecs.
• Classe Mitjana: Formada per mercaders i també esclaus procedents de l'exterior.
• Masses Populars: Pagesos (hispanovisigots, berbers i esclaus).
• Dones: Situació d'inferioritat respecte als homes.

Sorgiment dels Regnes Cristians (S. VIII-X)

Astúries i Lleó

• Origen el 722, amb la resistència a la batalla de Covadonga.
• S. VIII-X: Expansió dels seus dominis en totes direccions (Galícia, Duero...).
• El centre es mou al sud: d'Oviedo a Lleó.
• Al segle X, es produeix la progressiva autonomia del comtat de Castella.
• Al segle XI, Castella esdevé regne a costa de Lleó.

Regne de Pamplona (Navarra)

• A l'extrem occidental dels Pirineus, de base bascona, encapçalat per Ènnec I.
• Batalla de Roncesvalls (778), on caigué derrotat l'exèrcit carolingi. Base mitològica.
• Expansió cap a l'Ebre i les valls pirinenques.
• Garcia Sanxes I incorpora el comtat d'Aragó al regne de Pamplona.

Comtat d'Aragó (Zona Pirinenca)

• Petits territoris sota control inicial carolingi.
• Primer comte: Asnar I Galí.
• Al segle IX, formació del comtat a l'entorn de Jaca.

Comtats Catalans

• Creació de comtats defensius de la mà dels francs (Marca Hispànica).
• Al segle IX, progressiva autonomia (amb Guifré el Pilós).
• El Comtat de Barcelona esdevé el capdavanter.