Història Medieval: Regnes Cristians i Nassarites a la Península

Organització Política de Castella

• Monarquia: Màxima autoritat, amb tot el poder.
• Corts: El rei les convocava i presidia. Tenien funcions consultives i representaven una minoria.
• Consells: Òrgans administratius i governamentals de cada municipi.

Economia i Societat a Castella

Economia del Regne Asturlleonès (s. VII-X)

• Economia de subsistència basada en la producció agrícola i la ramaderia.
• No hi havia excedents que permetessin intercanvis comercials.
• La manufactura i el comerç eren activitats escasses.

Economia i Societat a Castella (s. XI-XIII)

• Període d'expansió territorial i creixement econòmic.
• Agricultura: Major rendiment econòmic, orientada a l'autoconsum.
• Ramaderia: Motor econòmic, destacant l'ovella merina.

El Concejo de la Mesta

• Creat per nobles.
• Objectius: Defensar els interessos i regular la transhumància d'ovelles a través de les carrerades.

Fires Comercials

• Comercialitzaven productes agraris i ramaders.

Formació de la Corona d'Aragó

• Peronella (filla del rei) es casa amb Ramon Berenguer IV (comte de Barcelona).
• Tenen un fill, Alfons el Cast, el primer rei de la Corona Catalanoaragonesa.
• Era una confederació formada per Aragó, Catalunya i València (des de 1245).

Institucions de la Corona d'Aragó

• No tenien poder absolut.
• Pactisme: Model polític pel qual el rei pactava amb les Corts i la Generalitat.

Les Corts

• Composició: Noblesa i clergat (vivien del que pagava el poble), burgesia alta (treballaven, representaven els més rics).
• El rei convocava les Corts quan volia diners.
• Les Corts presentaven demandes i només pagaven si el rei complia les demandes.

La Generalitat

• Delegació permanent de les Corts.
• Funcions: Vigilar els compliments, mantenir l'exèrcit i la flota, recaptar impostos.

Repoblació de Castella

• Plesura: Ocupació i cultiu de terres per camperols lliures. A canvi, el rei donava títol de propietat.
• Repoblació oficial (s. IX): Organitzada pel rei, que concedia terres als camperols.
• Sistema de consells (s. XII-XIII): Els reis donaven latifundis als ordes militars que participaven en la Reconquesta.
• Repartiment (s. XIII-XIV): Propietats musulmanes repartides entre els que havien participat en la conquesta del territori.

La Ciutat com a Centre Cultural (s. XII)

• La cultura es trasllada als nuclis urbans.
• Apareixen noves institucions, com les universitats.
• Es produeixen avenços científics i tecnològics.

Escoles i Universitats (s. XI-XII)

• Passen a ser centres de cultura.
• La població hi accedia, però gran part seguia analfabetitzada.

Tipus d'Escoles Urbanes

• Necessitaven millor educació per als negocis.
• La creació d'escoles depenia de l'Església.
• Catedralícies: Depenien del bisbe, destinades al clergat.
• Municipals: Depenien de l'ajuntament, destinades als burgesos.

Les Universitats

• Origen en escoles catedralícies.
• Eren independents del bisbe.
• Els unia el treball intel·lectual.
• S'estudiava en llatí.
• Les dones estaven excloses dels estudis, excepte les nobles o burgeses.

Avenços Científics i Tecnològics

• Astronomia: Nous mètodes per mesurar el temps, taules astronòmiques, mapes celestes i primers rellotges astronòmics.
• Matemàtiques: Nombres àrabs, el nombre zero, sistema decimal i àlgebra.
• Navegació: Brúixola nàutica, portolans i timó.
• Tecnologia: Pólvora per a projectils i ús del paper.

Noves Tècniques Comercials

• Generalització de l'ús de la moneda.
• Pagaments amb lletres de canvi.
• Aparició de les primeres societats mercantils.

El Regne Nassarita de Granada

• Des de la conquesta almohade, els musulmans van intentar frenar els regnes cristians (sense èxit).
• Els regnes de taifes van anar caient.
• El territori va resistir com a Regne Nassarita fins a la fi de l'Edat Mitjana.

Evolució Política del Regne Nassarita

• 1232: Els musulmans controlaven les províncies de Granada, Màlaga, Almeria i Jaén.
• 1238: Un noble musulmà nassarita declara la independència de l'imperi almohade.

Vitalitat Econòmica del Regne Nassarita

• El Regne de Granada defensava la població jueva dels regnes cristians, que van formar un grup social influent.
• La producció agrícola era insuficient i importaven productes bàsics com cereals i oli.
• Van intensificar els cultius de productes com el lli, el cotó i el safrà.