Història Medieval: Estructura Social i Canvis Econòmics a Europa

TEMA 2: Viure al feu

El feu establia les terres que el rei o noble havia atorgat a un altre senyor feudal, reservant les millors terres per a ell, la reserva senyorial, i les treballaven els seus serfs. El senyor repartia una part del feu en lots (masos) que es lliuraven a serfs o pagesos lliures, que pagaven unes rendes, una part de la collita o feien feines a les terres del senyor. El senyor tenia el dret de jurisdicció sobre totes les terres del feu, podia dictar ordres i lleis, impartir justícia, controlar tots els serveis i imposar tributs.

Els pagesos del feu

La majoria de la població naixia i moria amb aquesta condició:

• Pagesos lliures: Podien ser propietaris de la seva terra i disposar de si mateixos: casar-se, abandonar el feu, etc.
• Serfs: No tenien llibertat personal i estaven lligats a la terra del senyor; ells no podien casar-se ni abandonar les terres.

L'església regulava la vida social

La vida social o privada estava relacionada amb la intervenció de l'església. El naixement, el matrimoni i els funerals tenien cerimònies religioses. L'església s'encarregava de l'ensenyament i de l'assistència als pobres i malalts.

L'església va establir la pau de Déu i la treva de Déu, uns períodes de pau obligatoris en cas de guerres, i va ordenar que les esglésies i els monestirs fossin llocs on no s'entrés sense autorització.

L'organització de l'església

L'església medieval era rica, amb feus immensos, i cobrava el delme als cristians, un impost per mantenir el clero.

Els cristians s'agrupaven en parròquies, dirigides per un sacerdot (rector). El conjunt de parròquies formava una diòcesi, al capdavant de la qual hi havia el bisbe. Capellans, rectors i bisbes formaven el clero secular.

El clero regular estava format pels monjos, que vivien en monestirs sota l'autorització d'un abat, i les monges, sota l'autorització d'una abadessa.

Croades: Segles XII i XIII, unes campanyes militars en defensa de la creu (símbol del cristianisme).

La vida als monestirs

Un monestir era un conjunt d'edificis i dependències; hi havia l'hort, el molí i les seves terres. El centre estava a l'església, on els monjos i monges anaven a resar. L'oració era la seva activitat principal, i la finalitat de la vida monàstica era allunyar-se del món i apreciar més a Déu.

Les regles monàstiques

El que aspirava a la vida monàstica entrava en els monestirs. Després d'un període d'adaptació, feien tres vots o promeses: obediència, pobresa i castedat, i anaven vestits amb un hàbit.

Totes les ordres religioses estaven manades per una regla, un conjunt de normes que regulaven les activitats monàstiques, establien les hores de l'oració, la lectura dels textos sagrats i les feines. Els benedictins, fundats per sant Benet de Núrsia, van néixer a Itàlia al segle VI i es van expandir arreu d'Europa.

TEMA 3: Expansió agrària i creixement demogràfic

- Noves tècniques de conreu, rotació triennal, deixant un terç de la terra en guaret, i l'ús dels fems dels animals com a adob.

- Instruments agrícoles: l'arada, la collera, ferradures per als cavalls, que milloraven el rendiment de la força dels animals de tir, i molins d'aigua o de vent, útils per moldre el gra.

Entre els segles XII i XIV, això va comportar un augment de la productivitat, amb més producció per superfície conreada i un augment de la població.

Els artesans i els gremis

El treball artesà es feia en tallers petits, on el propietari era el mestre artesà, que disposava d'eines pròpies. Els artesans de cada ofici s'agrupaven en gremis, estructurats de manera jeràrquica: aprenents, oficials i mestres artesans. Les normes prohibien a ningú exercir l'ofici sense permís del gremi, i tots els mestres artesans havien de treballar les mateixes hores i amb el mateix tipus d'eines.

Fires i mercats

La funció essencial dels nuclis urbans era acollir el mercat, on acudien els pagesos de la zona per intercanviar productes agrícoles per manufactures. Fires: mercats periòdics de gran magnitud on es compraven i venien grans quantitats de productes.

Les grans rutes del comerç

El comerç marítim era més important que el terrestre, ja que els vaixells tenien més capacitat de càrrega i eren més ràpids. Hi havia una ruta marítima al Mediterrani, i una segona ruta a l'Atlàntic i el Bàltic.

L'aparició de la burgesia

El creixement de les ciutats va transformar la societat feudal, creant un nou grup social no privilegiat, dedicat a fer feines artesanes i al comerç, que no depenien de cap senyor feudal. La base de la riquesa eren els diners que cobraven per feina. Segons la riquesa, es feia la distinció entre alta burgesia, formada per comerciants i banquers, i petita burgesia, mestres artesans i petits comerciants. Vivien amb altres grups socials, com gent humil: oficials i aprenents dels gremis, criats, etc.

El govern de les ciutats

Elegien magistrats, que s'encarregaven de les finances, l'ordre i la justícia, dirigits per un batlle.

La cultura urbana

Entre els segles X i XI a l'Europa occidental, llegir i escriure era una feina per als clergues, funcionaris reials i mercaders rics. Al segle XII, les millores en les condicions econòmiques i el desenvolupament de la vida urbana van afavorir la il·lustració d'alguns nobles, entre burgesos que es dedicaven als negocis. Sense el control de les autoritats religioses o municipals, es van donar lloc a unes corporacions universitats.

El rei vol el suport de la burgesia

Els reis van donar suport als burgesos i els van oferir cartes de privilegis que els feien lliures, no sotmesos a cap senyor feudal, i van oferir monopolis comercials i permisos per obrir mercats. A canvi, els burgesos van facilitar als monarques recursos econòmics.

Les corts i els parlaments

Reunions amb els tres estaments: noblesa, clerecia i burgesia. En alguns casos, el poder de la burgesia a les corts era més gran que en altres.

Les guerres entre les monarquies europees

La Guerra dels Cents Anys va enfrontar França i Anglaterra entre els anys 1337 i 1453. La guerra va començar per un problema successori de la corona francesa i per la pretensió del monarca anglès de ser reconegut com a rei de França.

La fam, la guerra, la pesta

Al segle XIV, hi va haver una crisi agrària a Europa a causa d'un seguit de males collites, clima desfavorable i conreu de terres de baixa qualitat. La fam es va estendre per tot el continent, i els danys provocats per les guerres freqüents entre senyors feudals van ser devastadors. El període més dur va ser l'any 1347, quan la PESTA NEGRA va assolar Europa, afectant una població desnutrida i provocant un increment de mortalitat.

Les revoltes dels pagesos

Van tenir efectes immediats al camp, com el començament de l'escassetat de mà d'obra i l'abandonament de moltes terres de conreu. Els senyors van veure com les rendes disminuïen i, per aquesta raó, van augmentar els impostos.

La manca d'aliments, la pujada dels preus i l'empitjorament de les condicions de vida dels serfs van augmentar les tensions socials al camp.

Les revoltes urbanes

La crisi va arribar a les ciutats, amb una situació més alta a les zones rurals. L'escassetat i l'encariment dels aliments, el descens de l'activitat artesana i la reducció del comerç van provocar la pobresa general entre les classes populars.

TEMA 7: L'Humanisme i les seves característiques

- Exalça l'ésser humà, l'únic ésser proveït de raó i lliure.

- Cultura grecollatina, interès per la llengua grega que va permetre traduir els grans autors clàssics, com Plató i Aristòtil.

- Ciència i progrés tècnic, que van comportar la difusió d'un nou esperit científic, basat en l'observació i l'experimentació.

- Llengües vernacles (francès, italià, castellà) com a vehicles de transmissió cultural.

L'expansió de l'Humanisme

Al segle XV, la invenció de la imprenta va facilitar la difusió de les idees humanistes.

Acadèmies van centrar els estudis en la llengua, la literatura i la filosofia. El mecenatge es dedicava a traduir manuscrits antics i intercanviar coneixements i idees.

Universitats: Bolonya, Pàdua, Florència, Lovania i Alcalá de Henares van tenir un paper important en la formació i transmissió de nous coneixements.

Les causes de la reforma

El luxe exagerat, l'alta jerarquia eclesiàstica, l'escassa cultura i el relaxament dels costums del clero, la compravenda de càrrecs eclesiàstics, que no es feien per vocació religiosa, i la venda de butlles i d'indulgències per obtenir perdó dels pecats.

Erasme de Rotterdam va criticar totes les pràctiques abusives i va defensar una religiositat més íntima basada en la lectura de la Bíblia. L'enfrontament a la divisió de l'església l'any 1515, quan el papa Lleó X va posar a la venda noves indulgències per sufragar la construcció de la basílica de Sant Pere del Vaticà.

La lluita contra els protestants

Inquisició: tribunal eclesiàstic encarregat de perseguir i castigar els heretges. Congregació de l'Índex: organització eclesiàstica encarregada de publicar la llista dels llibres prohibits per la doctrina catòlica. Acte de fe: els condemnats havien d'abjurar públicament de les seves creences i podien tornar al si de l'església.

El concili de Trento

La jerarquia eclesiàstica va fer un moviment de renovació, la contrareforma. El Concili de Trento es va celebrar entre els anys 1545 i 1563. Dogmes: proclamaven que la fe era important, que la salvació havia d'aconseguir-se, van confirmar els set sagraments i van declarar la Vulgata l'única interpretació vàlida de la Bíblia. Es va prohibir la venda d'indulgències, es van crear seminaris per garantir la formació del clero, i es va obligar els bisbes a residir a la seva diòcesi i els sacerdots a la seva parròquia.

Cortsà: era un guerrer, culte i refinat, que s'interessava per la música, les lletres i l'art, i s'envoltava d'artistes i de pensadors.

Perspectiva: representació dels objectes en un pla, que conservi la proporció de les formes, les distàncies que les separen i la disposició amb què s'ofereixen a la vista.

TEMA 8: La unió de Castella i Aragó

El 1469 es va unir en matrimoni el príncep Ferran, fill i hereu de Joan II, rei de la corona d'Aragó, i la princesa Isabel, germana d'Enric IV, rei de Castella. Mort el seu pare el 1479, Ferran es va convertir en el rei de la corona d'Aragó, i Isabel es va imposar com a reina de Castella després d'una guerra civil amb la seva neboda Joana.

L'expansió territorial

Els Reis Catòlics pretenien unir tots els territoris peninsulars sota la seva corona.

• Van conquerir el regne nassarita de Granada, l'últim reducte musulmà a la Península.
• El regne de Navarra, aliat amb Ferran, va ser envaït per l'exèrcit castellà, que va quedar incorporat a Castella, conservant les lleis i institucions.
• Els Reis Catòlics van desenvolupar una política d'enllaços matrimonials amb Portugal.

La consolidació del poder reial

El regnat dels Reis Catòlics (1479-1516) significava la imposició d'un nou model de monarquia autoritària. El virrei era el representant del monarca a cada territori de la corona.

La monarquia autoritària a Castella

Santa Hermandad (1476): un cos armat encarregat de perseguir malfactors i criminals. Consells: formats per juristes escollits i pagats pel rei. Exèrcit professional i permanent: controlat per la monarquia. Audiencia reial o Cancelleria: control sobre la justícia. Comptadoria reial d'hisenda: recaptació d'impostos. Corregidors: funcionaris reials que presidien l'Ajuntament i exercien funcions del rei.

La uniformitat religiosa

Jueus: els que es van convertir van ser perseguits i expulsats d'Espanya. Musulmans: podien mantenir la seva religió i costums després de la conquesta de Granada. Cardenal Cisneros: va posar fi a la tolerància i va impulsar els bateigs obligatoris, apareixent els moriscos (musulmans batejats) obligats a convertir-se en cristians o a exiliar-se. Tribunal de la Inquisició (1478): els Reis Catòlics van controlar el manteniment de l'ortodòxia catòlica i vigilar els conversos, convertint-se en l'instrument per aconseguir la unitat religiosa.

Castella: una economia ramadera

Els Reis Catòlics van continuar orientant l'economia castellana cap a la ramaderia, amb la llana castellana.

La monarquia, per protegir els interessos ramaders, va dictar lleis que protegien la poderosa Mesta, organització que aplegava els ramaders castellans.

L'economia castellana va rebre un impuls a partir de la colonització d'Amèrica, amb l'or i la plata que arribaven d'aquest continent, i l'increment de les relacions comercials va estimular la prosperitat econòmica.

Sentència Arbitral de Guadalupe (1486): per posar fi a la conflictivitat dels pagesos a Catalunya, abolia alguns drets feudals, com els mals usos.

L'Humanisme espanyol

Antoni de Nebrija: va renovar els mètodes d'ensenyament de les llengües clàssiques. Lluís Vives: va promoure la renovació de l'ensenyament i l'assistència social.

El govern de Felip II

Felip II (1527-1598), fill de Carles I i d'Isabel de Portugal, va regnar en un imperi immens en què els dominis americans van assolir la màxima expansió. Madrid es va convertir en la capital del regne l'any 1561, i a prop de Madrid es va construir El Escorial, residència reial i seu del govern.

Centralització: va augmentar el poder del monarca, les corts rarament es convocaven i totes les decisions emanaven del rei. Sistema de consells: va crear el Consell d'Estat, el de Guerra i el d'Hisenda, i va reestructurar els consells territorials. Corregidors: representants reials per controlar els municipis.

La defensa de l'ortodòxia catòlica

Felip II va imposar l'esperit de la contrareforma i la seva lluita contra el protestantisme. Per evitar-ne la difusió a Espanya, va dictar lleis que prohibien importar llibres i anar a estudiar a l'estranger. Inquisició: celebrava successos i actes de fe per jutjar els catòlics sospitosos de qualsevol desviació religiosa, i també es va imposar la "neteja de sang", que impedia exercir càrrecs a tots aquells que tenien avantpassats jueus i musulmans.

Felip III: el govern dels privats

(1598-1621): fill i successor de Felip II, va inaugurar una nova etapa política dels Habsburg espanyols, amb les tasques del govern en mans de ministres omnipotents, validos o privats. Duc de Lerna: va aconseguir mantenir la pau a l'exterior després de signar als Països Baixos la treva dels dotze anys (1609), que va significar la independència d'Holanda.

Expulsió dels moriscos: va agreujar els problemes agrícoles, especialment al regne de València, on eren una part important del camp.

Felip IV: la fi de l'hegemonia a Europa

(1621-1665): Espanya va tornar a involucrar-se en conflictes europeus, com la Guerra dels Trenta Anys (1618-1648).

Comte-duc d'Olivares: partidari decidit de la guerra, pretenia mantenir l'hegemonia dels Habsburg a Europa.

Victòries inicials a Breda, però aviat van arribar les derrotes a Rocroi.

Pau de Westfàlia (1648): va posar fi a la guerra i va deixar clar el declivi de la monarquia hispànica.

Olivares va intentar reclutar homes i impostos a la resta de territoris hispànics (unió d'armes), però les seves exigències van provocar l'aixecament, el 1640, de Catalunya, Andalusia i Portugal.

A Catalunya, les autoritats van demanar ajuda a França, i la guerra es va allargar fins al 1652. Definitivament, es va signar la pau amb França l'any 1659, amb la Pau dels Pirineus, que va significar el lliurament als francesos del Roselló i d'una part de la Cerdanya.

Carles II: la fi de la monarquia dels Habsburg

(1665-1700): va constituir el moment més crític de l'imperi, amb la incapacitat mateixa del rei, la corrupció dels validos, una greu crisi econòmica i la pèrdua de tot el pes polític d'Espanya. Carles II va morir sense descendència, cosa que va comportar un greu conflicte successori entre els partidaris del candidat francès (Felip de Borbó) i el de l'austríac (Carles d'Àustria). El triomf francès significava el fi dels Habsburg a la Península.

TEMA 13: Factors de distribució de la població

- Factors físics: climes temperats, relleus de poca altitud, existència de sòls fèrtils, recursos minerals i aigua afavoreixen el poblament.

- Factors històrics: la concentració de la població a les valls i als deltes d'alguns rius és una herència del passat.

- Factors econòmics: la població tendeix a concentrar-se als llocs on abunden els recursos.

- Migracions: desplaçaments de persones que canvien de lloc de residència, en dos sentits: emigració (sortida d'habitants del lloc d'origen) i immigració (arribada de població a un lloc de destinació).

Saldo migratori negatiu:

• Disminució de la pressió social, amb una baixa en el nombre de persones que busquen ocupació o exigeixen salaris més dignes.
• Entrada de divises: els emigrants envien diners a la família i així desenvolupen el seu país d'origen.

- Abandó de les zones rurals, despoblament conseqüent i envelliment de la població, ja que els emigrants solen ser persones joves en edat de tenir fills.

Saldo migratori positiu:

• Increment de la població adulta en edat de treballar i de crear riquesa.
• Immigració procedent de països pobres té un índex alt de fecunditat, i això frena l'envelliment de la població.
• Immigració representa una aportació econòmica, ja que mitjançant el pagament d'impostos a la seguretat social, els immigrants contribueixen al sosteniment parcial de les pensions de la gent jubilada.
• Immigració aporta diversitat cultural; a vegades, la seva presència crea una situació de conflicte contra la convivència natural.

La població activa: població que treballa, inclou la població ocupada, que rep un salari a canvi de la feina que fa, la població en atur i els que cerquen la primera ocupació.

La població no activa: formen els infants, jubilats, persones discapacitades per treballar. També, encara que facin una activitat laboral, no són econòmicament productius, com en el cas dels estudiants o de les mestresses de casa.

La població als països rics

- La disminució de la taxa de natalitat provoca el descens de la fecunditat.

- Esperança de vida.

La població als països pobres

- La població és jove.

- L'augment de la població.