Història medieval: conflictes, ciutats i ordres religiosos

Anglaterra i França

Anglaterra i França van mantenir un llarg conflicte perquè el monarca anglès conservava territoris a França. Un prolongat enfrontament bèl·lic conegut com la guerra dels cent anys. La guerra va acabar amb l’expulsió dels anglesos de França. A França, l’augment dels impostos va provocar una revolta camperola al nord del país.

Guerra de les Dues Roses

A Anglaterra també va esclatar una revolta pagesa, però el fet més destacat va ser la guerra de les Dues Roses, entre la casa de Lancaster i la de York. Tant a França com a Anglaterra es va produir un enfrontiment del poder monàrquic, que conduiria a l’aparició de la monarquia autoritària.

Des del segle III dC s’havia produït a tot l’Imperi romà un procés de ruralització

L’any 1000 es va produir un renaixement del comerç va provocar que, en els encreuaments dels camins, apareguessin uns nuclis nous, els burgs. El creixement va ser tan gran que es van construir noves muralles.

Característiques de la ciutat medieval

Les ciutats medievals no eren gaire grans. Els orígens i l’emplaçament eren factors que diferenciaven les ciutats medievals. Molt nombrosos i pertanyien als diferents ordes religiosos. Només algunes ciutats de nova construcció seguien un plànol ordenat, a la manera de les ciutats romanes.

Les classes socials urbanes

El monarca concedia uns privilegis especials que regulaven el funcionament del govern, els drets dels seus habitants i les seves obligacions. Des d’un punt de vista econòmic, presentava una gran diversitat. A moltes ciutats europees hi havia comunitats jueves que vivien en barris segregats i tenien poca relació amb la resta d’habitants.

Els artesans

Eren una mena de societats d’ajuda mútua en cas de malaltia greu o de defunció de l’artesà associat.

Els ordres mendicants

Entrat el segle XIII, la relaxació dels costums i de les formes de vida van propiciar l’aparició de nous ordes religiosos. Aquestes ordes es van denominar mendicants, perquè eren pobres. Els més importants eren els dominics, les franciscans, que van fundar sant Francesc d’Assís, tenia una branca femenina, les clarisses.

Els templers: Els soldats de Crist

Els templers, van protagonitzar nombroses batalles contra els musulmans.

Expansió i mort del Temple

Aquesta acumulació de riquesa va ser la causa de la caiguda dels templers. L’any 1307, el rei de França, Felip IV el Bell, va ordenar la detenció dels templers francesos i la confiscació de tots els seus béns.

L’ordre del Temple als regnes hispànics

Els templers van tenir una gran importància als regnes hispànics. Entre els castells, n’hi havia temples tan importants, que tenia com a missió garantir la protecció dels pelegrins. Els templers van tenir una intervenció destacada en la conquesta cristiana de la Península, amb la participació en batalles importants. La persecució dels templers també va arribar als regnes cristians hispànics.