Història de la Medicina Romana: Salut, Metges i Hospitals

La Salut, Metges i Hospitals a l'Antiga Roma

La importància de la salut per als romans

Per als romans, la salut era molt important. Fixem-nos només en la forma que tenien de dir adéu, que era vale, que significava literalment 'que estiguis bé de salut’. També començaven les cartes amb la fórmula habitual: “Si vales, bene est, ego valeo” ('Si la teva salut és bona, n’estic content, la meva ho és').

Divinitats i orígens etimològics

El terme salut prové del nom d'una divinitat primitiva anomenada Salus, protectora de la salut pública. Els romans primitius van divinitzar també els símptomes de les malalties, com la febre, que va prendre el nom de Febris, deessa molt temuda a Roma.

L'arribada d'Esculapi a Roma

L’any 293 aC, a Roma hi hagué una gran epidèmia i els romans van enviar una delegació a Epidaure (Grècia) a buscar Esculapi, el déu de la medicina. Aquest déu, transformat en serp, va ser traslladat a Roma i la divinitat romana relacionada amb la salut va passar a segon terme.

Sanitat militar i l'origen del metge

Si bé els recursos destinats a la salut pública eren escassos, la sanitat militar estava força més potenciada. Era important tenir les tropes sanes per controlar un imperi tan gran.

Va ser dels campaments romans d'on va sorgir la paraula metge, ja que l'oficial metge de les unitats era el medicus, el guaridor. Al començament, els metges de l'exèrcit creien en rituals i curacions divines, però ben aviat van assistir a l’escola de medicina militar per tenir una base de coneixements teòrics. Van avançar molt, sobretot en el camp de la cirurgia, perquè les ferides en els soldats eren freqüents. Vulnera era el mot que designava les ferides. Avui en dia utilitzem derivats d'aquest ètim llatí (vulnerable, invulnerable, vulnerar) en un sentit no tant de ferida física sinó emocional o psicològica.

L'evolució dels hospitals

Els hospitals també van aparèixer relacionats amb els campaments i eren llocs on s’atenien els ferits de guerra. El mot hospital deriva de hospes, que significa hoste, i eren llocs on es donava hospitalitat i allotjament als malalts, però també als pobres, vianants i pelegrins. D’aquí va evolucionar hospitàlia i va passar a designar els espais concrets destinats als malalts.

El símbol de la medicina

La vara d’Esculapi amb una serp enroscada és el símbol de la medicina. L’Organització Mundial de la Salut l’utilitza des de la seva fundació l’any 1947.

Glossari Mèdic: Etimologies Llatines

Cesària

Aquest mot té dues etimologies: prové del verb llatí caedo (tallar) o prové del nom de Juli Cèsar, ja que aquest general romà no va venir al món per part natural.

Malaltia venèria

Malaltia que es contagia per transmissió sexual. De Venus, la deessa de l’amor.

Fístula

Úlcera estreta o canal que no cicatritza, semblant a la canya amb què estava feta la flauta del déu Pan, “la fistula”.

Preparat galènic

Preparat sota el control i la responsabilitat del farmacèutic. El nom ve de Galè, el metge que més va destacar durant l'Imperi Romà.

Noli me tangere

Tipus d’úlcera cutània que s'irrita molt més si s'aplica qualsevol medicament tòpic. L’expressió en llatí vol dir “no em toquis” i són les paraules que va dir Jesús a Maria Magdalena després de ressuscitar perquè no volia cap contacte amb ella.

Vademecum

Literalment vol dir “camina amb mi”. Es refereix a un llibre que cal tenir sempre a prop perquè conté les nocions elementals d’una ciència.

Placebo

En farmàcia, medicament innocu que alleuja el pacient per suggestió. Del futur llatí placebo (t’agradaré).

Delirium tremens

Malaltia que es manifesta per terribles al·lucinacions i tremolors de tots els membres a causa de l’abús de begudes alcohòliques.

Fecundació in vitro

Fecundació realitzada fora del si matern, literalment “en el vidre”, és a dir, en una proveta.

Panacea

Remei que guareix tots els mals. Del llatí panacea, nom donat en especial a una planta a la qual s'atribuïa la capacitat de curar-ho pràcticament tot.