Història de la Medicina, Hàbits Saludables i Diagnòstic Clínic

1. La Història de la Medicina: Evolució i Fites Clau

• Medicina a l’Antic Egipte

  Hi havia una separació de l’element religiós i màgic de l’empíric.

• Medicina a Grècia i a Roma

  Es va desenvolupar la primera medicina científica, anomenada medicina hipocràtica, que va fixar una teoria de la salut i la malaltia basada en els processos naturals i va abandonar els elements sobrenaturals.

• Medicina Medieval

  Es va tornar a una concepció mística de la malaltia. Patir una malaltia es considerava un càstig pels pecats que aquella persona havia comès.

• Medicina del Renaixement i del Barroc

  Es va despertar l’interès per les malalties transmissibles i va aparèixer el concepte de contagi. Es va fundar l’anatomia moderna.

• Medicina en els Segles XVIII i XIX

  La cirurgia va aconseguir importants avenços tècnics gràcies al major coneixement de l’anatomia.

• Medicina en els Segles XX i XXI

  Fites destacades: descobriment dels antibiòtics, desenvolupament de la farmacologia i la genètica, avenç de la cirurgia i l’impuls de la psiquiatria.

2. La Salut i els Hàbits Saludables

La salut, segons l'OMS (Organització Mundial de la Salut), és l'estat de complet benestar físic, mental i social, i no sols l'absència d'afeccions o malalties. Els estils de vida poc saludables causen nombroses malalties, per això és crucial seguir un conjunt d’hàbits:

• Alimentació

  Menjar de manera variada i en la quantitat necessària per evitar l’excés de calories. Fer entre 4 i 5 àpats al dia i no picar entre hores. Menjar 5 racions de fruita i verdura diàries i evitar els fregits, greixos (embotits, mantega) i sucres (pastisseria, brioixeria). Beure molta aigua i prescindir de begudes comercials.

• Activitat Física

  Fer exercici físic 5 dies a la setmana o 30 minuts al dia com a mínim.

• Benestar Emocional

  Evitar l’estrès i fomentar les relacions positives amb les persones estimades.

• Descans i Oci

  Dormir un mínim de 8 hores en un ambient confortable i gaudir d’un temps d’oci.

• Cura del Cos i Higiene

  Mantenir bons hàbits higiènics (rentar-se les mans, dutxar-se...), rentar-se les dents després de cada àpat i protegir-se de la radiació solar.

• Substàncies Nocives i Prevenció

  Tabac i alcohol: No fumar ni beure begudes alcohòliques. Altres substàncies: Fer un bon ús dels medicaments i evitar el consum de drogues il·legals. Prevenció: Vacunar-se i acudir al metge per a revisions periòdiques.

3. El Diagnòstic de les Malalties

El diagnòstic és el procediment mitjançant el qual s’identifica la malaltia que pateix un pacient. Aquest procés consta de tres fases principals:

1. Entrevista Clínica o Anamnesi

   El professional de la salut interroga el pacient per recollir una sèrie de dades que puguin ser útils per al diagnòstic.

2. Exploració Física

   Recollida d’informació mitjançant els sentits (vista, oïda i tacte) que permeten anar delimitant l’estat del pacient.

3. Exploracions Complementàries

   Diverses proves que sol·licita el metge per confirmar o descartar el diagnòstic sospitat després de l’entrevista i l’exploració.

Exemples d'Exploracions Complementàries

• Anàlisi de sang: Consisteix a extreure sang per fer el recompte i la proporció de cèl·lules sanguínies i les diferents substàncies que s’hi troben. Per exemple, els leucòcits (glòbuls blancs) s’eleven en cas d’infecció. Valor normal: 4.500-11.000 milions/mL.
• Tècniques de diagnòstic per imatge: S’obtenen imatges dels òrgans interns del pacient. Exemple: la radiografia (mitjançant raigs X s’obtenen fotografies dels ossos).
• Tècniques de registre de l’activitat elèctrica: Es capten i s’enregistren senyals que produeixen cèl·lules musculars i neurones.
  • Electrocardiograma (ECG): Registra l’activitat elèctrica de la musculatura del cor.
  • Electroencefalograma (EEG): Registra l’activitat elèctrica de les neurones del cervell.
  • Electromiograma (EMG): Registra l’activitat elèctrica dels músculs i fibres nervioses.
• Biòpsia: Extracció d’una petita porció de teixit per examinar-la posteriorment al laboratori amb l’ajuda d’un microscopi.

La Història Clínica

És un document que s’elabora al llarg del temps en la relació entre metge i pacient, on s’inclouen totes les dades clíniques rellevants.