Història de la Medicina: Grècia Clàssica, Hipòcrates i Més
Enviado por Programa Chuletas y clasificado en Medicina y Salud
Escrito el en catalán con un tamaño de 4,75 KB
Medicina Clàssica a l'Antiga Grècia
A l'antiga Grècia, entre els segles VIII i VII aC, la medicina va experimentar una transformació quantitativa que va permetre la superació de les interpretacions mítiques de la salut i les malalties que havien predominat en etapes anteriors. Les interpretacions màgico-religioses tenien una forta influència en el món de la medicina.
Empèdocles d'Agrigent i els Quatre Elements
Empèdocles d'Agrigent va formular la doctrina dels quatre elements, segons la qual tota la matèria, inclòs el cos humà, estaria formada per terra, aigua, aire i foc. Aquests serien el resultat de les combinacions de les quatre qualitats fonamentals: la calor, la sequedat, el fred i la humitat. Aquestes idees queden recollides en la doctrina dels quatre humors.
La Medicina Hipocràtica
El cos humà està constituït per quatre humors paral·lels als quatre elements d'Empèdocles: la sang, produïda al fetge i vitalitzada al cor; la flegma, humor fred vinculat al cervell; la bilis negra, emmagatzemada a la melsa; i la bilis groga, creada pel fetge. La salut era considerada com l'equilibri entre aquests quatre humors, i la malaltia, el desequilibri.
Medicina de Galè
Galè va descobrir que per les artèries circulava sang i no aire, com pensaven fins a aquell moment els hipocràtics, i considerava la malaltia una conseqüència del desequilibri, l'alteració dels humors.
Empirisme Mèdic
L'empirisme mèdic va tenir una gran importància sobre la renovació dels coneixements patològics. Una aportació important d'aquest corrent és la idea d'espècie morbosa, que pot causar una malaltia, i la distinció entre malaltia crònica i malaltia aguda, així com la primera classificació de malalties.
Mecanisme Biològic
Es va interpretar el moviment del cor com una bomba que, en contraure's, impulsa la sang, donant suport al que deia Galè.
Ciència Mèdica i Escoles Clíniques al Segle XIX
- Anatomopatològica: Vinculava la malaltia amb algun tipus de lesió morfològica, microscòpica o macroscòpica.
- Fisiopatològica: Lliga la malaltia amb alteracions funcionals.
- Etiopatològica: Vincula la malaltia a la presència d'algun tipus d'agent extern.
L'Acte Mèdic
Es pot esquematitzar en: l'anamnesi, l'exploració, el diagnòstic i el pronòstic, i la indicació terapèutica.
L'Exploració Anatòmica
Inclou radiografia, ecografia, endoscòpia, escàner tomodensitometria o tomografia axial computada (TAC), i biòpsia.
L'Exploració Funcional
Inclou electromiografia, termografia, gammagrafia o medicina nuclear, i ressonància magnètica.
Anàlisi de Sang
- Fracció líquida o plasmàtica:
- Aigua: Actua com a solvent.
- Sals minerals: Regulen l'equilibri osmòtic, regulen el pH i regulen el potencial de membrana.
- Proteïnes plasmàtiques: Inclouen fibrinogen i immunoglobulines.
- Fracció sòlida o cel·lular:
- Eritròcits: Són els glòbuls vermells i transporten l'oxigen i el CO2.
- Leucòcits: Glòbuls blancs.
- Monòcits.
- Plaquetes: Intervenen en la coagulació sanguínia.
La informació relativa als elements cel·lulars de la sang s'anomena hemograma, i dins d'aquest podem distingir l'hematòcrit i la fórmula leucocitària. L'hematòcrit és el percentatge de glòbuls vermells respecte del volum total de la sang.
Psiquiatria
És l'especialitat mèdica dedicada a l'estudi de la ment amb l'objectiu de prevenir, avaluar, diagnosticar, tractar i rehabilitar a les persones amb trastorns mentals i derivacions de l'estat òptim.
Psicologia
És la ciència que estudia la conducta que podem veure i observar dels individus.
Psicoteràpia
És el procés de comunicació entre el psicoterapeuta i el pacient amb el propòsit de millorar el model de viure d'aquest.
La Cirurgia
La barrera del dolor es va superar amb el desenvolupament del sistema d'anestèsia; el problema de les infeccions es va solucionar amb el descobriment de l'origen microbià; el problema de l'hemorràgia es va solucionar amb el descobriment de substàncies capaces d'aturar-la.
Farmacologia
Té com a objectiu principal determinar els principis actius o substàncies que tenen efectes específics davant dels fenòmens de la malaltia i conèixer els objectius d'acció fisiològica d'aquests principis actius.
L'Elaboració de Medicaments
Un medicament és una substància d'origen animal o vegetal. En un medicament distingim dos components: el principi actiu i l'excipient.