Història de la Medicina: Evolució, Diagnòstic i Tractaments des de l'Antic Egipte
Enviado por Chuletator online y clasificado en Medicina y Salud
Escrito el en 
catalán con un tamaño de 4,03 KB
La Medicina a l'Antic Egipte
Separació de l'element religiós i màgic. Els sacerdots feien cerimònies curatives per posar el pacient en una bona disposició d'ànim i aconseguir curar-lo. S'utilitzaven substàncies farmacològiques.
Pel diagnòstic:
- Interrogaven el pacient.
- Li prenien el pols.
- El sotmetien a proves empíriques.
Els egipcis practicaven la trepanació, que consisteix a realitzar un orifici al crani sense danyar el cervell.
La Medicina a Grècia i a Roma
La medicina hipocràtica es basava en els processos naturals i va abandonar l'element sobrenatural. Pel diagnòstic s'interrogava el pacient i s'estudiaven els signes i símptomes. El tractament s'administrava amb remeis naturals i manipulacions precursores de la cirurgia.
La medicina romana va evolucionar en la cirurgia i la construcció d'hospitals. Va destacar Galè d'entre els metges romans.
La Medicina Medieval
La cirurgia va perdre interès, i es va tornar a una concepció mística. Es considerava que la malaltia era un càstig pels pecats del pacient (bruixeria o possessions demoníaques).
La Medicina del Renaixement i el Barroc
S'estudiava l'anatomia humana i s'aplicava la raó. Malauradament, s'aplicava la crema de bruixes i malalts mentals. Va aparèixer el concepte de contagi.
Les disseccions de cadàvers van fer grans aportacions a la ciència. Es va fundar l'anatomia moderna i es va descobrir la circulació sanguínia. Va sorgir el concepte de malaltia amb uns símptomes i un curs propis, independents del pacient.
Aportacions en física que van influenciar en la medicina:
- Es va dissenyar el pulsímetre.
- Es va dissenyar el termòmetre.
- Es va dissenyar el microscopi.
La Medicina dels Segles XVIII i XIX
Es van produir avenços en medicina social i salut pública. Es va introduir la vacuna contra la verola. Hi va haver avenços en psiquiatria. Es va descobrir el procés de la respiració i es van estudiar les propietats de les fibres musculars i nervioses. La cirurgia va tenir avenços tècnics.
Al segle XIX:
- Es va establir la teoria cel·lular i es va avançar en bioquímica.
- En el diagnòstic, es va inventar l'estetoscopi i es va introduir l'anestèsia general.
- Es va descobrir la capacitat dels bacteris per causar malalties.
- Es van descobrir els raigs X.
La Medicina dels Segles XX i XXI
Aquest període es caracteritza per:
- El descobriment dels antibiòtics.
- El gran desenvolupament de la farmacologia.
- El desenvolupament de la genètica (descobriment de l'estructura i funcionament de l'ADN).
- L'impuls de la psiquiatria.
- L'avenç de la cirurgia.
El Diagnòstic de les Malalties
És el procés per identificar la malaltia d'un pacient. Les fases són:
- Entrevista clínica: S'interroga el pacient per recollir dades útils per al diagnòstic. És important recollir els símptomes.
- Exploració física: Recollida d'informació per mitjà dels sentits. Permet anar delimitant l'estat del malalt.
- Exploracions complementàries: Proves que sol·licita el metge que afirmen o no el diagnòstic que el metge havia sospitat amb l'entrevista i l'exploració. No és bo fer moltes proves complementàries perquè dificulten el diagnòstic i, a més, són cares.
La Història Clínica
És un document que es va elaborant al llarg del temps en la relació entre el metge i el pacient. S'hi inclouen totes les dades clíniques. És l'únic document legal des del punt de vista clínic i la informació és confidencial.
Cada metge que atén un pacient ha d'elaborar-ne la història clínica. Actualment, estan informatitzades per facilitar-ne l'accés.