Història de les llengües indoeuropees i el llatí

L’indoeuropeu:

Al segle XIX, el lingüista Franz Bopp (1791-1867) va publicar la seva teoria d'una suposada família lingüística anomenada “indoeuropea”, amb una llengua originària comuna anomenada “indoeuropeu”. Com que no s'han trobat cap testimonis escrits d'aquesta llengua, es tracta d'una llengua hipotètica que es va parlar cap al tercer mil·leni abans de Crist al centre d'Europa i a les estepes de Sibèria.

Famílies lingüístiques:

Conjunt de llengües que tenen un origen comú i unes semblances evidents. Cada família es divideix en subfamílies, de manera que es pot establir l'arbre genealògic de les llengües.

Famílies lingüístiques indoeuropees:

Llengües indoiràniques, grega, germàniques, albanesa, eslaves, bàltiques, celtes, armènia, itàliques.

Llengües romaniques:

Són variacions del llatí que es distingeixen per diferents característiques.

Classificació:

Català, castellà, francès, italià, occità, gallec, portuguès, romanès, sard, retoromànic.

Mots patrimonials:

Són els que ens han arribat per transmissió oral. Són mots que es van alterant fonèticament fins a arribar a una forma que no s'assembla gairebé a l'original.

Cultismes:

Mots que ens han arribat directament de fonts escrites i gairebé no han sofert canvis fonètics, i per tant, la seva forma actual és força semblant a l'originària.

Llatí culte:

S'utilitzava en l'Administració. Llatí estricte, amb les normes gramaticals, força rígid que no va patir gaires alteracions ni variacions al llarg de la seva existència.

Llatí vulgar:

Parlat per la gent del carrer, per les classes més populars, que prescindia de les normes gramaticals. Llatí molt viu, espontani, continuament innovat i que evolucionava ràpidament.

Semicultismes:

Paraules llatines que han patit alguna evolució fonètica parcial, és a dir, que ens han arribat parcialment canviades.

Doblets:

Són paraules que presenten una forma patrimonial i una altra de culta o semiculta.

Substract:

Influència que van exercir en el llatí les llengües preromanes parlades pels pobles que vivien al territori actual de Catalunya abans de l'arribada dels romans.

Superestract:

Influència que ha deixat una llengua en una altra sense substituir-la.

Neologismes:

Paraules de nova creació per designar idees o conceptes nous.

Abstrac:

Influència lingüística entre dues o més llengües per proximitat o per raons polítiques o comercials.

Períodes de Roma:

Monarquia (753-509 aC.), República (509-27 aC.), Imperi (27aC.-476 dC.).

Etapes del llatí:

Llatí arcaic (II aC.), Llatí clàssic (I aC.-IdC.), Llatí postclàssic (I-II dC.), Llatí tardà (III- VII), Llatí medieval (VIII- XIV), Llatí humanístic (XV), El Neollatí (XXI).

Guerres púniques:

Després d'aconseguir el control de la península Itàlica, Roma va voler ser la ciutat més poderosa de tota la Mediterrània. En aquella època Cartago exercia el poder militar i comercial a la Mediterrània occidental. L'enfrontament entre les dues potències va ser inevitable.

Etapes guerres púniques:

Primera guerra púnica: Els romans vencen i s'apoderen de Sicília, Còrsega i Sardenya, Segona guerra púnica: Romans vencen i s'apoderen de part península Ibèrica, Tercera guerra púnica: Destrucció de Cartago i conquesta romana d'una part del nord d'Àfrica.