Història i Llenguatge del Cinema: Des dels Lumière als Plans

Història i Evolució del Cinema: Des dels Orígens als Plans

El cinema, nascut el 1895, va ser fins al 1986 l'únic mitjà audiovisual de masses. Va tenir una expansió brutal i es va convertir en un dels grans productors d'imatges per al consum, actuant com un veritable agitador de consum. Aquesta eclosió va ser possible gràcies al descobriment de la fotografia el 1833.

Els Inicis del Cinema: Els Germans Lumière i les "Vistes"

El 28 de desembre de 1895, a París, va tenir lloc la primera projecció de pel·lícules de pagament, a càrrec dels germans Lumière. Van aconseguir càmeres de fotografia que capturaven 16 fotogrames per segon, una velocitat que l'ull humà no percep com a fotos individuals, sinó com a moviment continu.

Els Lumière fotografien el que tenen davant amb un sol punt de vista. Aquestes pel·lícules es van anomenar Vistes, duraven un minut i filmaven allò que era interessant o quotidià. Les seves pel·lícules més destacades inclouen:

• La sortida dels obrers de la fàbrica Lumière: mostrava tres escenes repetides.
• L'arribada d'un vaixell.
• L'arroseur arrosé (El regador regat): una petita historieta còmica on un personatge enxampa l'altre al fons del pla i, en lloc de colpejar-lo com seria normal, el porta al centre de la imatge.

De les "Vistes" als "Quadres": L'Evolució Narrativa

Els Quadres: Ficció i Decorats

Els Quadres eren similars a les "vistes" però es filmaven en interiors, amb històries de ficció i decorats. Un exemple notable és Segundo de Chomón, cineasta aragonès, que el 1903 va crear Samson et Dalila, una història bíblica sobre el conflicte entre palestins i israelites.

La vida de Samsó es narra en 4 quadres, amb muntatge i salts temporals (lapsus en el temps, salts entre pla i pla) entre ells.

L'Avanç cap a la Continuïtat Narrativa

Un exemple interessant és Una història interessant (1905). No hi ha gairebé el·lipsi temporal, és més dinàmic i manté el mateix punt de vista.

Història d'un bomber americà (1905) mostra una continuïtat espai-temps sense lapsus. Presenta dues històries simultànies, permetent a l'espectador estar en ambdós llocs al mateix moment (la història dels cavalls cap a la casa cremada i la història de l'home dins la casa).

Fites Cinematogràfiques i Innovacions Narratives

Victor Fleming i el Color al Cinema (1939)

La pel·lícula musical de Victor Fleming de 1939, El màgic d'Oz, va popularitzar la cançó Over the Rainbow. La pel·lícula comença en blanc i negre i, en arribar a l'arc de Sant Martí, passa a color, coincidint amb la cançó Over the Rainbow.

Coincidència amb AXE: Un spot publicitari d'AXE va tenir una coincidència amb la pel·lícula. Es tracta d'un spot infantil que, per les seves imatges, barreja el món infantil amb el sexe, fent que els personatges deixin de ser adults.

David W. Griffith: Pare del Llenguatge Cinematogràfic

David W. Griffith (1913-1914) és considerat el pare del llenguatge cinematogràfic. Una de les seves característiques va ser l'ús del suspens fins a l'últim moment, per exemple, per rescatar una persona. Va donar un ritme accelerat al cinema de l'època i va permetre a l'espectador estar en tots els racons de l'escena.

Fragmenta les accions dels personatges i les alterna, fent que l'espectador no s'adoni del canvi de pla i s'enganxi a la narració, fins i tot estant fragmentada. Això es coneix com a muntatge en continuïtat.

• El naixement d'una nació (1915), de D.W. Griffith, mostra l'assassinat de Lincoln des de diferents punts de vista, però amb una sola història central.
• El Padrí III (1990), de Francis Ford Coppola, 75 anys més tard, presenta múltiples històries al voltant de Michael Corleone (l'assassinat de Corleone, assassinats d'enemics 1, 2, 3; l'òpera del fill, l'assassinat del papa).
• Encadenados (Notorious, 1946), d'Alfred Hitchcock. Un fet històric convertit en ficció: nazis s'amaguen a Sud-amèrica després de la guerra (la CIA els controlava). Un espia de la CIA va al Brasil per controlar un nazi i, per introduir-se al seu cercle, utilitza una noia.

El Pla Cinematogràfic: Definició i Escala

Definició de Pla

El Pla és la unitat mínima utilitzada en la narrativa audiovisual. És el conjunt dels límits físics de l'enquadrament i dels components heterogenis que formen materialment una imatge. En la seva combinació, es crea una unitat perceptiva en la qual els elements que la integren estableixen una relació de dependència temporal. El pla s'ha de comprendre com una acumulació d'elements, no només un retall.

Escala de Plans: Tipus i Característiques

L'escala de plans es basa en elements de referència com la figura humana i la distància a la qual es representen els objectes.

• Primer Pla (PP)

  Mostra el rostre humà, tallat pel pit. Es concentra en les possibilitats expressives del rostre. És un element recurrent des de l'inici de la història del cinema. Va tenir un paper primordial en els processos d'integració narrativa i en la consolidació internacional de l'espectacle cinematogràfic, ja que permet matisar més amb l'aproximació i les possibilitats dels gestos. La primera aparició de l'estrella com a personatge fonamental del film es ressalta a través d'un primer pla, establint una jerarquia amb la resta de personatges que no solen tenir aquest tipus de tractament, almenys a l'inici.

• Primaríssim Pla

  Presenta només la cara de l'actor, abstreta de l'espai que l'envolta i de la resta del cos.

• Pla Mitjà (PM)

  La imatge talla la persona del rostre a la cintura. Permet veure les accions del personatge i part de l'escenari. Es tracta d'un pla més proper que talla la figura i ens permet veure els voltants de la meitat de la mateixa. Depenent de la distància, es matisa si es tracta d'un pla mitjà llarg o curt.

• Pla Seqüència

  Unitat dramàtica resolta en un sol pla, tot i que en el seu interior es poden trobar molts segments per separat.

• Pla ¾ o Americà

  Talla del rostre fins al genoll. Permet veure més accions allunyades de la cara. Es diu "americà" perquè els cineastes nord-americans el van utilitzar més freqüentment en els inicis, potser fins i tot el van inventar (associat als cowboys). Als anys 10, les escenes de cinema americà tendien a resoldre's cada vegada més a prop de la línia dels 9 peus.

• Pla Sencer o Enter

  Mostra la figura de cos sencer. Pren la figura en tota la seva totalitat i la converteix en l'element sobre el qual es concentra la nostra atenció, passant el marc que l'envolta a un segon terme. En el cas de la figura humana, el cos de l'actor es converteix en objecte fonamental de treball de la posada en escena, a través del vestuari, la il·luminació i la mobilitat de l'enquadrament. El nucli dramàtic de l'escena i de la representació del cos és el pla sencer, generalitzat per companyies com Pathé. Compleix una funció fonamental en l'espectacularització del cos humà.