Història de la llengua i literatura: la poesia del segle d'or

1. Història de la llengua i de la literatura: la poesia del segle d'or

1.1. La normalitat plena de la llengua.

Al llarg del segle XIV la tasca dels humanistes va ser la de crear un estàndard administratiu i millorar en l’àmbit literari. Durant el segle XV el Valencià ocupà l’únic àmbit del que s’havia mantingut al marge, la poesia lírica. I així va aconseguir la normalitat plena. Aquest fet no es va produir de manera sobtada, sinó en la mesura que la crisi dels valors feudals i la classe burgesa van transformar la temàtica de la poesia trobadoresca. També va influenciar el distanciament polític i cultural amb el sud de França, que va provocar la desprovençalització de la llengua poètica, primer en la narrativa en vers i després amb la lírica. (Andreu Febrer i Jordi de Sant Jordi). Però Ausiàs Marc va ser qui va trencar definitivament amb la tradició trobadoresca tant lingüísticament com temàticament. Ja que els autors posteriors a ell, utilitzen una llengua sense provençalismes.

1.2. Els valencians, la cultura i la llengua.

En el segle XV assistim a l’hegemonia econòmica, política i cultural de la ciutat de València. La tes tensions polítiques i socials a Catalunya contrasten amb la prosperitat de la burgesia valenciana, que converteix València en una ciutat d’intensa vida cultural i influeix, amb el seu patrocini artístic, en els gustos literaris: s’hi construeixen magnífics edificis d’estil gòtic, s’hi instal·len les primeres impremtes amb la publicació del primer llibre en la península ibèrica (obres i trobes en llaor de la Verge Maria, 1474) i la literatura adquireix ressonàncies realistes i modernes, molt originals, que influiran en la literatura posterior. El fet que els grans autors d’aquest segle siguen valencians és un altre símptoma d’aquesta hegemonia valenciana. Així, doncs, no sols la llengua va assolir la normalitat plena, sinó que a més, l’estàndard es va valencianitzar. L’ambient humanístic de l’època i la construcció de les modernes monarquies fan que els nostres intel·lectuals hi haja una preocupació per la correcció idiomàtica que acaba per consagrar la varietat valenciana com a model de llengua literària. I aparegueren dos llibres importants per a l’època: Liber Eregantium que pot ser el primer diccionari bilingüe conegut i el llibre Les regles d’esquivar vocables i mots grossers o pagesívols, creada per intentar establir un us correcte de la llengua. Però aquest avanç té un aspecte negatiu. Amb l’entronització dels Trastàmara al valencià va quedar esclòs i amb l’únic àmbit familiar. Va esdevenir així una literatura aristòcrata castellanitzada, apartant així la nostra llengua i desnormalitzantla completament, imposantse el castellà.

1.3. La modernització de la poesía.

A finals del segle XIV, Joan I el Caçador va voler revitalitzar la poesia trobadoresca amb la creació del consistori de la Gaia Ciència. Aquest certamen poètic va comptar amb la protecció dels reis Martí I i Ferran I, i hi van concórrer autors als quals ja podem anomenar poetes. Jordi de Sant Jordi, Gilabert de Pròixida o Andreu Febrer inicien una desproveçalització de la llengua literaria i enceten una temàtica més sincera sobre els sentiments. El segle XV suposa la renovació de la nostra poesia gràcies a les influencies del “dolce stil nouvo” de Petrarca i Dante en la segona meitat del segle XIII. Aquest corrent poètic presenta l’amor com un sentiment que eleva l’enamorat amb Déu a través de la dona, vista com una criatura angelical, tant bella com virtuosa. Aquesta nova concepció de la dona s’aparta del vassallatge feudal i s’acomoda millor a la espiritualitat de la nova aristocràcia intel·lectual ciutadana.

-Ausiàs Marc

Ausiàs Marc va naixer segurament a Valencia i no es descarta la posibilitat que fora en Beniarjó o Gandia. Va naixer entre una familia aristocratica, era fill de Pere Marc i nebot de Jaume Marc, dos poetes reeixits trobadorescos. Per això tenia alguns trets trobadorescos, no obstant això va estar molt influenciat per Petrarca i el Dolce Stil Nouvo. Va ser considerat com mestres dels poetes contemporanis pel seu interes en fer desapareixer la llengua provençal i expresssar-se amb la seua pròpia. A més a més va voler deixar enrere la temàtica trobadoresca en la que no s’expressaven sentiments sincers per expressar-ne els seus sentiments propis (intimisme). Aquestes característiques el converteixen en un poeta original i modern. -Obra: -Es conserven 128 poemes escrits entre 1425 i 1459. -Els temes principals de les seues poesies son l’amor i la mort. El to moralitzador i didàctic dominen el conjunt de la seua poesia. Ausiàs Marc es considera a ell mateixa el millor amador que existeix i per això vol ensenyar els altres enamorats a partir de la seua experiencia. I per això, sempre esta perlant de les seues vivències. -Deixant a banda algunes poesies de circumstàncies, el gruix de la seua obra el formen els Cants d’amor, Cants a la mort i l’impressionant Cant espiritual. -Els cants d’amor estan agrupats en cicles, titulats amb el senyal amb que amaga el nom de l’amada com per exemple: Plena de seny, Llir entre cards.. -En els sis cants de mort i en el cant espiritual predominen els greus problemes de consciència i la preocupació per la divina justícia en el més enllà.