Història de la llengua i literatura catalanes
Enviado por Programa Chuletas y clasificado en Otras lenguas extranjeras
Escrito el en 
catalán con un tamaño de 3,67 KB
Orígens de la llengua catalana (segle IX)
La nostra llengua es parlava al segle IX a l'anomenada Marca Hispànica. El primer text escrit en el nostre romanç és de la primera meitat del segle XII: un fragment breu d'una traducció del Forum Iudicum, o Llibre jutge.
La poesia trobadoresca (segles XII-XIII)
La poesia trobadoresca està escrita en occità o provençal i va sorgir en terres d'Occitània, des de l'Atlàntic fins al Mediterrani i des del Massís Central fins als Pirineus.
- El gènere per excel·lència era la cançó.
- Altres gèneres: el plany (un lament per la mort d'un personatge); el sirventès (una composició en què s'ataquen els rivals); i la cançó de croada (propaganda religiosa).
Diversos poemes escrits per autors catalans estan escrits en occità. Els trobadors més famosos són Guillem de Berguedà i Cerverí de Girona.
Ramon Llull (segle XIII)
Coneixem la vida de Ramon Llull gràcies a la Vida coetània, escrita per uns monjos de París a partir de les explicacions que els va fer ell mateix. El Cant de Ramon és un poema que va escriure quan era vell i hi fa un balanç de la seva vida.
Ramon Llull és el nostre primer escriptor i també el més prolífic. Se'n conserven 265 obres. Moltes obres les va escriure simultàniament en català i en llatí; també en àrab, però no se'n conserva cap.
- Llibres filosòfics.
- El Llibre d'Amic i Amat (prosa mística).
- Dues novel·les: el Llibre d'Evast e Aloma i Blanquerna, i Fèlix o Llibre de meravelles.
Joglars i cançons de gesta (segles XII-XIV)
Una de les funcions dels joglars era recitar narracions en vers dels fets llegendaris i històrics amb acompanyament d'algun instrument musical. Eren anònims i rebien el nom de cançons de gesta.
Les quatre grans cròniques (segles XIII-XIV)
Les quatre grans cròniques que s'han conservat en la nostra llengua corresponen a l'època d'expansió i d'esplendor de la Corona d'Aragó (segles XIII i XIV). Característica principal: els autors van viure de prop els esdeveniments que narren, o no gaire allunyats en el temps.
La formació de mots en català
La derivació
La derivació és el procés pel qual obtenim una paraula nova a partir d'una altra, o del seu lexema, a la qual afegim un o més afixos.
- Diminutius i augmentatius: -et / -eta, -í / -ina, -ot / -ota, -íssim / -íssima.
La composició
La composició és un procediment per mitjà del qual es creen mots nous unint dos lexemes o dos mots ja existents.
La polisèmia
La polisèmia és la propietat inherent a la majoria de mots de tenir més d'un significat. L'ampliació del significat d'un mot té com a base l'analogia o la semblança amb el significat originari del mot.
L'antonímia
L'antonímia consisteix a utilitzar un mot o una expressió de sentit contrari a un altre. Hi ha casos en què aquesta oposició de termes s'ha de matisar: persones, animals, punts cardinals, notes musicals, colors, gradació, relació de reversibilitat.
Prefixos i sufixos per a l'antonímia:
- in-, im-
- mal-
- de-, des-
- a-, an-
- no-
- hiper- / hipo-
- -fília / -fòbia