Història de la Llengua i Literatura Catalana (S. XIII-XVIII)

La Llengua Catalana: Del Segle XIII al Segle XXI

La llengua catalana en el segle XIII havia augmentat la seva presència. Anteriorment, només els monjos es dedicaven a la còpia de manuscrits, però ara havia augmentat el nombre de persones que no eren eclesiàstiques (laics) que sabien llegir. Es van produir més còpies en català gràcies a l'ús de paper.

Ramon Llull (1232-1315): El Creador de la Prosa Catalana

Ramon Llull va ser el creador de la prosa catalana. Una part de la seva obra era en llengua romanç perquè arribés amb més facilitat a la gent. Va ser el primer escriptor d'obres científiques en llengua romanç. Té 250 obres en català, llatí i àrab.

Obres importants:

• Llibre del gentil i dels tres savis
• Llibre de contemplació
• L'Orde de cavalleria
• Llibre d'Evast i d'Aloma
• Blanquerna

Les Quatre Grans Cròniques Reials

Aquestes cròniques són fonamentals per a la història i la literatura catalana medieval.

El Llibre dels Feits de Jaume I

Va començar a escriure's el 1229 a Mallorca. És una crònica escrita per un rei amb un estil amè i fluid, de to col·loquial, amb anècdotes i confidències. El manuscrit més antic d'aquesta crònica data del 1343.

Característiques destacades:

• Drets i humanitat del rei
• Expressió de sentiments i religió
• Amor del rei pels seus regnes

Crònica de Bernat Desclot

Bernat Desclot era escrivà reial i provenia d'un casal del Rosselló anomenat Es Clot (València). El seu nom real era Bernat Escrivà. La crònica va començar a mitjans de 1283 i va finalitzar el 1285. Narra la història d'un llarg període i està dedicada al rei Pere II el Gran.

Crònica de Ramon Muntaner (1207-1328)

Ramon Muntaner era un escriptor apassionat per la bellesa de la llengua. L'estil de la crònica és el d'un romanç de cavalleria ple d'energia, d'expressions populars, refranys i proverbis.

Crònica de Pere III el Cerimoniós

Aquesta crònica és una imitació del seu rebesavi, el rei Jaume I, i consta de sis llibres. Hi ha dues versions:

1. La primera és d'un estil més contingut, amb la forma d'un dietari.
2. La segona versió té una millora dels aspectes estilístics.

Són documents de la Cancelleria Reial amb un caràcter objectiu.

La Llengua de la Cancelleria Reial

La Cancelleria, creada al segle XIII, era un organisme administratiu format per un grup de funcionaris coneixedors del llatí, el català i l'aragonès. A partir del segle XIV, tota la documentació es va redactar en català, i van triar el dialecte barceloní com a model. El 1373 es va formar un grup d'escriptors que van contribuir a la seva estandardització.

L'Humanisme i la Renovació de la Prosa

L'Humanisme va ser un moviment intel·lectual, filosòfic i ètic que va començar a Itàlia a finals del segle XIV i es va expandir a Europa al segle XV. En aquesta època es va produir una renovació de l'estil de la prosa catalana, i al mateix temps es va establir la distinció entre prosa culta i prosa popular.

L'Esplendor Literària del Segle XV (Segle d'Or Valencià)

Aquesta etapa va ser molt productiva a València, tot i que no va durar gaire.

Llibres que van destacar:

• Tirant lo Blanc (Joanot Martorell)
• Poemes de Jordi de Sant Jordi

També va aparèixer un model de llengua culta adreçada als parlants erudits.

La Situació Lingüística en els Segles XVI i XVII

Va tenir lloc la unió dels regnes d'Aragó i Castella amb el matrimoni de Ferran II d'Aragó i Isabel I de Castella. Es va allunyar la cort reial de les terres catalanes, i es va perdre la llengua occitana.

El Segle XVIII i la Crisi Institucional

L'any 1700 va morir Carles II, l'últim rei de la Casa d'Àustria. Aquest fet va comportar una Guerra de Successió entre els partidaris de l'Arxiduc Carles d'Àustria i els de Felip de Borbó. Finalment, van derrotar els austriacistes i es van aplicar les lleis de Castella (Decrets de Nova Planta), que van suposar un greu retrocés per a la llengua catalana en l'àmbit oficial i administratiu.