Història de la llengua galega: de 1900 a la Guerra Civil

Francés3,55 KB

La cultura i la llengua gallegues des de 1900 fins a la Guerra Civil (1936-1939)

Des de 1900 fins a la Guerra Civil de 1936-1939 es continua la tasca dignificadora orientada a superar els nombrosos obstacles amb què es trobava la cultura gallega en el si de la societat contemporània.

El 1916 es crea a l'Corunya la primera de les Irmandades da Fala, que pretenen la defensa, difusió i ús del gallec. Apareix el nacionalisme gallec i la tendència a utilitzar la nostra llengua en tot tipus d'escrits i actes públics. Es dota d'un òrgan d'expressió totalment en gallec: el decenari A Nosa Terra.

A Ourense, el 1920, neix la revista Nós, en la qual s'integren Risco, Otero Pedrayo, Cuevillas, i més endavant Castelao, Blanco Amor i altres. Serveix de canal d'expressió per a la posada al dia de la cultura gallega.

El Seminario de Estudos Galegos (1923) amplia i potencia l'ús de la llengua gallega en la prosa científica i tècnica. És creat per joves universitaris desitjosos d'estudiar Galícia amb rigor i disciplina científica, i aviat s'hi van unir alguns professors universitaris i membres del grup Nós.

El Partit Galeguista i l'Estatut d'Autonomia

El Partit Galeguista neix el desembre de 1931 a Pontevedra. Els seus integrants són membres de la petita burgesia i intel·lectuals, i acull homes vinculats a Nós i a les noves generacions. Pretenia aconseguir l'autodeterminació política per a Galícia, que es va materialitzar el 1932 amb l'Estatut d'Autonomia (plebiscitat per la població gallega el 26 de juny de 1936). Va ser l'únic partit que l'empra en tots els seus actes públics: mítings, cartells, diaris... Es reconeix legalment el gallec a l'Estatut, en un article que reconeixia la cooficialitat del gallec i del castellà a l'Administració i un ensenyament bilingüe. El gallec semblava recuperar algunes quotes d'oficialitat.

Ús i desenvolupament de la llengua gallega

Gran cultiu de la llengua gallega tant en la literatura com en l'assaig i la premsa, i com a llengua formal en conferències, actes públics i reunions. Es va desenvolupar en la prosa narrativa, en assaigs científics i divulgatius, i es van traduir textos literaris i assajos al gallec.

Augment de la castellanització a causa de l'escolarització en castellà, de l'emigració a les ciutats o de la influència dels mitjans de comunicació; això va suposar que el nombre de parlants monolingües en gallec es reduís.

El purisme lingüístic i els hipergalleguismes

Hi va haver un acostament al portuguès per buscar la solució de problemes lèxics o morfològics. Els escriptors van superar el dialectisme o interdialectisme a favor d'un supradialectisme. Purificaven l'idioma eliminant els castellanismes i el diferenciaven del castellà buscant una puresa idiomàtica que va provocar hipergalleguismes. Són freqüents:

  • El plural en -aes (animaes, piñeiraes...).
  • Les terminacions -zón, -zo/-za (silenzo, nazón, distanza...).
  • La solució -bre (posibre).
  • La desaparició de -n-, -l-, en veus no patrimonials (orgaizar, espeitago...).
  • La vocalització dels grups cults (coleición, téinica, seixual...).
  • La invenció de formes (cadeirádego, soma, oucéano, ambente...).

Es configura així un gallec allunyat de la pràctica parlada normal, arbitrari i com de laboratori, que continuarà encara amb una certa vigència després de la guerra.

Descargar

PDF Word HTML