Història de la Llengua Catalana: Orígens, Evolució i Influències

Romanització: L'Arribada del Llatí a la Península Ibèrica

La romanització és el procés pel qual els romans van ocupar les terres de la Península Ibèrica (i pràcticament tota la ribera de la Mediterrània), incorporant-les a l'Imperi Romà. Centrant-nos en el nostre cas, ben aviat els pobles ibèrics van fer seva la cultura dels colonitzadors, que tenia molt més prestigi, començant així el procés de substitució de les llengües autòctones de la zona colonitzada pel llatí.

Els romans van arribar a Empúries l'any 218 aC i van crear la província Tarraconense. Primerament hi hagué una fase de bilingüisme amb un ús diglòssic de les llengües: la llengua col·loquial i la llengua culta, de relació amb la civilització, fins a arribar a la desaparició de les llengües indígenes.

Substrat: Influències de les Llengües Pre-romanes

El substrat fa referència a la llengua que, tot i ser substituïda per una altra com a conseqüència de la invasió d’un altre poble, no desapareix sinó que deixa una sèrie d’influències en la nova llengua.

Exemples de lèxic català procedent del substrat (abans de l’arribada dels romans):

• Indoeuropeu o cèltic:
  • Lèxic: balma, blat…
  • Topònims: Besalú, Verdú.
• Grec: (arriben a Empúries l'any 600 abans de la nostra era)
  • Lèxic: palangre, calaix, prestatge…
  • Topònims: Empúries, Roses.
• Fenici: (arriben a Eivissa al segle VII aC)
  • Topònims: Eivissa, Maó, Tagomago.
• Iberobasc:
  • Lèxic: bassa, carabassa…
  • Topònims: Cardona, Gerri…

Superstrat: Aportacions Lingüístiques Post-romanes

El superstrat són les influències lingüístiques que rep una llengua dels pobles que conquisten el seu territori.

Exemples (després de l'arribada dels romans, quan la llengua ja estava formada):

• Germànic: En els territoris de parla llatina, han influït en algunes solucions de l’evolució del llatí en les llengües romàniques.
  • Elements germànics: guerra, guanyar, bandera...
  • Abunden els antropònims: Arnau, Bernat, Elvira...
• Àrab:
  • Lèxic: talaia, duana, albarà...
  • La toponímia és molt abundant: els prefixos Beni, Bini i Al són d'origen àrab (Benimel·là, Benicàssim, Binissalem, Biniali, Binibona, Binicanella, Biniamar, Alcúdia).
  • Antropònims: Mesquida, Rufat, Borja, Bennàssar, Salom, Homar…

Adstrat: Convivència i Influències entre Llengües

L'adstrat són les influències lingüístiques que rep una llengua plenament formada d’una altra també plenament formada. Aquesta influència és provocada per un període de convivència limitat d’aquestes llengües o dialectes en un mateix territori (veïnatge geogràfic).

Català Preliterari: Els Orígens de la Llengua Escrita

El català tenia només ús oral. El llatí clàssic era la llengua escrita i, per tant, és a través de textos llatins que podem documentar l'existència del català parlat.

Les primeres paraules que podem considerar escrites en català apareixen en un text llatí de l’any 839, el “Capbreu de l’Acta de Consagració i Dotació de la Catedral d’Urgell”, on alguns topònims ja estan escrits en català. També trobem glosses (traduccions al català de paraules o expressions llatines, situades al marge d’un text en llatí).

Fins a la meitat del segle XII el català no tindrà un ús escrit. El Llibre Jutge, fragment del Forum Iudicum, és el primer text conservat en català (traduït del llatí) i marca el final d’aquest període.

Formació del Català: Del Llatí Vulgar a la Llengua Pròpia

Entenem el període de formació de la llengua catalana limitat, d'una banda, pel moment incert en què ja es pot considerar una llengua diferenciada del llatí vulgar, i, de l'altra, pel moment en què apareix el primer ús en lletra escrita.

Nom Català: L'Origen del Terme i la seva Etimologia

El nom "català" apareix a començaments del segle XII, en el poema pisà Liber Maiolichinus, on trobem documentades per primera vegada les formes Catalania, Catalanicus, Catalinesis. Es tracta d’escrits que fan referència a la primera conquesta de Mallorca amb Ramon Berenguer III.

L’etimologia de la paraula "català", basant-nos en una hipòtesi defensada per Joan Coromines, prové de Catalunya, on comença a parlar-se aquesta llengua. En la paraula Lacetani s’hauria produït una metàtesi, hauria passat a Catelaani i aquest al corònim Catalonia. El gentilici català prové del nom d’una antiga tribu dels Lacetani que poblava la Catalunya Vella.

Primers Textos en Català: Documents Clau del Segle XII

Abans del segle XII, la llengua escrita era el llatí. Al nord, s'utilitzava el provençal, i al sud, l'àrab. El llatí també era la llengua de l'administració, la literatura culta, l'Església i la ciència.

Els primers textos escrits en català que s’han conservat són del segle XII i començaments del XIII i, encara que no es poden considerar literaris, són:

1. Àmbit jurídic:
   • Llibre Jutge (1150): és una traducció del Liber Iudiciorum, el codi de lleis visigòtiques, originàriament redactat en llatí.
   • Altres textos: Furs de València, Costums de Tortosa, o Usatges de Barcelona.
2. Àmbit religiós:
   • Les Homilies d’Organyà (1204): el manuscrit que s’ha conservat, datat a finals del segle XII o principis del XIII, és una còpia d’un manuscrit anterior que es devia perdre. Són un recull de sermons o homilies, és a dir, els comentaris que fa el capellà durant la missa, referits normalment a les lectures de l'Evangeli. És el primer text de redacció original catalana de què tenim constància.
   • Altres textos: Vides de Sants Rossellonesos (en prosa), Cant de la Sibil·la, Epístola farcida de sant Esteve, Aujats, senyors qui credets en Déu lo pair i Planctus de la Verge (en vers).
3. Àmbit comercial:
   • Les Ordenacions dels Corredors de Llotja (1271).
   • Del segle XIII, el Llibre del Repartiment de Mallorca, que documenta com es va repartir l’illa després de la conquesta de Jaume I (acta fundacional del Regne de Mallorca).

Llengües a les Illes Balears abans del Segle XIII

1. Abans de la Romanització:
   • Eivissa: A causa de la colonització cartaginesa, l’illa fou assimilada a la cultura púnica durant cinc segles, per això és tan diferent. En la llengua, no hi ha molta influència de substrat (topònims com Eivissa, l'illot Tagomago i el port de Maó).
   • Mallorca i Menorca: Població primitiva molt diversa, amb una llengua actualment un enigma. Topònims: Búger, Cúber i Alaró.
2. Romanització: S’inicià amb la conquesta de Mallorca i Menorca (123 aC - 465 dC) per Quint Cecili Metel, fundador de Palma i Pollentia. Eivissa començà sent una ciutat confederada i després un municipi romà. Gran aportació dels romans: la llengua.
3. Després de la Romanització:
   • Vàndals: Ocuparen les illes entre (465 dC - 476 dC) (pobles germànics) i bizantins, amb un domini molt fugaç sense petjades lingüístiques.
   • Àrabs: Al segle IX, conquistaren les illes durant tres segles.
   • Mossàrabs: Població romànica cristiana primitiva que convisqué amb els àrabs i parlava una llengua diferent al català, pròxima a l'italià o l'aragonès (topònims: Portocolom).
4. Arribada dels Catalans:
   • Jaume I: Finalment, al segle XIII, Jaume I conquesta Mallorca (1229) i Eivissa (1235).
   • Alfons III: Menorca (1287).

   Les illes foren repoblades per gent catalana que venia sobretot de la zona oriental i hi dugueren la llengua.