Història de la llengua catalana: Orígens i evolució

La història de la llengua catalana

• Formació de la llengua catalana

  • El català és d'afiliació llatina.
  • Adstrat → llengües que van influir en la formació del català (occità, francès, italià, portuguès, espanyol).
  • Influències lingüístiques dels pobles preromans
    • El llatí constitueix la base lingüística del català. Quan els romans van arribar a la península Ibèrica, van anar escampant el llatí.
    • La gent que vivia a la península Ibèrica parlava grec, iberobasc, basc, celta…
    • Aquest substrat ha deixat paraules al català:
      • El celta ens ha deixat part del lèxic, toponímia, fonètica.
      • El grec ha deixat toponímies.
      • L'iberobasc és l'idioma que més elements ha deixat: lèxic, toponímia, fonètica.
  • Tots els camins duen a Roma
    • La invasió dels romans comença al s. XIV. Va causar un profund procés de romanització a la península Ibèrica. No només va influir en la llengua, sinó també en la cultura, les lleis.
      • Al nord de Catalunya es parlava basc.
    • Hi havia zones on va arribar un llatí més hispànic i hi havia zones on va arribar un llatí més clàssic.
  • Els pobles del nord
    • Els pobladors germànics ja estan llatinitzats i adopten paraules del llatí.
    • Les llengües germàniques van actuar com a superstrat.
    • Exemples de germanismes:
      • Blanc, blau, guanyar, esperó, bandera, espia, guerra, lleig.
    • També hem agafat moltes paraules de l'àrab.
  • Els àrabs
    • Al s. XVIII van arribar els àrabs i van anar conquerint tota la península Ibèrica. Va començar a haver-hi aquella frontera on s'intenta recuperar el territori que els àrabs havien conquerit → marca hispànica.
    • A la Catalunya nova (País Valencià, Tarragona) actualment hi ha molts arabismes, però a la Catalunya Vella (Barcelona) n'hi ha molt pocs.
  • Àrabs i mossàrabs
    • Els parlants d'afiliació llatina es van mantenir entre els sectors mossàrabs.

• • Del llatí al català

    • El s. VII es produeix una fragmentació del llatí vulgar i existeixen llengües romàniques diferents. Només en l'àmbit oral.
    • A partir del s. IX ja trobem paraules catalanes dins del llatí.
    • Durant aquests segles va aparèixer un conflicte lingüístic entre el llatí i el català.

  • Els primers textos en català

    • Els primers que trobem són del s. XII i són de l'àmbit jurídic i religiós.
      • Liber iudiciorum → són lleis visigodes traduïdes al català.
      • Homilies d'Organyà → un text en el qual l'autor comenta alguns paisatges de l'Evangeli escrits en llatí.

    • L'obra d'un geni: Ramon Llull

      • Aquest home va crear les subordinades i es va atrevir a escriure sobre diferents temes en català quan tothom ho feia en llatí. → Això ajuda al desenvolupament del català.
      • Es considera Ramon Llull com a forjador de la llengua catalana.

    • L'expansió territorial

    • Llengua i poder: la Cancelleria

      • La Cancelleria era l'encarregada d'implantar un model de llengua → fa un paper d'estandardització.

    • El s. XV: període de clarobscurs

      • Els trobadors catalans quan cantaven ho feien en provençal fins que alguns poetes van decidir fer-ho en català. El primer poeta a fer poesia en català → Jordi de Sant Jordi, Ausiàs March, Joanot Martorell.
      • El s. XV es converteix en el segle d'or de la llengua catalana.

• La renaixença: passat i futur

  • La renaixença consisteix en el romanticisme. Per això algunes característiques de la renaixença són romàntiques.
  • Dins la renaixença hi ha un debat:
    • Utilitzar el català medieval o reformar la llengua catalana i fer-la més moderna. Aquest debat no es resol fins al Noucentisme.
  • Data d'inici de la renaixença → 1833: es va publicar un poema on hi van aparèixer escriptors molt importants → Guimerà, Verdaguer i Ollé.
    • A les illes Balears ens apareix Marià Aguiló.
  • L'objectiu d'aquesta renaixença és la recuperació cultural i normativització de la llengua.

• El camí de la normativització (Pompeu Fabra)

  • Pompeu Fabra és l'impulsor de la reforma lingüística.
  • Enric Prat de la Riba, que era el president de la Mancomunitat de Catalunya, va prendre diferents mesures → la creació de l'Institut d'Estudis Catalans el 1907.
  • El 1913, Pompeu Fabra va crear normes ortogràfiques. El 1918, s'elabora la gramàtica catalana. El 1932 volia crear el diccionari general de la llengua catalana (normatiu → les paraules correctes), però no va acabar.
  • El 1995 es fa el DIEC. El 2007 es fa el DIEC2 (més modern).
    • El 2016 es va produir una gran modificació en la gramàtica.
  • Per fer aquestes modificacions Fabra va fer servir diferents criteris:
    • Claredat i precisió → va intentar que la llengua li servís tant per a una conversa oral, com per a expressar sentiments.
    • Relació entre llengua escrita i llengua parlada → cal evitar el trencament entre la llengua oral i la llengua escrita.
    • Harmonia amb altres llengües de cultura → Fabra va apostar per una ortografia en consonància tant amb l'etimologia com amb les altres llengües europees.
    • Supradialectal → qualsevol dialecte es pot reconèixer en la normativa fabriana. La voluntat d'integrar els diferents dialectes catalans.

• La llengua sota el franquisme

  • El 1939 va començar el règim franquista.

• La persecució lingüística

  • La majoria d'escriptors intel·lectuals que no eren fidels a l'estat van exiliar-se i això volia dir que els que es van quedar aquí → ben callats. Això va provocar una situació diglòssica.

• Les etapes d'una repressió continuada

  • La primera etapa va ser afavorida per l'època feixista italiana, el nazisme alemany.
  • La segona etapa hi ha un canvi significatiu perquè Espanya fa un conveni amb els Estats Units. Això fa que es faci rebaixar a Franco els mètodes repressius.

• "Petainisme", silenci, resistència

  • La repressió del règim franquista va tenir cert suport de la burgesia catalana. Van col·laborar amb Franco.
  • Altres sectors de la societat van lluitar contra el franquisme. Això va portar a grans repressions.
  • Als anys 50 es comença el diccionari català-valencià-balear.
  • Als anys 60 es creen dues editorials, Edicions 62 i Edicions 3 i 4. Això sempre tenint en compte la censura. Els censors miraven si era possible publicar-ho o no.
  • L'enciclopèdia catalana va ser una gran invenció.
  • La burgesia catalana va crear l'Òmnium Cultural.
    • Tenia l'objectiu d'organitzar cursos de català.
  • Amb la fi del franquisme, no es va recuperar tot de cop, sinó que es va necessitar un temps per a la recuperació total de la cultura i la llengua catalanes.