Història de la llengua catalana: dels orígens al segle XVII

Els orígens de la llengua catalana

Els historiadors no es posen d’acord sobre la data en què el català es converteix en una llengua romànica totalment desvinculada del llatí. No trobem gaire documentació que faci referència a aquest fet, però podem parlar del Concili de Tours (any 813), document que evidencia que la gent del poble ja no entenia el llatí.

Els primers textos escrits

Destaquen com a primers testimonis de la llengua:

• Forum Iudicum (primera meitat del segle XII).
• Les Homilies d’Organyà.
• Els Usatges de Barcelona (segle XIII).
• Els Furs de València (1261).
• Llibre Les costums de Tortosa (1272).

La prosa i les cròniques

Pel que fa a la producció literària inicial, trobem la poesia trobadoresca, escrita en provençal. Ramon Llull es considera el vertader creador de la prosa catalana. Quant a la prosa històrica, comptem amb quatre textos de gran interès literari, històric i lingüístic, coneguts com les quatre grans cròniques: les de Jaume I, Pere el Cerimoniós, Bernat Desclot i Ramon Muntaner.

El segle XV: l'edat d'or i la valenciana prosa

La literatura del segle XV presenta un model lingüístic molt fragmentat per la divisió dialectal de la llengua literària i per l’aparició de l’anomenada valenciana prosa. Aquest model té particularitats com l'anteposició de l’adjectiu al nom, la repetició de sinònims innecessaris, els llatinismes i la col·locació d’adjectius a una banda i una altra del nom, entre d'altres.

Autors i obres destacades del segle XV

Al segle XV ja trobem poetes que escriuen les seves composicions en català, com Jordi de Sant Jordi, Ausiàs March, Joan Roís de Corella i Pere Torroella. També podem observar nombroses obres de narració fictícia:

• La Disputa de l’Ase, d’Anselm Turmeda.
• Curial e Güelfa, d’Enyego d’Àvalos (autoria demostrada recentment; abans es considerava anònim).
• Tirant lo Blanch, de Joanot Martorell.
• L’Espill, de Jaume Roig.

Els segles XVI i XVII: la Decadència

Després de la crisi de l’Edat Mitjana, es considera la primera meitat del segle XVI com el naixement de la societat moderna i l’inici del Renaixement. Tanmateix, per a la cultura catalana comença una etapa fosca de gran pobresa cultural i de progressiu abandonament lingüístic.

Causes històriques de la crisi

Les causes que expliquen aquest fet són diverses:

• La crisi demogràfica.
• El regnat de la dinastia castellana dels Trastàmara a zones de parla catalana.
• La unió dinàstica dels Reis Catòlics i la posterior unió definitiva de la Corona d’Aragó amb la de Castella sota l’imperi de Carles V.

Políticament i econòmicament, Castella surt guanyant davant Aragó. Les Guerres de Germanies, la castellanització de la noblesa valenciana o la Guerra dels Segadors a Catalunya varen ser fets que agreujaren la crisi, que desembocà, ja al segle XVIII, en la Guerra de Successió (1705-1714).

La castellanització i el debat lingüístic

El que caracteritza els segles XVI i XVII és la lenta castellanització. Va començar al País Valencià, seguida per Catalunya i les Illes Balears, iniciant-se a les ciutats (València i Barcelona) i entre les classes altes per una qüestió de prestigi social. Pel que fa a la literatura, disminueix molt la producció culta, tot i que a nivell popular es manté l’ús de la llengua pròpia.

Aquesta situació va donar lloc a un debat amb dos punts de vista enfrontats: el dels qui adopten el castellà com a llengua de cultura i el dels qui defensen l’ús cultural de la llengua pròpia. A nivell científic, si bé el castellà o el francès ja comptaven amb obres per a la seva normativització gramatical, el català estava encara molt lluny de tenir-les.