Història de la llengua catalana: Del substrat a la decadència

El substrat

El substrat és la llengua que, en un territori determinat, és substituïda per una altra a conseqüència d'una conquesta o colonització, produint-se una substitució lingüística. Aquest fenomen és estudiat gràcies a la toponímia.

Els primers textos en llengua catalana

Aquests textos no tenien una finalitat literària, sinó que eren de caire instrumental: destinats a intercanvis comercials, al coneixement de les lleis o a la comprensió de la paraula de Déu.

Tipus de textos

• Textos religiosos: Les Homilies d’Organyà (segles XII-XIII), considerat el primer text “literari” català. Es tracta d’un sermó sobre el Nou Testament.
• Textos jurídics:
  • Usatges de Barcelona (segle XII): Primer codi de compilació legislativa catalana i primer codi feudal que apareix a Europa. Són els usos i costums que formen la base del dret constitucional català.
  • Forum Iudicum: Codi de lleis visigòtic traduït al català a mitjan segle XII (1113-1162). És el primer text trobat fins ara escrit en català.
• Textos comercials: Les Ordenances dels corredors de la Llotja (1271), que documenten mercaderies amb vocabulari específic.

El superstrat: Les invasions germàniques

• Segle IV: Els pobles germànics aprofiten la crisi de l'exèrcit romà.
• Segle V: Els visigots s’expandiren per la Provença, el Rosselló, la Tarraconense i la vall de l’Ebre.
• Els francs estabilitzaren els visigots a la península.

La influència romana havia estat tan sòlida que els visigots no van poder imposar la seua llengua; ans al contrari, van adoptar la llengua llatina que hi havia a Catalunya. A més, els visigots havien estat un segle en contacte amb els romans. L’empremta visigòtica no va ser profunda, ja que només hi van ser dos segles i mig.

La romanització

• 218 a.C.: Els romans desembarquen a Empúries i controlen el litoral català per aturar el flux de mercenaris que rebien els cartaginesos. Funden Tarraco.
• 100 anys després: Nombrosos romans s’establiren a la península, creant nuclis urbans i romanitzant els hispans. En un inici, no pretenien incorporar la Península a l’Imperi.

Segles XVI, XVII i XVIII: La decadència

El 1474, el matrimoni entre Ferran II d’Aragó i Isabel de Castella va iniciar la castellanització de la cort.

Factors polítics

• La cort s’allunya de terres catalanes.
• El descobriment d’Amèrica: Felip II tancà el comerç americà a favor del monopoli sevillà, fet que provocà l'exclusió dels catalans i el trasllat de l'aristocràcia a Sevilla.
• El bandolerisme.
• Absentisme reial als Països Catalans (no convocatòria de Corts).
• Atorgament de càrrecs públics a castellans.
• Prohibició d'estudiar a universitats estrangeres durant el regnat de Felip II.
• L’expulsió dels moriscos i la Guerra dels Segadors (1640-1642).
• Tractat dels Pirineus (1659): el Rosselló passa a França.

Factors econòmics

• El descobriment de la impremta (1440, Gutenberg): el llibre esdevé accessible a tothom.
• Fins al 1530, publicar en català encara era un bon negoci, però a partir del segle XVI s'imprimia majoritàriament en llatí i castellà.

Factors culturals i literaris

• Persistència del medievalisme en les lletres catalanes.
• Insuficient percepció de l’humanisme.
• Esplendor de la literatura castellana.

Els Decrets de Nova Planta

Es va suprimir el sistema fiscal, polític i econòmic, sent substituït per models castellans quan els regnes de València, Catalunya i Aragó van caure en mans de Felip V:

• València i Aragó: 1707
• Mallorca i Pitiüses: 1715
• Principat de Catalunya: 1716 (després de la presa de Barcelona el 1714)
• Sardenya: 1719
• Menorca: Sota domini anglès, va quedar al marge.

La repressió cultural i lingüística

A més de la castellanització de l'administració, s’establí la prohibició d’utilitzar el català a les escoles i en l’adoctrinament religiós. La llengua catalana quedà relegada a l’àmbit familiar.

El Memorial de Greuges (1760)

Redacció on es detallaven les deficiències de les estructures del poder borbònic i es proposaven solucions. Presentat a Carles III, no va rebre atenció, però és una prova de la reivindicació lingüística. Obres destacades: Gramàtica catalana de Josep Ullastre i Instruccions per a l'ensenyança de minyons (1748) de Baldiri i Reixac.