Història de la Llengua Catalana: De la Decadència a la Renaixença

La Decadència del Català (Segles XVI-XVII)

Durant els segles XVI i XVII, el català va continuar sent la llengua d'ús popular, però el castellà es va anar introduint als Països Catalans. La influència de la cort castellana fou clau en la pèrdua de presència del català.

Els Reis Catòlics i la Castellanització

Ferran II d'Aragó i Isabel I van crear la monarquia dels Reis Catòlics, unint Castella i Aragó. L'aristocràcia catalana es va castellanitzar per la influència política i cultural de Castella.

L'Esplendor de la Literatura Castellana

L'esplendor de la literatura castellana, amb l'auge d'autors castellans, va contribuir al canvi lingüístic. Alguns escriptors catalans van començar a escriure en castellà, i la producció de llibres en castellà va desplaçar la de llibres en català.

La Guerra dels Segadors (1640-1659)

La Guerra dels Segadors va ser un conflicte entre Catalunya i Castella, principalment per qüestions fiscals. Catalunya es va aliar amb França i el conflicte va acabar amb la cessió del Rosselló a França.

La Decadència Literària

La producció literària en català durant els segles XVI, XVII i XVIII va entrar en decadència, marcada per la crisi política i la dominació castellana. "Col·loquis de la insigne ciutat de Tortosa", de Cristòfol Despuig, reflecteix aquesta situació de declivi.

La Guerra de Successió i el Decret de Nova Planta

La Guerra de Successió (a partir del 1700) va esclatar per decidir el successor al tron d'Espanya. La victòria de Felip V i el subsegüent Decret de Nova Planta (1716) van suposar la pèrdua de les institucions catalanes i la centralització del poder.

La Renaixença i els Jocs Florals

Els Jocs Florals són un concurs literari d'origen medieval. Es van recuperar al segle XIX, durant la Renaixença, per premiar la millor poesia en català. Els premis eren:

• Viola d'or: millor poema de temàtica religiosa.
• Englantina d'or: millor poema patriòtic.
• Flor Natural: millor poema d'amor.

Si una persona guanyava els tres premis, era nomenada Mestre en Gai Saber.

L'Institut d'Estudis Catalans (IEC)

L'Institut d'Estudis Catalans (IEC), creat el 1907, té com a objectiu promoure la llengua i la cultura catalanes. Pompeu Fabra hi va tenir un paper fonamental establint les normes del català modern.

Pompeu Fabra i la Normativització

Pompeu Fabra (1868-1958) va ser un filòleg i gramàtic essencial en la codificació del català modern. Va establir les normes gramaticals i ortogràfiques que s'utilitzen actualment. Va ser una figura clau en la revitalització de la llengua durant la Renaixença.

Pronoms Febles: Guia Bàsica

Aquí teniu una petita guia sobre pronoms febles:

• CI (Complement Indirecte): Respon a la pregunta "a qui?". Singular: li; Plural: els.
• CD (Complement Directe): Respon a la pregunta "què?". el, la, els, les, ho.
• CRV (Complement de Règim Verbal): Sempre va amb preposició. Normalment es substitueix per hi, excepte si va amb les preposicions "de" o "en", que es substitueix per en.
• CC (Complement Circumstancial): Indica lloc, temps, mode, companyia, instrument, causa o finalitat. Normalment hi, excepte si va amb "de" o "en", que es substitueix per en.
• Atribut: Apareix amb verbs copulatius (ser, estar, semblar). Es substitueix per ho.
• C. Predicatiu: Apareix amb verbs no copulatius. Exemple: "El Sergi explica cansat".

Tipus de Pronoms Personals

• Determinada: Es refereix a un objecte o persona específica (ex: el llibre).
• Indeterminada: Es refereix a alguna cosa no especificada (ex: un llibre).
• Neutra: Fa referència a idees o conceptes abstractes (ex: ho vaig entendre).

Col·locació dels pronoms febles

• Verb + pronom: Sempre van darrere, excepte en imperatiu.
• Infinitiu: Darrere del verb (-nt).
• Gerundi: Darrere del verb (-nt).

Un gerundi és una forma verbal que indica una acció en procés o simultània. Exemple: Cantant, va arribar el mestre.