Història i Llegendes de Roma: Fundació i Imperi

Estructura d'una Ciutat Romana

La civilització dels romans va ser principalment urbana. El mitjà més eficaç que van portar a terme per romanitzar els territoris conquerits fou la creació de ciutats de nova planta, les anomenades coloniae. En aquestes noves ciutats s'hi establien els veterans de guerra i els ciutadans romans procedents d'Itàlia. A la península Ibèrica hi ha moltíssims exemples de ciutats que han crescut a partir d'una antiga colònia romana: València, Saragossa, Mèrida, Lleó... En el plànol actual de totes aquestes ciutats, malgrat els segles que han passat, s'hi observa encara el traçat urbanístic original. Vegem, però, quins eren els passos que seguien els romans a l'hora de fundar una ciutat de nova planta. L'àugur delimitava el lloc exacte que ocuparia la nova ciutat i el perímetre es marcava amb el solc d'una arada. Després d'aquesta cerimònia, inauguratio, es delimitava l'àrea urbana.

Ròmul i Rem

Els bessons Ròmul i Rem eren fills de Rea Sílvia, verge vestal, descendent d'Enees i de Mart (Ares), déu de la guerra. En el moment del seu naixement, el malvat oncle de la seva mare, Amuli (que havia deposat al seu pare) la mata i llança als petits al riu Tíber. Afortunadament, en ser arrossegats cap a terra, una lloba els protegeix, fins que Fàustul, un pastor del vell rei, els troba. En créixer els nens, Fàustul els explica la història, llavors, maten Amuli i restauren al seu avi en el tron. Després decideixen construir una ciutat al costat del Tíber. Tots dos pugen per un turó i busquen auguris dels déus per decidir qui els ha de governar. Ròmul venç ja que ha vist 12 voltors i Rem només sis, llavors comença a traçar un solc per delimitar la ciutat. Llavors Rem comença a burlar-se i salta sobre el solc, per la qual cosa, Ròmul el mata. Per aconseguir poblar la ciutat, Ròmul la converteix en una ciutat inviolable que aviat s'omple de malfactors que rapten les seves esposes a la propera tribu dels sabins. Ja establerta Roma, Mart es porta a Ròmul en el seu carro i el fa Déu.

Les columnes adornades amb relleus i inscripcions que al·ludien al personatge al qual estaven dedicades.

Troia

Segons la mitologia grega, la família reial troiana va ser iniciada per la plèiade Electra i Zeus, pares de Dàrdan. Aquest va creuar fins a Àsia Menor des de l'illa de Samotràcia, on va conèixer a Teucre, que el va tractar amb respecte. Dàrdan es va casar amb Batíea, filla de Teucre i va fundar Dardània, posteriorment governada per Enees. Després de la mort de Dàrdan, el regne va passar al seu nét Tros. Zeus va raptar a un dels seus fills, anomenat Ganimedes, a causa de la seva gran bellesa, per convertir-lo en coper dels déus. Il, un altre fill de Tros, va fundar la ciutat d'Ilíon i va demanar a Zeus un senyal. Casualment va trobar una estàtua coneguda com Pal·ladi, que havia caigut del cel. Un oracle deia que mentre el Pal·ladi romangués a la ciutat, aquesta seria inexpugnable. Després Il va construir el temple d'Atena a la seva ciutat, en el mateix lloc on hi havia caigut. Els habitants de Troia són denominats teucres, mentre Troia i Ilíon són els dos noms pels quals es coneixia la ciutat; per tant Teucre, Tros i Il eren considerats els seus fundadors epònims. Els romans van relacionar el nom d'Ilíon amb el d'Iul (en llatí Iulus), fill d'Enees i avantpassat mític de la gens Iúlia o Iulii, a la qual pertanyia Juli Cèsar.

Sabines

La llegenda es basa en el fet que al principi de la fundació de Roma per Ròmul hi havia molt poques dones. Per això, el rei Ròmul organitza un esdeveniment esportiu i convida als pobles veïns. Van assistir diversos d'ells, però en particular els habitants d'una regió anomenada Sabínia, els sabins, van participar en massa amb dones i fills. Un cop començat l'espectacle i ja amb un senyal, cada romà va raptar una dona i després van fer fora els homes. Per aplacar la ira de les dones, els romans els van dir que només les volien perquè fossin les seves dones i el mateix Ròmul els va parlar garantint que serien tractades de la mateixa manera que les altres d'acord a la llei. Les sabines van posar la condició que a la llar, un cop casades, només s'ocuparien del teler i no de la resta de les tasques domèstiques, i que haurien de ser les que governessin la casa. Anys més tard, enfurismats per la traïció i l'ultratge de les seves dones, els sabins van atacar als romans i victòria rere victòria els van acorralar al Capitoli que estava protegit per muralles. Per entrar van comptar amb l'ajuda de Tarpeia, una romana traïdora que els va donar pas a canvi dels braçalets que portaven els sabins. Els sabins van acceptar, però en lloc de donar-li joies el que van fer va ser aixafar-la amb els seus escuts per traïdora al seu propi poble. Es diu que a l'hora de la batalla final, les mateixes sabines es van interposar entre els dos bàndols i van frenar el combat, cap de les victòries els era bona, si guanyaven els sabins perdien els seus actuals esposos i fills i si guanyaven els romans perdien els seus pares i germans. Van aconseguir convèncer els dos exèrcits i per l'armistici es va celebrar un banquet i es va formar un govern compartit entre els dos reis, Ròmul per una banda i Titus Taci per l'altra.

Monarquia (753-509 a.C.)

Els Set Reis de Roma

Ròmul, Numa Pompili, Tul·li Hostili, Anc Marci, Tarquini el Vell, Servi Tul·li i Tarquini el Superb.

Episodis Destacats

• L'episodi dels Horacis i els Curiacis.
• La violació de Lucrècia i la fi de la monarquia.

La República (509-27 a.C.)

Expansió Externa

1. Conquesta de la península Itàlica: Laci, Etrúria, guerres samnites, Magna Grècia.
2. Conquesta de la Mediterrània:
   • Primera Guerra Púnica (264-241 a.C.).
   • Segona Guerra Púnica (218-202 a.C.).
   • Tercera Guerra Púnica (149-146 a.C.): destrucció de Cartago.
   • Conquesta de Grècia, Hispània, Àsia Menor i Síria.
   • Conquesta de les Gàl·lies.

Conflictes Interns

• Revolta dels plebeus.
• Reforma agrària dels germans Grac.
• Aixecament dels pobles itàlics (91-88 a.C.) per reclamar el dret de ciutadania.
• Revolta dels esclaus d'Espàrtac (73-71 a.C.).
• Primera guerra civil: Sul·la i Màrius (88 a.C.).
• Dictadura de Sul·la (82-79 a.C.).
• Primer triumvirat: Pompeu, Cras i Cèsar (59-52 a.C.).
• Segona guerra civil: Cèsar i Pompeu (49-45 a.C.).
• Dictadura de Cèsar (45-44 a.C.).
• Guerra civil: cesarians (Octavi i Marc Antoni) contra republicans (Brut, Cassi, Cató).
• Segon triumvirat (43 a.C.): Octavi, Marc Antoni i Lèpid.
• Tercera guerra civil: Octavi i Marc Antoni.
• Triomf d'Octavi (29 a.C.).

L'Imperi (27 a.C. - 476 d.C.)

L'Alt Imperi

• El principat d'August (27 a.C. - 14 d.C.). La Pax Romana. Edat d'or de la literatura llatina.
• Dinastia julioclàudia (14-68): Tiberi, Cal·lígula, Claudi i Neró.
• Dinastia flàvia (69-96): Vespasià, Tit i Domicià.
• Dinastia dels antonins (96-192): Nerva, Trajà, Adrià, Antoní Pius, Marc Aureli i Còmmode. Roma assoleix la seva màxima extensió territorial.
• Dinastia dels severs (192-235): Caracal·la estén la ciutadania a tots els homes lliures de l'imperi.
• L'anarquia militar (235-284).

Baix Imperi

• Dioclecià (285-305) posa fi al caos. Roma esdevé una monarquia absoluta de caràcter oriental. Primera divisió de l'Imperi.
• Constantí el Gran (306-337). Reunifica l'Imperi, trasllada la capital a Constantinoble i legalitza el cristianisme.
• Teodosi el Gran (379-395), converteix el cristianisme en la religió oficial de l'Imperi. Divisió definitiva de l'imperi.
• Desintegració de l'Imperi d'Occident: Odoacre deposa Ròmul Augústul, l'últim emperador d'Occident. L'Imperi d'Occident es fragmenta en una multitud de reialmes governats per germànics.
• L'Imperi d'Orient perdura fins que els turcs conquereixen Constantinoble el 1453.