Història de la Literatura Valenciana: Decadència i Grans Obres

Context Històric i Lingüístic

Impacte del Compromís de Casp en la Llengua

Una de les causes de la castellanització gradual de la cort i de l'aristocràcia fou el Compromís de Casp (1412), gràcies al qual Ferran d'Antequera fou elegit successor de Martí l'Humà. Això comportà l'entronització de la dinastia castellana dels Trastàmara en la Corona d'Aragó, i que el castellà, llengua de la família reial, anara desplaçant el valencià, si més no en el terreny literari.

La Decadència de la Literatura Valenciana

Durant els segles XVI, XVII i XVIII –període conegut com a Decadència–, la producció literària culta en la nostra llengua és minoritària, sobretot a causa de la Guerra de les Germanies (1519-1521), que enfrontà l'aristocràcia terratinent amb els llauradors i els burgesos. Com que l'aristocràcia assumia cada vegada més el castellà com a llengua pròpia, es va accelerar el procés de substitució lingüística. Tot això, juntament amb el prestigi que va assolir la literatura castellana del Siglo de Oro, provocà que els nostres escriptors comencessin a imitar els grans autors de la literatura castellana i també la llengua de la cort central. Això ens abocà a una situació de diglòssia: la major part de la literatura culta s'escrivia en castellà (que era la llengua de més prestigi), mentre que la literatura en la nostra llengua quedava reduïda a l'àmbit popular.

Els Decrets de Nova Planta i la Prohibició Lingüística

Els Decrets de Nova Planta (1714-1715) significaren l'abolició dels furs valencians i la prohibició d'utilitzar la nostra llengua.

La Literatura Valenciana del Segle XV

L'Escola Satírica Valenciana i les Tertúlies Literàries

A València, a finals del segle XV, s'aplegaren escriptors que tractaven temàtiques diverses, els quals no entenien la literatura com un fet individual i solien agrupar-se en tertúlies literàries. Entre aquestes reunions d'escriptors en van destacar dues:

• La dels aristòcrates que es reunien a casa de Berenguer Mercader, a la qual acudien escriptors insignes com Joan Roís de Corella amb gustos molt refinats i elegants.
• La tertúlia formada per burgesos que es reunia a casa de Bernat Fenollar. Hi acudien escriptors com Joan Moreno o Jaume Gassull i discutien, conversaven i produïen col·lectivament textos de temàtica realista en què es ridiculitzaven aspectes de la vida quotidiana.

L'Escola Satírica Valenciana és el nom amb què s'ha intentat agrupar aquests autors que van escriure a València a finals del segle XV.

Tipus d'Obres en Prosa Valenciana

La seva producció en prosa conté:

• Obres ameroses (Tragèdia de Caldesa)
• Obres religioses (Història de Josep)
• Obres de circumstàncies (El triomf de les dones)
• Obres mitològiques (Leandre i Hero)

Característiques de la Prosa Valenciana

La Valenciana prosa es caracteritza per l'ús d'un llenguatge llatinitzant, artificiós, complex, elegant i sumptuós.

Grans Autors i Obres del Segle XV

Joanot Martorell i Tirant lo Blanc

Joanot Martorell fou un escriptor que va néixer a Gandia el 1413 i pertanyia a una família de la baixa noblesa valenciana. De caràcter bregós, es va veure immers al llarg de la seva vida en molts conflictes que sempre pretenia resoldre amb desafiaments a mort. La seva obra cabdal fou la novel·la Tirant lo Blanc, que la començà a escriure l'any 1460, però uns quants anys després morí, i no va veure el llibre publicat. El manuscrit havia arribat a les mans de Martí Joan de Galba, qui l'acabà d'enllestir. El 1490 s'imprimí a València. La novel·la narra les aventures guerreres del cavaller Tirant des que va a Anglaterra a les bodes del rei, amb la intenció d'entrar en l'orde de cavalleria, fins que mor després d'haver alliberat Constantinoble de la dominació turca. Aquesta obra ha sigut qualificada de novel·la total i moderna, perquè s'hi barregen episodis d'una bel·licositat cruel amb escenes amoroses i eròtiques i situacions resoltes pel protagonista amb gran enginy.

Curial i Güelfa: Una Novel·la Cavalleresca Anònima

Curial i Güelfa és una obra d'autor anònim que fou redactada entre els anys 1435 i 1462. La novel·la narra una relació amorosa entre un cavaller humil (Curial) i una dama noble (Güelfa). Està estructurada en tres llibres:

• Llibre primer: Curial s'inicia en el món cavalleresc ajudat per Güelfa. Ell és un cavaller jove i pobre al qual ella vol convertir en el millor cavaller de la cort.
• Llibre segon: Curial participa en nombrosos tornejos, festes i episodis amorosos, sempre sota la vigilància de Festa (la donzella de Güelfa). Coneix Laquesis, la qual s'enamora d'ell, però Curial no la correspon.
• Llibre tercer: Curial viatja a l'Orient, on és fet captiu i on coneix Càmar. Ella s'enamora de Curial, però ell torna per casar-se amb Güelfa. Càmar, desenganyada, acaba suïcidant-se.