Història de la Literatura Universal: Civilitzacions, Bíblia i Edat Mitjana

Civilitzacions Antigues i Orígens de l'Escriptura

L'escriptura marca l'inici de les Primeres Civilitzacions al voltant del 3500 aC.

Civilitzacions Clau i Obres Fundacionals

• Mesopotàmica (IV mil·lenni aC): Sumèria, Babilònia i Assíria. Escriptura cuneïforme. Obres destacades: El Codi d’Hammurabi (Llei del Talió, 1700 aC).
• Egípcia (2700 aC): Escriptura jeroglífica, inicialment sobre pedra (com la Pedra Rosetta) i posteriorment sobre papir. Obra: El Llibre dels Morts.
• Índia (2500 aC): Escriptura sànscrita. Obra: El Llibre de la Guerra.
• Xinesa (IV segle aC): Obra: L’Art de la Guerra.

Literatura Hebrea: La Bíblia

La Bíblia, coneguda com el «Llibre de llibres», és el text sagrat de jueus i cristians, elaborat entre els segles X aC i II dC. Conté textos històrics, profètics, poètics i sapiencials.

Estructura de la Bíblia

1. Antic Testament: Recull l'aliança de Jahvè amb el poble d’Israel. Escrit principalment en hebreu i arameu. Conté història i tradició.

• Pentateuc (Torà): Els cinc primers llibres: Gènesi, Èxode, Levític, Nombres i Deuteronomi.

Nou Testament: Recull l'aliança de Déu amb la humanitat. Escrit en grec al segle I dC pels cristians.

• Testimonis de la vida de Jesucrist i el naixement de l'Església.
• Quatre Evangelis (Sant Marc, Mateu, Lluc, Joan).
• Fets dels Apòstols (història de l'Església primitiva).
• Epístoles i Apocalipsi.

La Bíblia va ser fonamental en el naixement del monoteisme i va requerir més de 1000 anys d'elaboració.

Relats Bíblics Fonamentals

El Gènesi (Origen)

El Gènesi significa «origen» i narra la creació de l’univers per part de Déu en set dies, culminada amb l’home i la dona. Aquesta creació està determinada per la dualitat del bé i del mal.

• Adam (l’home) i Eva (la vida) viuen a l'Edèn (paradís).
• Són expulsats després de menjar el fruit prohibit (la poma).

La Creació en Set Dies

Déu va crear la Terra en set dies:

1. Llum.
2. Firmament.
3. Continents i vegetació.
4. Sol i Lluna.
5. Animals aquàtics i alats.
6. Animals feréstecs i domèstics, i l’home, creat per sotmetre tots els animals.
7. Dia de repòs, que va ser santificat.

El Pecat i les seves Conseqüències

Adam i Eva confessen a Déu haver menjat la fruita prohibida. Per aquesta raó, Déu els maleeix, desterrant-los de l'Edèn i llevant-los tots els privilegis, obligant-los a treballar i patir.

Mites i Relats Clàssics

El Mite d’Orfeu

El mite narra com Orfeu va viatjar al món dels morts per rescatar la seva estimada, Eurídice. El déu de l'inframón li va permetre emportar-se-la, amb la condició que no mirés enrere fins que tots dos haguessin sortit completament del regne dels morts. Quan Orfeu va sortir, va girar el cap per mirar-la, però ella encara no havia creuat el llindar i va desaparèixer per sempre.

Literatura Occidental Medieval

La literatura occidental es va desenvolupar en diverses tradicions durant l'Edat Mitjana.

Tradició Llatina i Goliards

• El llatí es va mantenir viu als monestirs, corts (s. VII) i universitats (s. XI), on es venerava la cultura clàssica.
• Goliards: Estudiants i compositors de poemes. La seva obra més coneguda és el còdex Carmina Burana (s. XIII), que inclou poemes en llatí medieval que elogien el plaer, l'amor carnal i tenen un caràcter satíric.

Literatura Germànica i Èpica

• Edda (s. XIII): Textos en islandès que recullen la mitologia germànica.
• Sagues: Històries i llegendes de famílies.
• «El Cantar dels Nibelungs»: Poema èpic alemany que narra la història de Sigfrid, heroi llegendari de la mitologia germànica.

Cantars de Gesta

Poemes èpics que narren les gestes d’herois medievals. Característiques:

• Transmissió oral.
• L'heroi és presentat com a perfecte.
• Transfons bèl·lic, amb elements històrics i fantàstics.
• El poble n'era el principal receptor.

Exemples de Cantars de Gesta

• «Cançó de Rotllà» (s. XI): Escrit en decasíl·labs, narra els fets de Roncesvalles, Carlemany, Rotllà i Oliver.
• «El Cantar del Mío Cid».

Narrativa Culta Cavalleresca

• Chrétien de Troyes (s. XII): Considerat el primer novel·lista. Va actualitzar llegendes antigues bretones sobre el Rei Artús.
• Obres destacades: Tristany i Isolda.
• Maria de França (s. XII-XIII): Escriptora de Lais (relats amorosos i fantàstics en romanç).
• Llibres de Cavalleries: Narren passos d’armes (llocs on un cavaller desafiava a mort qualsevol que volgués passar). Exemples: Tirant lo Blanc (Joanot Martorell), Curial e Güelfa.

Teatre Medieval

El teatre va tenir un origen grec, però durant l’època medieval va ser principalment religiós, evolucionant posteriorment cap al profà.

• Teatre Religiós: Representava escenes del naixement de Jesucrist, la Passió (tortura), el Viacrucis i Misteris.
• Teatre Profà: Incloïa comèdies humanístiques, imitacions de còmics llatins, farses (crítiques) i danses de la mort.

Prosa de les Idees

• Cròniques: Contingut històric basat sovint en llegendes. Exemple: Història dels Reis de Bretanya (Godofreu de Monmouth), que va popularitzar la llegenda del Rei Artús.
• Llibres de Viatges: Exemple: Llibre de les Meravelles (Marco Polo), escrit per un mercader venecià que viatjava buscant mercats.
• Literatura Moral i Religiosa: Exemple: Blanquerna (Ramon Llull).

Poesia Lírica Trobadoresca

Els trobadors escrivien poesia lírica amorosa a la cort d'Occitània (s. X), utilitzant l'occità.

• Trobadors: Escriptors professionals de poesia amorosa, recitada pels joglars.
• Poesia Amorosa: Sovint tractava l’adulteri (triangle amorós).
• Triangle Amorós Trobadoresc: Format pel trobador («amant»), la midons («el meu senyor», la dama) i el gilós («marit» o «cornut»).
• A l’última estrofa dels poemes hi havia el senyal poètic, un pseudònim per a la dama.

El Dolce Stil Nuovo i els seus Mestres

Moviment de renovació poètica del segle XII a les repúbliques italianes (Florència), sorgit amb el creixement de les ciutats i el comerç.

• Concepte: La poesia és un impuls del cor que s’adequa en fons i forma, possible gràcies a una experiència mística provinent de Déu.
• Es dona molta importància a la sinceritat emocional. La bellesa i la dama són vistes com a ideals per fer camí cap a Déu i la felicitat de l’ànima.
• Sorgeix el concepte de la donna angelicata (dona angelical).

Dante Alighieri

La dama és l'epicentre de l’ideal espiritual i amorós de la seva poesia estilnovista (la dama és Beatriu).

• Obra cabdal: La Divina Comèdia (s. XIV), formada per l'Infern, el Purgatori i el Paradís. Explica l’itinerari de Dante, guiat per Virgili cap a l’Infern i el Purgatori, on es troba Beatriu, que el porta al Paradís. Resumeix els anhels de la vida de Dante i l’època.

Francesco Petrarca

Representa l'enllaç entre l'Stil Novo i el Prerenaixement. La seva dama s'anomena Laura, símbol i centre del seu ideal amorós.

• Obra: Cançoner.

Giovanni Boccaccio

Humanista que, tot i això, tracta les dones amb certa misogínia.

• Obra: El Decameró. Ambientada durant la pesta europea de l’època, narra com deu ciutadans de Florència marxen per evitar emmalaltir i cadascú explica deu històries.

Literatura Grega Clàssica

La literatura grega es divideix en diversos períodes:

1. Període Jònic-Dòric (s. IX aC – IV aC): Destaca Homer amb la Ilíada i l'Odissea.
2. Període Àtic (s. VI aC – V aC): Desenvolupament del teatre. La tragèdia (Tragodia, «cant del boc») inclou història, oratòria i filosofia.
3. Període Hel·lenístic (s. IV aC – II aC): Marcat per l'expansió d'Alexandre el Gran.
4. Període Bizantí (s. I aC – dC): El domini romà marca la fi de la literatura grega, ja que el llatí desplaça el grec.

Literatura Àrab

La literatura àrab sorgeix al segle VII dC.

• «El Corà»: Obra essencial de Mahoma, llibre sagrat de la religió islàmica, que recull la paraula d’Al·là i el seu discurs.
• Altres Obres: Calila i Dimna, Les 1001 Nits, Alí Babà i els Quaranta Lladres.

El Conte d'Alí Babà i els Quaranta Lladres

A Pèrsia, Càssim i Alí Babà eren dos germans de família pobra. Càssim es va casar amb una dona rica, mentre que Alí Babà es va casar amb una dona senzilla.

Un dia, Alí Babà va descobrir una colla de lladres que es dirigien a una gran roca. Aquesta s'obria quan deien: «Sèsam, obre't!». Després de deixar el botí, els lladres van marxar. Alí Babà va aconseguir obrir la cova, plena de riqueses, i es va endur un sac de monedes d’or. En tornar a casa, va explicar-ho a la seva dona i van demanar a la dona del seu germà la mesura per comptar les monedes. Ella, en adonar-se de la troballa, ho va explicar al seu marit.

Càssim va anar a buscar els tresors, però un cop dins, no es va adonar que la porta s’havia tancat. Boig pels diners, no recordava les paraules màgiques i va quedar-hi atrapat. Quan van arribar els lladres, el van atrapar i el van matar, penjant el seu cos d’un arbre per espantar la gent que intentés entrar a la cova.

La dona de Càssim, preocupada, va explicar la situació a Alí Babà, que va anar a buscar el seu germà. En trobar el cos penjat, se'l va emportar a casa. Després d'explicar la desgràcia a la vídua, li van oferir de viure tots tres junts. Van encarregar a l’esclava, molt intel·ligent, la feina de desfer-se del cos. Ella va fer veure que comprava moltes medicines per fer creure al poble que Càssim havia mort de malaltia.

Els lladres van sospitar que algú més coneixia la cova en no trobar el cos de Càssim. El capità es va disfressar de marxant i es va assabentar de qui tenia els diners. Una setmana després, va tornar disfressat amb vint mules: una carregada d’oli i les altres amb els lladres amagats. Va demanar hostatge a Alí Babà, que va acceptar. El capità va amagar tots els barrils al celler.

L'esclava, que havia baixat a buscar oli, va descobrir el pla. Fent-se passar pel capità, va ruixar un per un tots els lladres amb oli roent fins que van morir. A la nit, el capità va baixar i, en trobar tots els lladres morts, va fugir corrents de la casa.

L’endemà, l'esclava va explicar-ho tot a Alí Babà, que li va agrair profundament. Dos mesos després, el capità va tornar per venjar-se, disfressat de gran senyor i carregat de tresors. Tota la vila el va convidar a sopar, i quan va ser el torn d’Alí Babà, l'esclava el va reconèixer. A l’hora de les postres, ella li va interpretar una dansa i, en un moment donat, li va enfonsar el ganivet al coll. Alí Babà li va cridar, però quan ella li va revelar la veritable identitat de l'home, ell li va agrair de tot cor haver-los salvat dos cops i la va nomenar mestressa de la casa.

Conceptes Literaris Clau

• Rapsoda: Recitador professional que recitava poemes davant del públic.
• Aede: Recitador professional que componia poemes i cantava les seves obres.
• Mite: Conjunt de relats fabulosos i tradicionals sobre déus o herois que serveixen per explicar una doctrina o expressar de manera simbòlica un concepte religiós o cultural.