Història de la literatura: oral, escrita i catalana

Orígens de la literatura: de l'oral a l'escrita

Originalment, la literatura s'expressava només de manera oral. Es basava en la memòria auditiva i s'ajudava de la música per retenir-la més fàcilment. Amb el temps, la literatura va poder gaudir d'un suport material gràcies a l'invent de l'escriptura. Aquí va ser quan va néixer la literatura escrita, que va permetre evolucionar cap a nous camins. Actualment, encara hi ha societats que desconeixen l'escriptura o que estan poc alfabetitzades.

La funció de la literatura

La funció de la literatura en el món occidental ha canviat amb el temps. Ara, bàsicament, l'entenem com un entreteniment perquè tenim molt temps d'oci, tant que no tenim prou amb la lectura; necessitaríem escoltar més la ràdio, mirar la TV i anar al cinema... Abans, la gent que no sabia llegir únicament podia consumir literatura popular oral: llegendes, cançons, rondalles... En aquella època, l'escola era alhora la seva literatura, era la seva font d'informació. Quan s'estudia la literatura antiga, s'inclouen textos com: obres religioses o mitològiques, cròniques històriques, sermons, etc. que s'anomenen gèneres literaris clàssics (poesia, narrativa i teatre).

El naixement de la literatura catalana

Des d'un punt de vista històric, l'Edat Mitjana europea comprèn un període llarguíssim de temps que s'estén del segle V, des del moment en què es desfà l'Imperi Romà d'Occident, fins al 1453, en què l'Imperi Romà d'Orient cau en mans dels turcs. Va ser en aquest moment en què va aparèixer un nou període cultural i històric, el Renaixement. Des de finals del segle XVIII fins a començaments del segle XIX, gràcies al Romanticisme, moltes cultures europees (especialment la catalana) van mitificar el passat medieval i el van bastir d'una aurèola de misteri que encara perdura. D'aquí prové la moda de la novel·la històrica actual, inspirada en l'època o en la literatura medieval. L'Edat Mitjana abraça un període històric molt ampli. D'una banda, les llengües romàniques no es van acabar de definir fins després del segle VIII; per tant, la literatura culta que es conserva d'aquesta època és gràcies als documents escrits. Van passar uns quants segles fins que es va abandonar el costum d'escriure en llatí. En el cas del català, no és fins al segle XII que es pot començar a parlar de la literatura catalana, literatura que, amb molts alts i baixos, no s'ha deixat de conrear fins ara. La poesia i la prosa en llengües romàniques van néixer al llarg de l'Edat Mitjana, i va ser a partir d'aquestes arrels que l'arbre de cada literatura anà creixent.

La societat medieval des d'un punt de vista social

• Tant a la zona de Catalunya Vella com al Llenguadoc, va aparèixer una nova estructura social i política fonamentada en el feu (la terra) i en una sèrie de relacions de vassallatge basades en la fidelitat. El pacte que s'establia entre el senyor i el vassall es multiplica fins a l'infinit. Aquest sistema, conegut amb el nom de feudalisme, va generar una societat atomitzada i piramidal, al capdamunt de la qual hi havia el rei i, per damunt de tot, el Papa, representant de Déu a la Terra, l'autèntic vèrtex de la piràmide.
• Cal no oblidar que la societat medieval era bàsicament teocràtica. Això feia que les manifestacions culturals es fonamentessin, de manera absoluta, en un predomini de la religiositat en tots els estaments de la vida pública i privada. Aquest fet va tenir una importància decisiva en tota la literatura medieval.
• Durant l'Edat Mitjana, la literatura és sovint didàctica i moralitzadora: alhora que es pretenia entretenir, també es volia ensenyar i transmetre determinats valors.
• La societat es pot dividir en tres grans estaments: església (clergat), noblesa i poble. Dins de cadascun d'aquests estaments, hi havia grups amb diferents graus de poder. Però, des del punt de vista cultural i literari, aquesta classificació permet parlar de tres grans tipus de literatura: literatura cortesana, cavalleresca i popular, que consumia el poble.
• A mesura que les ciutats creixien i la societat es pacificava, a partir del segle XIII, la burgesia va acabar assumint quotes de poder importants, al mateix temps que la noblesa les perdia. Els burgesos tenien diners i els nobles, terres. L'accés a la cultura ja no era només exclusiu de clergues i nobles.
• L'aparició i l'evolució de la literatura escrita va coincidir amb l'època de l'art gòtic, amb la importància de les ciutats, de les catedrals i de les universitats i, sobretot, el poder del rei. Mentre que l'època immediatament anterior, en què es va manifestar la màxima esplendor de la literatura oral i trobadoresca, estava més vinculada al camp, als castells, al poder dels nobles, a l'art romànic, a la violència, a les guerres i a les croades, i a la importància dels monestirs com a centres de cultura i expressió llatina.
• Al llarg de l'època medieval, conceptes com l'honor, el valor o la fidelitat, molt relacionats inicialment amb l'estament social de la cavalleria, es van estendre a tota la societat.