Història de la literatura catalana: segles XIV-XV

Curial e Güelfa

Llibres:

• Llibre 1: Joventut de Curial. Güelfa se'n enamora. Curial s'allunya de Güelfa per uns calumniadors. A Àustria, Curial defensa una duquessa d'adulteri. Aquesta, en agraïment, li ofereix la seva germana Laquesis, però Curial la rebutja.
• Llibre 2: Apareix el rei Pere el Gran i estableix bones relacions amb Curial. Güelfa retira la seva ajuda econòmica a Curial pels cels de Laquesis.
• Llibre 3: Complicació de Curial: naufraga al nord d'Àfrica i el fan captiu durant set anys. Esquiva l'amor de Camar, una filla d'un mercader que l'ha comprat com a esclau, per ser-li fidel a Güelfa. En llibertat, es fa capità d'un exèrcit i lluita contra els turcs defensant la cristiandat. Recupera l'amor de Güelfa.

Característiques:

• Tradicions literàries molt diverses de les literatures romàniques.
• Combina l'ambientació realista i amorosa.
• Novel·la de sentiments.
• Erotisme d'una manera delicada i subtil.

Autoria:

L'autor és anònim. L'obra va ser trobada per Manuel Milà i Fontanals.

Tirant lo Blanc

Parts:

1. Anglaterra: Arriba Tirant al casament del rei. Tirant es fa el millor cavaller per uns torneigs que guanya.
2. Sicília i Rodes: Tirant va en socors dels assetjats a l'illa de Rodes. El soldà del Caire havia posat setge a l'illa. Felip, que havia anat amb Tirant, s'enamora de Ricomana, filla del rei de Sicília. A Rodes, Tirant socorre la ciutat i fa fugir els moros.
3. Imperi grec: El rei de Constantinoble envia una carta a Tirant demanant-li ajuda per fer cara als turcs que han envaït l'imperi. Tirant, a Grècia, s'enamora de Carmesina, princesa. Diafebus, cosí de Tirant, s'enamora d'Estefania, donzella de la princesa. Hipòlit s'enamora de l'emperadriu. Apareixen Plaerdemavida i la Viuda Reposada.
4. Nord d'Àfrica: Tirant naufraga i ajuda un senyor en la lluita contra el rei Escariano. Tirant conquereix el nord d'Àfrica i converteix molts infidels al cristianisme.
5. Constantinoble: Tirant torna i derrota els turcs. L'emperador dóna la seva filla a Tirant i el nomena hereu de l'imperi. Tirant emmalalteix i mor.

Joanot Martorell

Va néixer a València. Família noble lligada a la cort de Martí. Mort de Martí: la família perd poder econòmic. Mor el pare de Joanot: Joanot és nomenat hereu universal. Joanot Martorell desafia el seu cosí Joan de Montpalau (batalla a mort). Joanot demana al rei d'Anglaterra que sigui el jutge del combat. Aquest accepta, però el combat no es duu a terme: hi ha un arreglament econòmic. Pèrdua de diners per a Joanot en el viatge a Anglaterra. Ausiàs March es nega a casar-se amb la germana de Joanot fins que no se li doni el dot. Joanot dóna a la seva germana part de la seva possessió. Gonçalbo d'Híjar: combat a mort amb Joanot per uns deutes (no es va dur a terme). Arruïnat, forma part d'uns bandolers i va ser empresonat. Escriu el Tirant i mor sense descendència.

Jordi de Sant Jordi

La seva obra és la millor mostra de la tradició poètica catalana que es va construir a partir del segle XV. Escrita en una llengua que volia ser occità, però que en realitat és un híbrid d'occità i català. La poesia de Sant Jordi és arcaïtzant. Malgrat el model trobadoresc, Jordi de Sant Jordi es decanta sovint per l'expressió elegant d'una subjectivitat personal, adopta un to malenconiós i nostàlgic. Nascut segurament a València a la fi del segle XIV, Jordi de Sant Jordi va servir Alfons el Magnànim quan aquest només era príncep i va ocupar el càrrec de cambrer reial. Al maig del 1420 va acompanyar el rei en l'expedició a Sardenya i Còrsega, on va ser nomenat cavaller, i en què també van participar Ausiàs March i Andreu Febrer. Al costat del Magnànim el trobem a Sardenya, Sicília i Nàpols. Va morir el 1424. Obra: Presoner.

Ausiàs March

Vida:

Va néixer probablement a València entre el 1400 i 1401. Descendia del llinatge barceloní dels March, que s'havien establert a Gandia a mitjan segle XIII. Va ser armat cavaller molt jove i, com a tal, va participar en les campanyes militars d'Alfons el Magnànim a la Itàlia meridional i al nord d'Àfrica. Ausiàs March es va retirar de la vida militar als vint-i-set anys. El rei va confirmar, en favor d'Ausiàs March, privilegis jurisdiccionals sobre els senyorius de Beniarjó, Pardines i Vernissa, heretats de Pere March. A partir del 1430 es va dedicar sobretot a administrar els seus béns i a defensar els seus privilegis feudals, fet que li va provocar conflictes molt greus al llarg de la seva vida. El 1439 es va casar amb Isabel Martorell, germana de Joanot Martorell. Isabel va morir aquest mateix any. Ausiàs March es va tornar a casar el 1443, amb Joana Escorna. Ausiàs March i la seva esposa van residir habitualment a València. Joana Escorna va morir el 1454, sense descendència. El 1549 va morir Ausiàs March. Pel seu testament sabem que va tenir quatre fills il·legítims —Joan, Felip, Pere i Joana—, als quals cal afegir Francesc, que va morir abans que el poeta. Obres: Així com cell qui en lo somni es delita, Quins tan segurs consells vas encercant, Veles e vents han mos desigs complir, Lo jorn ha por de perdre sa calor.

Obra:

• Defunció de la poesia trobadoresca:
  • Llengua: català amb interès de rima en occità.
  • Tracte de la dona: dona = home.
• Restes trobadoresques:
  • Estructura i mètrica: 8 versos de 4+6.
  • Senyals: pseudònims per amagar el nom de la dona.
  • Sagetes: tòpic de les fletxes d'amor.
  • Comparacions.
• Introspecció: jo poètic.
• El concepte de l'amor: fina amor vs. folla amor; amor espiritual vs. amor carnal.

Novel·la de cavalleria vs. novel·la cavalleresca

Llocs:

1. Són llocs imaginaris que no es troben al món.
2. (Tirant) Es desenvolupa en certes parts del món.

Personatges:

1. Són éssers amb poders o força.
2. (Tirant) És un jovenet normal i corrent, no és un superhumà.

Elements fantàstics:

1. Animals que parlen, arbres que es mouen...
2. (Tirant) No hi ha aquests elements, excepte cap al final de la novel·la, i ho fa per burlar-se de les novel·les de cavalleria amb la història del cavaller que vol desencantar la donzella que és un drac.

Joan Roís de Corella

Va néixer a València el 1435 i hi va morir el 1497. La seva obra, en prosa o en vers, va ser molt coneguda i divulgada a la València del segle XV i imitada per molts autors, com ara Joanot Martorell, que va reproduir en el Tirant lo Blanc molts fragments de les seves obres. La família pertanyia a la noblesa menor valenciana, amb càrrecs en la cort ducal de Gandia i estrets vincles familiars i personals amb els March. Roís de Corella era cavaller, però també va estudiar teologia. Va obtenir el títol de mestre en teologia, que li donava facultats per predicar. No es va casar mai, però va tenir dos fills de la seva relació amb Isabel Martínez de Vera. L'obra de Corella és extensa i variada; a més, tracta tant de temes religiosos com profans. El centre d'interès de les seves obres es concreta en l'amor i parteix sovint d'obres d'autors grecollatins, sobretot d'Ovidi. Exposa faules mitològiques, com les de Narcís o el judici de Paris, que són símbols de les passions amoroses. El pas del temps sembla que li fa incorporar més elements religiosos. Cap al final de la seva vida va dur a terme la llarga tasca de traduir la Vita Christi i va imprimir a Venècia una bella versió dels Salms. Estilísticament es caracteritza per l'abundor de metàfores, d'al·lusions i per l'ús freqüent de la hipèrbole. La seva poesia s'inclina a l'agudesa conceptual i al joc de paraules. En la prosa aplica tècniques d'expressió de la poesia lírica. Obres: La tragèdia de Caldesa (Oh, piadosos oïnts!...).

Jaume Roig

Va néixer a València a la primeria del segle XV i va morir a la mateixa ciutat el 1478. Va fugir de la seva ciutat per una epidèmia que arrasava la ciutat, es va refugiar a Callosa d'en Sarrià i va iniciar la redacció de l'Espill amb el propòsit de demostrar que totes les dones són malvades. Roig acusa les dones de presumides i luxurioses, però Roig té el mèrit d'haver-ho tractat d'una manera original i personalíssima. L'Espill consta de 16.359 versos apariats de quatre síl·labes i està dividit en quatre parts o llibres. Obres: Espill o Llibre de les dones.

Isabel de Villena

Nascuda probablement a València el 1430, era filla natural del noble i escriptor Enric d'Aragó i de Castella, anomenat de Villena. Des de petita es va educar a València en la cort de la reina Maria, esposa del Magnànim i cosina seva. El 1462 va professar en el convent de la Santíssima Trinitat de València. Sor Isabel de Villena hi va exercir el càrrec d'abadessa des del 1462 fins al 1490, any que va morir. El Vita Christi d'Isabel de Villena és una vida de Jesucrist centrada en el naixement i la infantesa de la Mare de Déu i de Jesús. En redactar el Vita Christi, Isabel de Villena pretenia produir un impacte i uns efectes emotius en la gent devota. Pretenia ajudar-los a imaginar la humanitat de Jesucrist a fi de crear una familiaritat total amb ell. L'obra presenta una singularitat molt acusada dins de la literatura medieval, perquè no es limita a contar i a imaginar la vida de Jesucrist. Obres: Vita Christi.

Ortofònica policèntrica

Fer servir tota la riquesa fonètica que té una llengua.

Maneres d'enregistrar l'experiència

La tradició oral, l'ús de l'escriptura, mitjans audiovisuals.

Mediació

És el procediment de traslladar un acte comunicatiu en una llengua a una altra de diferent. Si la mediació té una translació en l'àmbit oral, parlem d'interpretació. Si la translació té lloc en l'àmbit escrit, parlem de traducció. El mediador ha de ser una persona capaç d'entendre el funcionament de les activitats i les estratègies de producció i recepció de dues llengües.

Característiques de la llengua col·loquial

• Oralitat: repeticions i redundàncies, frases inacabades, ús de silencis, ús de gestos...
• Expressivitat: augmentatius i diminutius, interjeccions, pronoms personals, comparacions humorístiques.
• Espontaneïtat: codi poc elaborat, incorreccions lèxiques, paraules apocopades.
• Contacte amb l'emissor: modismes, frases fetes, refranys, salutacions, apel·latius...

Debat

És l'exposició de diferents opinions. Cal un moderador que presenti el tema i els participants. Cada parlant planifica i estructura mínimament la seva intervenció.

Tertúlia

Conversa entre un grup d'interlocutors que, entre ells, solen tenir uns interessos culturals comuns. Pot ser privada o pública.

Col·loqui

Fa referència al diàleg entre un grup d'assistents i un especialista sobre un tema que atén les preguntes d'aquests. De vegades és una activitat complementària i posterior a una conferència. Acostuma a haver-hi poca espontaneïtat i el registre és formal.

Entrevista

És un gènere planificat i poc espontani. Abans de fer l'entrevista, el periodista s'informa i es documenta sobre l'entrevistat i prepara detingudament les preguntes.

Característiques gràfiques i lingüístiques del text escrit

• Ús de recursos gràfics que poden anar acompanyats de dibuixos, fotografies, etc.
• Una presentació estructurada: cada text té un format.
• Una construcció sintàctica que pot arribar a ser molt complexa.
• Un discurs elaborat, planificat i revisat, ús de connectors.
• Ús propi i correcte dels elements lèxics.

Classificació dels textos

• Modalitat:
  • Argumentatius: assaig, tesi, informe.
  • Explicatius: manual, monografia, examen.
  • Narratius: notícia, crònica, conte.
  • Predictius: horòscop, prediccions, meteorologia.
  • Instructius: receptes de cuina, instruccions.
  • Descriptius: descripció de coses.
• Funció del llenguatge:
  • Apel·latius: pregunta parlamentària, petició.
  • Expressius: article d'opinió, poesia.
  • Fàtics: condol, salutació, felicitació.
  • Informatius: notícia, article científic.
  • Metalingüístics: diccionari, gramàtica.
  • Poètics: text literari.
• Àmbit cultural i social de creació predominant:
  • Acadèmic: examen, tesi, informe.
  • Administratiu i jurídic: instància, certificat, llei.
  • Científic i tècnic: article, monografia, manual d'instruccions.
  • Literari: poesia, assaig, obra teatral.
  • Periodístic: editorial, crònica, notícia.
  • Polític: discurs, programa electoral.
  • Publicitari: anunci, eslògan, tríptic.
  • Quotidiana: carta, nota, rètol.
  • Religiós: sermó, catecisme.

Temps verbals

• Dictics: giren al voltant del present, relació estreta amb el text (ara).
  • Present: simultaneïtat amb l'acte enunciador.
  • Pretèrit indefinit: anterioritat al moment d'enunciació, però en un mateix període temporal.
  • Pretèrit perfet simple i perifràstic: anterioritat al període temporal de l'acte enunciador.
  • Futur simple: posterioritat al moment d'enunciació.
• Anfòrics: no giren al voltant de l'ara, giren al voltant d'un aleshores, un passat que està en el text.
  • Imperfecte: anafòric de present: simultaneïtat amb un esdeveniment.
  • Plusquamperfet: anafòric de passat: anterioritat a un temps passat.
  • Condicional: anafòric de futur: posterioritat a un fet passat.

Connectors

• Espai: dins, fora, a l'interior, a l'exterior, darrere, davant, dreta, esquerra, al mig, a baix, davant, sobre, sota, amunt, avall, on, a on, d'on, per on, a prop, lluny, a la vora de, al costat...
• Temps:
  • Anterioritat: abans, poc abans, molt abans.
  • Posterioritat: tot seguit, més tard, després, més endavant, a continuació.
  • Simultaneïtat: simultàniament, actualment, ara, quan, mentre.
  • Reiteració: sempre que, cada vegada que, cada cop que.
  • Periodicitat: sovint, a vegades, normalment, sempre, rarament.

Per què + indicatiu: causal.

Perquè + subjuntiu: final.