Història de la Literatura Catalana: Renaixença, Poesia Medieval i Ausiàs March
1. El Segle XIX: Romanticisme i Renaixença
El segle XIX a Catalunya rep la influència directa del moviment romàntic europeu, caracteritzat per:
- El geni i la inspiració com a motors creatius.
- La reivindicació de la individualitat.
- La subjectivització de les emocions i de la realitat.
- Catalunya beu del Romanticisme per reafirmar la seva identitat cultural.
Fites clau de la Renaixença
- Oda a la Pàtria, de Bonaventura Carles Aribau (1833): desperta la consciència de tenir una llengua pròpia. És el tret de sortida per al Romanticisme català i l'inici d'una creació pròpia basada en les idees romàntiques.
- La Renaixença: moviment cultural que fa néixer la poesia catalana moderna.
- Creació dels Jocs Florals (1859): impulsen la divulgació de la poesia culta en català i uneixen la intel·lectualitat catalana en un projecte comú.
Figures fonamentals de les lletres catalanes vuitcentistes
- Jacint Verdaguer: considerat el creador del català literari modern.
- Conrea tant l'obra en vers com en prosa.
- Escriu poesia amorosa, religiosa i historiopatriòtica.
- Conrea l'èpica amb obres mestres com L'Atlàntida (que eleva la literatura culta catalana) i Canigó (poema patriòtic i cristià), omplint el buit d'un gènere que mancava a la literatura catalana medieval i impulsant la voluntat de recuperar la glòria de les lletres catalanes.
- Àngel Guimerà: referent indiscutible del teatre.
- Narcís Oller: pare de la narrativa i novel·la moderna en català.
Repercussió contemporània: Roger Mas
- Recupera la figura i els textos de Jacint Verdaguer.
- Destaca la musicació del poema Anem.
- Representa el pas de la poesia a la cançó contemporània.
2. Poesia del Segle XIV
El context del segle XIV es defineix pel creixement de la cultura urbana, l'ascens de la burgesia i una nova concepció de l'art.
La situació a Catalunya
- Pervivència de la poesia trobadoresca: organització de certàmens poètics a través del Consistori de la Gaia Ciència de Tolosa (1323) i de Barcelona (1393), els quals tendeixen a desvirtuar l'esperit trobadoresc original.
- El Cançoneret de Ripoll: recull veus poètiques allunyades de les dues tradicions literàries regnants (l'Església i la noblesa trobadoresca). Presenta un gir temàtic centrat en la crítica, l'humor, etc.
- Retorn als trobadors clàssics: autors com Gilabert de Próixita, Andreu Febrer i Jordi de Sant Jordi destaquen per la seva notable qualitat lírica i el seu to marcadament personal.
- Llengua poètica híbrida: ús d'una barreja d'occità amb estructures catalanes.
3. Ausiàs March (Segle XV)
Ausiàs March és el poeta més important de la literatura catalana medieval i marca una fita en la lírica europea.
Trencament i innovació poètica
- Trenca definitivament amb la tradició trobadoresca.
- Crea una lírica diferent, nova i plenament personal, centrada en el món interior i les vivències reals.
- El seu estil s'apropa a l'assaig i transmet un sentiment de patiment tangible durant la lectura.
- Poesia lligada al pensament: actua com un poeta filòsof. Renuncia al simple joc cortesà per bastir una autèntica «poesia del jo».
- Nova concepció de la figura femenina: March rebutja el tòpic trobadoresc de la donna angelicata. Construeix la imatge de la dona com una companya real, amb virtuts i defectes; li interessa reflectir el seny i el gest humà.
- Senyals amorosos emprats: «Llir entre cards», «Amor, amor».
- Ús del català: consolida el català com a llengua poètica pròpia, fet que li permet una expressió molt més directa, sincera i autèntica.
Eixos temàtics i filosofia marchiana
- L'amor: és el seu tema predominant. Entén la passió d'amor com una profunda vivència espiritual.
- Filosofia personal sobre l'amor:
- Dualitat de la persona: conflicte permanent entre cos i esperit. Conflicte personal entre l'amor sensual i l'amor intel·lectual.
- Dignificació de l'amor humà: qüestió d'ordre moral basada en la lluita constant del bé (l'esperit) contra el mal (la carn).
- La mort: escriu els seus cèlebres Cants de mort arran de la defunció de la seva segona esposa, aprofundint en la reflexió sobre l'amor i l'eternitat.
- Cant espiritual: poema culminant on invoca Déu perquè l'ajudi a vèncer la seva manca de religiositat.
- Recursos i retòrica: exposa sovint una anècdota o un exemple concret que adapta a la seva problemàtica interior per cloure amb una síntesi final. Destaca l'ús constant de comparacions i antítesis.