Història de la Literatura Catalana: Renaixement, Barroc i Renaixença

El Renaixement (Segle XVI)

Aquest període es fonamenta en l'Humanisme, basat en:

• La filosofia clàssica.
• El redescobriment de les obres clàssiques.
• L'estudi del grec i del llatí.

Col·lapse de la Llengua Catalana

La corrent humanística no té gaire efecte en la cultura catalana. Per això es parla d'una continuïtat medievalitzant durant el segle XVI. Catalunya no modernitza la tradició pròpia i hi ha una voluntat d'insistir en la poesia trobadoresca.

Aquesta crisi lingüística es deu a:

• Unitat dinàstica entre Castella i Aragó.
• Política clarament castellanocèntrica.
• Castellanització de l'aristocràcia.

El Diàleg

És una forma literària renaixentista i un gènere narratiu en prosa, reprès de la literatura grecollatina. Les seves característiques són:

• Planteja ficcions creïbles.
• Té un to col·loquial i espontani.
• És una excel·lent eina didàctica.

El Barroc (Segles XVII-XVIII)

És un període marcat pel pessimisme, una intensa crisi de valors i una gran decepció que promou la necessitat d'evadir-se de la realitat.

Context a Catalunya

Catalunya viu dues guerres importants (la dels Segadors i la de Successió) i es troba en una posició d'inferioritat respecte a la monarquia espanyola. Aquest context genera:

• Inseguretat social (bandolerisme).
• Rigorisme catòlic (poca llibertat d'expressió).

Estil i Temes del Barroc

L'estil es defineix per l'ús de figures retòriques com el CONTRAST, l'ANTÍTESI i la PARADOXA.

El Barroc permet:

• Il·luminar la bellesa de la dona (enlairar-nos en la contemplació).
• Recrear-se en la materialitat (aspectes més lletjos).

El llenguatge és efectista i enginyós.

Temes Centrals

• La mort (tractada de manera terrorífica o espiritual).
• El pas del temps.
• La destrucció i fugacitat de la vida.
• Un sentit fatalista de l'existència.

Francesc Fontanella (1622-1682)

La seva obra Lo desengany utilitza la tècnica del «teatre dins del teatre». Aquesta peça:

• Es burla dels motius mitològics.
• Vol integrar la reflexió i la diversió.
• Barreja la realitat i la ficció.

La Renaixença (Segle XIX)

Moviment de recuperació i definició de la identitat catalana. Els seus inicis es remunten a la Il·lustració (segle XVIII), a partir de la tasca d'alguns historiadors.

Durant aquest període, el català es consolida com la llengua del poble, amb una forta presència de literatura popular i tradició oral.

Difusió de la Renaixença

La difusió es va realitzar principalment per mitjà de la premsa i la indústria del llibre, incloent:

• L'edició de romanços.
• Peces teatrals.
• Novel·les de fulletó.
• Revistes satírico-polítiques.

Els Jocs Florals

Van ser un element clau per al foment de la difusió de la llengua catalana. Tot i que al principi no van tenir gaire èxit, posteriorment van guanyar popularitat i importància gràcies a:

• La millora de la qualitat de les obres presentades.
• La participació d'autors reconeguts.

Romanticisme i Renaixença

El moviment romàntic (finals del segle XVIII) es basa en la reivindicació dels sentiments i entén la literatura com a mitjà d'expressió. Gràcies a aquesta influència, sorgeix a Catalunya el moviment de la Renaixença (recuperació del català).

“La Pàtria” de Bonaventura Carles Aribau (1798-1862)

Aquesta obra, publicada el 1833, es considera un manifest poètic que se situa entre el Romanticisme i la Renaixença. Aribau creu que el català és una llengua culta.

El poema expressa un sentiment d'enyorança d'un paisatge i una llengua, amb un to reivindicatiu que busca:

• Recuperar la sensibilitat davant d'una llengua pròpia.
• Renovar i continuar la qualitat de la literatura catalana de l'Edat Mitjana.

Estructura Mètrica:

• Versos: Cobla d'art major (ABBA ACCA).
• 8 versos alexandrins.
• Combina tradició clàssica amb arguments i estil romàntic.