Història de la Literatura Catalana: Postguerra i Transició (1939-Actualitat)

Context Sociopolític i Cultural (1939-1970)

El triomf franquista va significar l’inici d’un llarg període de repressió de llibertats i de foscor cultural per a les lletres catalanes. Tot el procés normalitzador realitzat des de la Renaixença ençà per part dels intel·lectuals va quedar anul·lat. El català va deixar de ser oficial i va desaparèixer de l’administració i de l’ensenyament. Molts escriptors es van veure obligats a sortir del país per poder continuar realitzant la seva tasca.

Etapes del Franquisme en la Cultura Catalana

• 1939-1946: Època de màxima repressió, amb les execucions, les prohibicions, la diàspora de l’exili i la desaparició de la vida pública de tots aquells que tenien alguna relació amb la defensa de la llengua.
• 1946-1955: El final de la Segona Guerra Mundial va significar una lleu liberalització de l'ambient i la literatura catalana, per bé que molt lentament, va sortir de la clandestinitat i va tornar a ser pública.
• 1955-1970: Dues generacions van coexistir: aquells escriptors que havien deixat d'escriure i ara tornaven a la llum pública, i uns altres de més joves que iniciaven aleshores la seva tasca intel·lectual.

Tendències Literàries d’Aquest Període

Els escriptors exiliats arreu d’Europa i Amèrica van crear, malgrat les dificultats, una literatura dominada per l’enyorament del país i el desarrelament. La lenta recuperació en narrativa es va produir a partir de la segona meitat de la dècada dels cinquanta. Les tendències van ser molt variades:

• Novel·la fantàstica i d’evasió.
• Narrativa psicològica.
• Narrativa realista.

El gènere policíac va iniciar el seu camí en aquest període de postguerra, gràcies a l’esforç sobretot de dos escriptors:

• Manuel de Pedrolo: Es vessa una sang fàcil (1954), Joc brut (1965), entre d’altres.
• Rafael Tasis: La Bíblia valenciana (1955), Un crim al “Paralelo” (1960), entre d’altres.

La Narrativa Catalana: Dels Anys 70 a l'Actualitat

Context Social dels Anys 70

Aquesta dècada va estar marcada per fets socials crucials:

• Retorn dels exiliats.
• Legalització de partits polítics.
• Restitució de drets democràtics.
• Vagues, manifestacions i atemptats.

Escriptors de la Postguerra i Característiques

La narrativa dels 70 va ser impulsada per escriptors nascuts en la postguerra, marcats pels canvis socials i influenciats per la cultura dels mitjans de comunicació i la cultura europea. Destaquen: *Montserrat Roig*, *Terenci Moix*, *Isa Tròlec*, *Joan F. Mira*, *Quim Monzó*, *Ferran Cremades*, *Maria Antònia Oliver* o *Carme Riera*.

Trets Característics de la Narrativa dels 70

• Trenquen amb el realisme.
• Qüestionen i refusen la societat que els envolta.
• Plantejament de la fugida com a reacció i el retorn posterior.
• Utilització de tècniques narratives experimentals.

El Gènere Policíac al País Valencià

Al País Valencià es van conèixer autors de generacions anteriors amb plantejaments diferents, i va aparèixer la novel·la policíaca representada pel personatge de Butxana, de l’escriptor *Ferran Torrent*.

Narrativa dels Anys 80, 90 i l'Actualitat

Aquest període es caracteritza per la consolidació del gènere i del mercat editorial. Es produeix la desaparició de grans escriptors com *Rodoreda*, *Villalonga* o *Espriu*, i la reivindicació d’autors que havien estat marginats: *Perucho*, *Brossa* i *Calders*.

S’abandonen les tendències experimentals i es retorna a formes narratives més clàssiques: a contar històries. Els autors han actualitzat les tècniques narratives adaptant-se a les tendències de la narrativa europea i universal.

Hi ha una presència d’altres suports per a la difusió literària i autors com *Núria Cadenes* o *Xavi Castillo* que comparteixen les seves feines com a cantants o periodistes amb la producció narrativa.

La Poesia Catalana Contemporània

Recuperació de J. V. Foix i Noves Tendències

Al començament de la dècada dels 70 es va recuperar l'obra de *J. V. Foix* i es van publicar dos llibres cabdals que van superar el realisme i van inclinar la poesia catalana de les darreres dècades cap al simbolisme i l'experimentalisme.

Característiques de la Poesia No-Realista

1. Nous paràmetres del codi textual: la pretensió del poeta.
2. Pràctica rebel: connectant amb pràctiques d'escriptura que havien conformat la història de la poesia del segle XX.
3. La paraula poètica va deixar de ser utilitzada per a narrar i va passar a suggerir, a evocar, a ser imaginativa i ambigua.
4. La poesia va ser considerada de nou com una eina d'investigació de la subjectivitat del poeta que va donar lloc a múltiples actituds creatives.
5. Els poetes van argumentar des de punts de vista innovadors, com la reivindicació de la dissidència i la ruptura amb els valors de la tradició cultural, familiar i social.

Evolució de la Poesia Valenciana

La poesia valenciana, de forma simultània al que s'esdevenia en la poesia catalana, es va allunyar del realisme precedent.

• Durant els anys 80: Els poetes van elaborar una visió de la realitat des del “jo”, a través de la suma de vivències personals.
• Als anys 90: Van abandonar la idea d'actuar com a memòria col·lectiva. S'hi va observar una tendència amb poemes més breus i menys emfàtics, més íntims, més al·lusius i menys rotunds.