Història de la Literatura Catalana: Orígens i Evolució
Enviado por Programa Chuletas y clasificado en Otras lenguas extranjeras
Escrito el en 
catalán con un tamaño de 7,95 KB
Orígens de la Llengua Catalana
Es va originar en el llatí vulgar, degradat i fragmentat en diverses llengües romàniques. Aquest procés va tenir lloc als segles VII i VIII. Els primers textos daten del segle XII: El Forum Iudicum i les Homilies d'Organyà.
La Literatura Medieval Catalana
En llengua catalana, abraça els segles XIII, XIV i XV. Les obres en prosa escrites en català van assolir de bon principi una qualitat i una varietat que no té comparació en la resta de literatures romàniques.
La Prosa Medieval Catalana
Prosa Religiosa i Moral
Ramon Llull va posar les bases del català literari i sorprèn els estudiosos per la maduresa de la seva prosa. Francesc Eiximenis i Sant Vicent Ferrer van promoure la divulgació de la doctrina i la moral cristianes.
Narrativa Històrica: Les Cròniques
Les cròniques són un relat literari d'allò viscut personalment o per testimonis orals o escrits propers als fets. La intenció dels grans cronistes catalans era defensar la política dels reis catalans.
Prosa Moral i Filosòfica
L'autor més destacat en aquesta temàtica és Bernat Metge, que en les seves obres va reflexionar sobre debats clàssics de la cultura medieval: la immortalitat de l'ànima, el bé i el mal, l'amor, la dona…
Novel·la Cavalleresca
En aquest gènere s'emmarquen Curial e Güelfa, obra anònima, i Tirant lo Blanc, de Joanot Martorell. Són novel·les que van superar la tradició fantàstica dels temes derivats de la cort del rei Artús.
La Poesia Medieval Catalana
Segles XII-XIII
En aquesta primera etapa hi va haver trobadors catalans que escrivien en llengua occitana. Els més destacats van ser Guillem de Berguedà i Guillem de Cabestany.
Segle XIV i Principis del XV
Els poetes catalans van continuar vinculats a aquest plantejament poètic. Poetes com Gilabert de Próixita, Andreu Febrer o Jordi de Sant Jordi.
Segle XV: Ausiàs March
Ausiàs March va allunyar-se de la tradició trobadoresca i va produir una poesia molt original, centrada en la idea del sofriment espiritual que produeix l'amor.
Literatura Catalana: Segles XVI-XVIII (Decadència)
La literatura catalana culta va entrar en una decadència motivada per factors socials i polítics, entre els quals destaca el desplaçament cap a Castella de la Cort reial i la pèrdua progressiva de sobirania política i cultural.
El Renaixement (Segle XVI)
Moviment que situa l'home al centre de l'univers. Autors destacats: Cristòfor Despuig, Pere Serafí i Joan Pujol.
El Barroc (Segle XVII)
Moviment que expressa la crisi espiritual provocada per les guerres de religió. Autors destacats: Francesc Vicent Garcia i Francesc Fontanella.
La Il·lustració (Segle XVIII)
Moviment que recupera la confiança en l'ésser humà i en la possibilitat d'educar-lo racionalment. Autors destacats: Baldiri Reixac, Baró de Maldà i Joan Ramis.
La Literatura Popular
La literatura popular, basada en una tradició oral, es manté. Els gèneres més representatius d'aquesta literatura pertanyen a la poesia, la prosa, el teatre religiós i el teatre profà.
La Literatura al Segle XIX: La Renaixença
És un moviment literari d'àmbit català i d'abast cultural i polític. Els seus promotors pretenien recuperar l'expressió literària culta en llengua catalana i incorporar alguns dels corrents més significatius de la literatura europea contemporània, concretament el Romanticisme i el Realisme.
Inici de la Renaixença
La publicació l'any 1833 de l'oda La Pàtria de Bonaventura Carles Aribau, fet que se sol considerar com l'arrencada de la Renaixença.
Consolidació i Plenitud
L'any 1841, Joaquim Rubió i Ors va plantejar un doble repte: crear una literatura culta independent de la castellana i fer-ho inspirant-se en els nostres clàssics medievals i restaurant els Jocs Florals. El moviment es va consolidar en els diferents gèneres, amb autors com Àngel Guimerà, Narcís Oller i Jacint Verdaguer. La Renaixença va assolir la seva plenitud en les dècades dels setanta i vuitanta i va ser desplaçada pel Modernisme en la darrera dècada del segle.
Llengua, Literatura i Pàtria
La llengua catalana es trobava al segle XIX immersa en una situació de diglòssia, que comportava el manteniment de la llengua pròpia del país en els usos privats i orals i la imposició progressiva de les llengües estatals.
El Conreu de la Literatura Culta
En el conreu de la literatura culta en llengua catalana, els autors de la Renaixença es consideren hereus literaris dels trobadors i dels clàssics medievals catalans.
Identificació amb la Pàtria
La identificació entre llengua catalana i pàtria, que havia de permetre prioritzar el sentiment de pertinença a la nostra cultura per damunt de les adscripcions estatals.
Creació Literària i Conseqüències
La creació literària en llengua catalana es va convertir en una opció de conseqüències culturals, civils i polítiques.
La Literatura Contemporània Catalana
S'inicia en la darrera dècada del segle XIX i s'estén durant tot el segle XX i fins a l'actualitat.
Modernisme (1891-1911)
Va ser el moviment hegemònic entre 1891 i 1911 que pretenia normalitzar i europeïtzar la nostra literatura després del període de la Renaixença. Autors destacats: Joan Maragall i Caterina Albert.
Noucentisme (1906-1923)
Va ser la ideologia i l'estètica dominant entre 1906 i 1923. Estava al servei dels plans de desenvolupament econòmic i d'autonomia política que perseguia la burgesia catalana. En el camp literari, es van prioritzar l'assaig i la poesia, en detriment de la novel·la. Autors destacats: Eugeni d'Ors i Josep Carner.
Avantguardes (1916-1938)
Van ser uns moviments de trencament radical amb la tradició literària, molt actius entre 1916 i 1938 i centrats en la poesia. Autors destacats: Joan Salvat-Papasseit i J.V. Foix.
Renovació Literària (Anys 20-30)
Durant els anys 20 i 30 es va produir una renovació literària que va afectar els diferents gèneres: es va desenvolupar la poesia de tradició simbolista; es va reprendre amb força la novel·la i el panorama teatral. Autors destacats: Carles Riba, Josep Maria de Sagarra i Josep Pla.
Guerra, Exili i Postguerra (1939-1959)
La situació de derrota bèl·lica i d'intent de genocidi cultural i lingüístic promogut pel franquisme va condicionar fortament la literatura catalana entre 1939 i 1959. Autors destacats: Joan Oliver, Salvador Espriu i Mercè Rodoreda.
Renovació Literària (Anys 60-70)
Al llarg dels anys 60 i 70 es va produir una renovació literària important, amb la voluntat d'adaptar-se a la nova realitat social i cultural del país en aquells anys. Autors destacats: Pere Calders, Manuel de Pedrolo, Miquel Martí i Pol i Joan Fuster.
Normalització Actual (Anys 80-Actualitat)
Dels anys 80 fins ara, la literatura catalana està immersa en el mateix procés de normalització que viu la llengua i la cultura.