Història de la Literatura Catalana: Modernisme, Noucentisme i Postguerra

El Modernisme: Finals del s. XIX i Principis del XX

• Moviment literari que anhela transformar la societat catalana.
• Busca la modernitat, provinent de França, on és conegut com a Art Nouveau.
• Característiques generals: afany per la musicalitat, presència de la natura, recerca de la bellesa perfecta (sobretot a nivell formal) i fugida de la realitat hostil i la quotidianitat.
• A Catalunya: moviment revolucionari, oposició a la societat antiga i cerca d'europeïtzar la cultura catalana. S'oposa a l'estètica renaixentista que polititzava la literatura. Amb la industrialització, busca apartar-se del materialisme burgès i convertir l'art en un ofici.
• Presenta la realitat tal com és.

Gèneres Literaris del Modernisme

Literatura Contemporània: Característiques Generals

• No podem concretar uns trets comuns com en la resta de moviments literaris.
• Literatura molt política i sociològica, no per evadir-se (narrativa dèbil).
• A partir del 2000, sembla que hi ha una maduresa en els escriptors dels 70 (etapa d'aprenentatge).
• Superen el realisme, amplien els recursos narratius i intensifiquen les capacitats expressives del llenguatge.
• Molts relats breus.
• Models psicològics.
• Veu de la dona.
• Primera persona narrativa i testimonial.
• Formes conversacionals (influència de Rodoreda).

Autors i Obres Destacades de la Literatura Contemporània

• M. Àngels Anglada: El violí d'Auschwitz
• Isabel-Clara Simó: Júlia
• M. Mercè Roca: Mil revolts
• M. Mercè Marçal: Bruixa de dol
• Carme Riera: Dins el carrer blau

Etapes del Modernisme Català

Primera Etapa: Regeneracionista i Esteticista

• Regeneracionista: volen canviar la societat mitjançant l'art i utilitzen la denúncia social.
• Esteticista: rebutgen el progrés com a quelcom negatiu i volen crear bellesa a través de l'art per evadir-se. Art anti-realista.

Segona Etapa: Adaptació i Art Assequible

• Promou el teatre amb els símbols. Frenen les propostes rupturistes i s'adapten a la vida moderna.
• Comencen a crear un art més assequible i entenedor per al poble.

El Noucentisme: Primeres Dècades del s. XX

• Moviment literari que, a més de promoure la literatura i l'art, busca el desenvolupament científic i econòmic del moment.
• El 1906 s'inicia amb la publicació de Glosari (articles) d'Eugeni d'Ors a La Veu de Catalunya.
• El 1911, Enric Prat de la Riba nomena Eugeni d'Ors secretari general de l'IEC i promou la llengua estàndard com a llengua literària.

Característiques del Noucentisme

• Catalanisme: Catalunya com a nació.
• Volen europeïtzar la cultura.
• Moviment molt lligat a la política.
• Públic: burgesia i classe mitjana.
• Gust per l'ordre, el seny i la raó.
• Contrari al Romanticisme i al Modernisme, ja que aquests exaltaven els sentiments extrems i trencaven les normes.

Temes Recurrents en el Noucentisme

• Imperialisme: busquen que Catalunya sigui una nació a part de l'estat espanyol.
• Arbitrarietat: entenen l'art com la bellesa formal.
• Classicisme: lloen el món clàssic.
• Mediterranisme: volen europeïtzar, però entenen el centre de tot com el mar Mediterrani.
• Ciutat: s'oposen al món rural modernista.
• Civilitat.
• Perfecció de l'ordre.

Gèneres Literaris del Noucentisme

• El teatre és el menys utilitzat; en prosa, el més conreat és el relat breu i el conte.
• El gènere per excel·lència és la poesia, amb Eugeni d'Ors i Josep Carner.

Característiques de la Poesia Noucentista:

• Sempre el sonet (poemes amb dos quartets i dos tercets).
• Temes clàssics.
• Poetes amb posicionament moral.

Els Fruits Saborosos (Josep Carner, 1911)

• Cada poema té com a títol el nom d'un fruit.
• Predomina el vers alexandrí amb cesura a la sisena síl·laba.
• Referència a la cultura clàssica.
• És el primer recull poètic dins el Noucentisme.

Joan Salvat-Papasseït (1894-1924)

• Humil, rebel i autodidacte.
• Infància difícil, adolescència activa en política i cultura.
• També fa de redactor i editor en revistes.
• El seu gènere per excel·lència és la poesia.
• Poesia: cal·ligrames i futurisme.
• Popular com una cançó.
• Temes: elements quotidians amb passió, detallista en vivències úniques. Amor i erotisme (El poema de la rosa als llavis) i respecte pels infants com una esperança per al futur.

El poema de la rosa als llavis (1923)

• 31 poemes breus.
• Història d'amor amb expressió carnal sense moral, com una religió que et fa accedir a tot.
• L'amant dominant que ensenya a la noia verge i innocent.
• Cubisme i cal·ligrames amb recursos fònics.

J.V. Foix (1893-1987)

• Autor avantguardista, poeta i prosista.
• Mostra un miratge sensual del paisatge amb imatges folles i colors violents (Gertrudis).

Obra Destacada:

• Poemes en prosa: Sol, i de dol (primer llibre).
• Poemes en vers: Les irreals omegues.
• Sonets.

• Lèxic complicat, amb la necessitat del diccionari.

Sol, i de dol

• 70 poemes en forma de sonets.
• Dividit en 6 seccions: ofici del poeta, reflexió sobre l'art, amor i metafísica (es pregunta per l'existència de les coses), anècdotes de joventut i religió.
• Estil original amb llengua moderna i depurada, i recursos medievals.
• Temes: crisi d'identitat individual i col·lectiva dins la soledat de l'home, imposició de la raó sobre la follia i dificultats per aconseguir l'amor complet.

Les Avantguardes: Innovació a les Primeres Dècades del s. XX

• Impressionisme: contrari al realisme, situa un personatge intuïtiu davant una dificultat.
• Expressionisme: reconstrueix la realitat amb angoixa pel món, limitacions socials i per la llibertat de l'home.
• Cubisme: desdoblament de l'autor, disposició gràfica de les paraules, humor, alegria i absència de sentiments.
• Futurisme: trenca amb la sintaxi i els signes convencionals. La poesia és exaltació sensual, nacional, adora les màquines amb expressió plàstica.
• Dadaisme: poemes com a successió de paraules i sons sense lògica. Temes: dubte, mort i terrorisme.
• Nihilisme: fantasiós, rebel i destructiu.
• Ultraisme: ús del vers lliure, metàfores i anècdotes.
• Creacionisme: el poeta és un déu creatiu.
• Surrealisme: mana el subconscient i no la realitat. Vol crear un home nou, cruel amb humor negre per destruir la moral humana.

Literatura Catalana fins als Anys 40

• Volen oblidar la Primera Guerra Mundial i viure els feliços anys 20.
• Als anys 30, predomina l'existencialisme.
• Fins als anys 40, el conflicte és el tema principal.

Carles Riba (1893-1959)

• Elegies de Bierville.
• Llibre d'Estances (1919, 1930, n'hi ha dos): victòria sobre la llengua en construcció, expressa estats psicològics i anímics amb modals formals.
• Intenta construir la seva identitat.
• Compromès amb la II República i el seu catalanisme.

Josep Maria de Sagarra (1894-1961)

• Cançons de rem i de vela (poesies).
• El Comte Arnau (poema monumental): personatge llegendari de la literatura catalana. És un pescador casat que té com a amant una abadessa i tampoc paga cap impost. Per això el castiguen i és condemnat eternament com a ànima perduda amb el cavall negre. Segueix un diàleg entre l'ànima i ell mateix per purgar-se.

Literatura de Postguerra (1940-1975)

• Context de repressió política i cultural, però amb gran creativitat i renovació literària.
• Molts exiliats després de la Guerra Civil (fins al 1939 a Espanya).

Narrativa de Postguerra

Mercè Rodoreda (1908-1983)

• Toca tots els gèneres, però destaca en narrativa.
• Etapes: abans de la guerra (Aloma), obres a l'exili (Mirall trencat) i el retorn (Quanta, quanta guerra).
• Intimitat dels personatges, soledat extrema, personatges marginats.
• Simbolisme per expressar els pensaments interns dels personatges.
• Sobretot dones, amb molts monòlegs interiors.

La plaça del Diamant

• Novel·la psicològica i obra principal de l'autora.
• Clàssic de la literatura de postguerra.
• Traduïda a més de 30 llengües.
• Primer es deia Colometa, com la protagonista (Natàlia): una dona jove amb una història cruel. Es casa amb Quimet (possessiu, egoista, narcisista, maltractador, gelós...), un casament imposat, i és ell qui li canvia el nom a Colometa.
• Enfonsada en un matrimoni infeliç, sense vot ni paraula, renuncia a la seva pròpia identitat.
• Barcelona de la postguerra (barri de Gràcia).
• Estil simple i planer.
• Dramatisme.

Simbolisme a La plaça del Diamant

• Coloms: pèrdua d'identitat de la Natàlia. Són i representen el marit que la reprimirà, li redueixen el seu espai vital, simbolitzant l'esclavitud.
• Nines: element de la infantesa i representen la innocència d'ella a l'inici de l'obra, en oposició als coloms.
• Balances: sempre surten quan finalitza una etapa (per exemple, quan l'Antoni li demana matrimoni i acaba amb el seu passat amb Quimet). Són la seva consciència per tirar endavant.
• L'armari: caixa tancada com una gàbia, igual que els coloms.
• Blau dels ulls de Mateu: aigua, positivitat.
• Ous dels coloms: maternitat i eliminació de la maternitat.
• El cargol de mar: conté tots els gemecs, com ella mateixa.
• Llagostes: càstig diví i sexe.
• Ganivet: connotació fàl·lica.
• Embut: mals de cap petits i suïcidi (tres).
• Moto: virilitat i poder.
• Rodones: problemes.
• Melic: vida.

Altres Autors de Narrativa de Postguerra

• Llorenç Villalonga:
  • Mort de dama.
  • Bearn o La sala de les nines.
• Manuel de Pedrolo:
  • Mecanoscrit del segon origen.
• Pere Calders:
  • Cròniques de la veritat oculta.

Poesia de la Postguerra

Etapes de la Poesia de Postguerra

Anys 40-50: Tradició Simbolista i Avantguardista

• 1. Tradició simbolista: màxim representant, Carles Riba.
  • Amb valors morals.
  • Fe en la cultura.
  • Expressió en el llenguatge.
• 2. Tradició avantguardista: J.V. Foix i Joan Brossa.
  • Ruptura formal.
  • Provocació amb temes insòlits.

Anys 60: Realisme i Nova Cançó

• 1. Tradició realista:
  • Lluita contra la dictadura (realisme històric i social).
  • Plantejaments marxistes.
  • Alliberament de l'ésser humà.
  • Autors i obres:
    • Salvador Espriu amb La pell de brau.
    • Pere Quart amb Vacances Pagades.
• 2. Nova Cançó:
  • Per arribar a un públic més ampli.
  • Autors o cantautors:
    • Raimon.
    • Lluís Llach.

Anys 70: Noves Generacions i Normalització

• Apareixen noves generacions, ja que els mestres ja són morts.
• Context: dictadura, mort de Franco, transició, democràcia i normalització del català.
• Obres Completes de Brossa.
• Poesia de Foix.
• Generació dels 70: pràctica autònoma de la poesia com a explotació del llenguatge.
  • Pere Gimferrer.
  • Maria Mercè Marçal.

Obres Clau de la Poesia de Postguerra

La pell de brau (Salvador Espriu)

• Poemari.
• Al·legoria crítica de l'Espanya de postguerra amb una metàfora continuada.
• Lluita antifranquista.

Vacances Pagades (Pere Quart - Joan Oliver)

• Realisme històric català a través del sarcasme.
• Paròdia del Noucentisme.
• Versos heptasíl·labs i rima consonant.
• Comença amb un poema que parla de la relació del poeta amb dues dones, sis endevinalles, tres poemes de Nadal i poemes autobiogràfics.

Teatre de Postguerra

Joan Oliver - Pere Quart (1899-1986)

• El 1948, torna de l'exili.
• Context: Franquisme, autoritarisme i repressió.
• Vol recuperar el teatre català amb Ball Robat.

Ball Robat

• 3 actes i un epíleg.
• Tres parelles d'amics de tota la vida que s'enamoren els uns dels altres per la rutina, però finalment tot acaba bé després de parlar i comunicar-se amb confiança en una festa d'aniversari de casats.

Joan Brossa (1919-1998)

• Expressa la mateixa realitat en diferents gèneres; el teatre és on és més rellevant.
• Llenguatge com a mitjà d'experimentació.
• Recerca de màgia quotidiana i denúncia social.

L'Assaig

• Gènere literari on s'aporten idees de manera lliure i especialitzada, sobre temes d'interès general.

Característiques de l'Assaig:

• Prosa d'idees i estructura argumentativa.
• Primera persona i subjectiu.
• Amb citacions d'altres autors.
• Ironia, comparació, interrogació retòrica, etc.

Autors Destacats de l'Assaig

Josep Pla (1897-1981)

• Reflecteix la societat catalana que li toca viure.
• Llenguatge planer per buscar la comprensió del lector.
• Obra important: Quadern gris.

Joan Fuster (1922-1992)

• El més important del s. XX.
• Gran influència en la societat valenciana.
• Amplitud temàtica amb temes socials i polítics, amb interès humanístic, sobretot la identitat nacional i valenciana.
• Estil: sincer, irònic, amb claredat i exactitud. Elimina la retòrica, utilitza una adjectivitat hàbil, discurs directe amb jocs de paraules, metàfores, expressions populars i preguntes retòriques.