Història de la Literatura Catalana Medieval i el Segle d'Or

Sant Vicent Ferrer

Era un teòleg i amb reputació de dramaturg, molt influent a Girona. Va nàixer a València i va morir a la Gran Bretanya. Era fill d'un notari; als 17 anys va ingressar en l'ordre dominica i més tard va estudiar teologia, filosofia i lògica a Barcelona, Lleida i Tolosa. Finalment, va ser sacerdot. Va escriure el tractat De moderno ecclesiae schismate per al rei Pere el Cerimoniós. Va ser nomenat mestre de teologia i el principal de tots els sacerdots de l'ordre. Quan Benet XIII va ser Papa, va nomenar-lo capellà, però després ho va deixar per una malaltia i es va dedicar a predicar i a la política; també va viatjar com a missioner.

L'oratòria de Sant Vicent Ferrer

Predicava sempre en català i tothom el comprenia. La seua oratòria es caracteritzava per tindre recursos, estratègies persuasives, simplificacions, llenguatge directe i exemples quotidians. Utilitzava una gesticulació convincent, un llenguatge col·loquial i seguia una estructura fixa:

• 1. Introducció (introductio): Citació d'un versicle en llatí, salutació a l'auditori i pregària de l'Ave Maria.
• 2. Introducció del tema (introductio thematis): Explicació del tema i conclusions, tot en sentit literal.
• 3. Divisió del tema (divisio thematis): Desplegament de les parts del sermó.

Deien que feia miracles; la finalitat de predicar era convertir en bons cristians els jueus, els moros i els mals cristians.

Francesc d’Eiximenis

Va nàixer a Girona en una família burgesa. Va entrar jove al convent dels franciscans i va estudiar teologia a Oxford i a Tolosa. Va ser frare i gestionà política a Barcelona per encàrrec de l'ajuntament. Va escriure a València la majoria de les seues obres, entre les quals destaca Lo Crestià, que tracta sobre el cristianisme i l'estudi de la teologia entre els laics. El seu estil era senzill, amb elements col·loquials i populars, sistemàtic i amb l'ús de recursos propis de la predicació per a ser entès i recordat fàcilment.

Introducció al Segle XV

L'esplendor de la Corona d'Aragó es va centrar a València, que va ser una de les ciutats més importants d'Europa. Hi havia grans escriptors i arquitectes com Ausiàs March i Joanot Martorell, i edificis emblemàtics com la Llotja i el Palau de la Generalitat.

El Teatre Medieval

Va nàixer gràcies a la predicació de la litúrgia i, a pesar de les prohibicions, es va estendre per tota Europa. En el nostre teatre medieval destaca el Cant de la Sibil·la. El teatre religiós s'estructura en cinc blocs:

• 1. Pasqua: Mort, passió i resurrecció de Crist.
• 2. Nadal: Naixement, adoració dels pastors i reis, i l'anunciació del judici final (Cant de la Sibil·la).
• 3. El Vell Testament.
• 4. Vides de sants.
• 5. Maria: Mort i resurrecció de la Verge (Misteri d’Elx).

D'altra banda, existia el teatre cortesà, representat per joglars en convits, i el teatre popular, amb les lluites de moros i cristians.

El Misteri d’Elx

Destaquen tres coses: la complexitat escènica, la qualitat musical i la conservació inalterada del text. La representació té dos escenaris: el vertical (la mangrana i l'araceli) i l'horitzontal (el sepulcre de la Verge). Aquesta és l'única obra que mai ha parat d'interpretar-se i va ser el primer Patrimoni Cultural de la Humanitat a Espanya per la UNESCO l'any 2001.

Argument del Misteri d'Elx

1. Mort i resurrecció de la Verge.
2. Vol reunir-se amb el seu fill.
3. Un àngel li dona una palma.
4. Maria vol els apòstols en la seua mort.
5. L'àngel li concedeix el desig.
6. Sant Joan porta una Bíblia i Sant Pere dues claus; apareixen els demés apòstols.
7. La Verge mor.
8. Els àngels se l'emporten al cel amb la seua ànima.
9. Van a soterrar-la i apareixen jueus per a impedir-ho.
10. Sant Pere els converteix al cristianisme i la enterren tots junts.
11. La Verge ressuscita per a pujar al cel.
12. Apareix Sant Tomàs per a demanar-li perdó.
13. Baixa la Santa Trinitat.
14. La Verge és coronada reina.

Poesia Medieval

Es va crear al segle XIV a València per Jaume i Pere March (pare i oncle d'Ausiàs March). Està escrita en occità, resulta prou repetitiva i, a mesura que la societat va evolucionar, es va quedar antiquada, ja que corresponia a la societat feudal.

Poesia Italiana

Els principals renovadors van ser Dante i Petrarca, que van trencar amb la poesia trobadoresca allunyant-se del codi de cavalleria i de la dama humil.

Ausiàs March (1397-1459)

Va nàixer a la Safor en una família d'escriptors; Pere March era el seu pare i Jaume March el seu oncle. Va participar en campanyes italianes gràcies a Alfons el Magnànim i va aprendre els corrents poètics italians. La recompensa del rei va ser un títol de senyor en tres localitats de la Safor i el va nomenar falconer reial fins que va dedicar-se a la poesia. Es va casar dues vegades i no va tindre descendència legítima, però sí cinc fills extramatrimonials. Les seues dones es deien Isabel Martorell i Joana Escorna. Va ser soterrat a València.

Els trets més importants d'Ausiàs March eren la vacil·lació, el dubte i l'angoixa de la contradicció entre l'instint humà i el pensament racional; també tenia un sentiment de culpabilitat que era el seu motor per a escriure.

Característiques de la seua obra

Abandona la poesia trobadoresca tant en aspectes temàtics com lingüístics. Crea un amor real i no ideal, és a dir, de carn i ossos. Hi ha un diàleg d'igual a igual (sense masclisme), amb un amor inicialment físic i després intel·lectual. Utilitza recursos propis i rebutja la llengua provençal per a usar el valencià. La mètrica és com la trobadoresca, però amb una meditació personal i íntima. Parla de l'home i Déu, l'amor, la mort i l'ètica, utilitzant la poesia com a mitjà de confessió.

Divisió de l'obra

• 1. Cants d’amor: On amaguen el nom de la dama. Té 5 etapes: Plena de seny (recrimina a la dona no estimar-lo), Llir entre cards (amor total sensual i espiritual), Fola amor (amor boig, pèrdua de l'estimar o avorriment), i poemes dedicats a la segona esposa. March volia assolir l'amor espiritual.
• 2. Cants morals: Exposaven els sentiments d'aquell que vol ser millor en l'altra vida.
• 3. Cants de mort: El poeta es plany per la mort de la dama, es preocupa per la sort de l'ànima i té remordiments per ser-ne la causa.
• 4. Cant espiritual: El poeta invoca Déu i li confia la seua misericòrdia.

La Narrativa del Segle XV

Els llibres de cavalleries eren ficció, caracteritzats per tindre geografies fantàstiques, animals ficticis, èpoques remotes i un cavaller en busca del seu destí.

La novel·la cavalleresca

Les històries de cavallers són substituïdes per soldats i es caracteritzen per la versemblança, la geografia real i herois que guanyaven amb força i astúcia, lluitant per terres o dones.

Curial i Güelfa

L'obra es divideix en tres llibres:

• 1r Llibre: Curial entra a les corts del marquès i rep educació com a cavaller. Güelfa, la germana del marquès, l'ajuda i s'enamora d'ell. Curial guanya un combat i li entreguen la filla del duc com a premi; Güelfa se sent enganyada i no el perdona.
• 2n Llibre: Aventures cavalleresques on uns envejosos diuen a Güelfa que la relació amb Curial no és bona. Ell intenta tornar, però ella no el perdona.
• 3r Llibre: Curial és empresonat i venut a un senyor ric, però més tard és alliberat i torna a casa. Güelfa no li fa cas mentre ell guanya fama i és nomenat capità cristià. Finalment, Güelfa el perdona i es casen.

Tirant lo Blanch - Joanot Martorell

Martorell va nàixer en una família de la noblesa. Comença a escriure el Tirant en 1460 i mor sense acabar-lo; l'acaba Martí Joan de Galba i s'imprimeix a València. Es divideix en cinc parts:

1. Formació com a cavaller a Anglaterra.
2. Nomenament com a almirall marítim.
3. Lluita contra els turcs a Constantinoble.
4. Viatge al nord d'Àfrica per a convertir els musulmans.
5. Alliberament de Grècia, casament amb Carmesina i mort dels protagonistes.

Característiques i Conclusió

Tirant és un personatge de psicologia complexa amb un final no feliç. Apareixen els ideals cavallerescos, l'amor total (físic i espiritual) i la versemblança (no hi ha elements fantàstics). Tirant és valent però tímid amb les dones, guanya les batalles amb intel·ligència i els personatges actuen en circumstàncies quotidianes. Com a conclusió, Tirant ofereix la imatge d'un cavaller humanitzat i, de vegades, ridiculitzat.