Història de la Literatura Catalana: Escola Mallorquina, Avantguardes i Autors Clau

L'Escola Mallorquina: Context i Figures Clau

A continuació, es presenta un resum complet de l'Escola Mallorquina i els seus principals representants, *Joan Alcover* i *Miquel Costa i Llobera*.

Context Històric i Cultural (S. XIX - S. XX)

La situació a Mallorca durant el segle XIX i principis del segle XX era predominantment agrícola, amb una societat preindustrial dominada pels antics nobles. Les postures conservadores eren predominants, caracteritzades per:

• Caciquisme i sucursalisme.
• Tendència cultural cap al nacionalisme i la defensa de la personalitat mallorquina.

Definició de l'Escola Mallorquina

Aquest concepte es pot entendre en dos sentits:

• En sentit ampli: Es refereix a l'aportació dels escriptors mallorquins a la literatura catalana des de la Renaixença fins a la postguerra, incloent-hi tres generacions d'autors.
• En sentit estricte: Es limita a l'aportació poètica de les dues primeres generacions, influenciades pel corrent noucentista.

Influències i Característiques Generals

L'Escola Mallorquina va rebre influències de mestres com *Costa i Llobera* i *Alcover*, així com de poetes catalans com *Josep Carner* i autors europeus com *Carducci* i *Leconte de Lisle*.

Les característiques comunes a l'Escola Mallorquina inclouen:

• Fidelitat als mestres.
• Insularitat i idealització de Mallorca.
• Formalisme.
• Paisatgisme i humanisme.

La Poesia de l'Escola Mallorquina

Destaca per la seva cura formal, la contenció emocional i els temes limitats al paisatgisme, l'amor i el ruralisme.

Representants Destacats

Joan Alcover

Important figura literària, amb una obra extensa en català i castellà, destacant pel seu profund sentiment de dolor i una poesia de gran bellesa.

Miquel Costa i Llobera

Influenciat per la poesia clàssica, va destacar en la seva obra per l'adaptació de formes estròfiques grecollatines i la meditació intel·lectual.

En resum, l'Escola Mallorquina va representar una etapa important en la literatura catalana, destacant per la seva influència estètica, la seva relació amb altres corrents literaris com el noucentisme i la seva contribució a la preservació de la cultura i identitat mallorquines.

La Literatura Catalana Actual (Post-1970)

Aquesta etapa abasta des dels anys 70 fins a l'actualitat, marcada per un moment de recuperació econòmica impulsada per la immigració provinent del Sud d'Espanya, creant així una situació de bilingüisme. A més, s'observa una debilitat gradual de la dictadura, amb una recuperació progressiva de la llengua catalana, especialment després de l'Estatut d'Autonomia.

Etapes de la Literatura Contemporània

Dins el concepte de la literatura actual es poden identificar tres etapes:

1. La literatura de la generació dels 70: Marcada per la incertesa sobre la implementació del nou sistema polític.
2. La literatura de la democràcia: Destaca la recuperació del català com a llengua social.
3. La literatura del segle XXI: Caracteritzada per la diversitat d'autors, temàtiques i formes, especialment la novel·la històrica i les qüestions tabú.

Gèneres i Autors Clau

Poesia Contemporània

Es manté una voluntat de recerca experimental amb principis com el compromís del poeta amb la societat i l'ús d'un llenguatge viu i col·loquial.

Maria Mercè Marçal

Poetessa, novel·lista, assagista i traductora, destaca per la seva obra marcada pel *feminisme*, l'ètica individual i lliure, així com per la seva riquesa lingüística.

Teatre Català Contemporani

Jordi Galcerán

Dramaturg i traductor, és considerat un referent amb projecció internacional. Les seves obres es caracteritzen per centrar-se en l'actualitat i combinar la comercialitat teatral amb una crítica social contundent, a més de ser plenes de situacions rocambolesques.

Narrativa Actual

Els anys 70 són reconeguts com un període brillant en què emergeixen autors joves i sorgeixen dues tendències narratives: el corrent experimental trencador i el corrent renovador. Amb l'arribada de la democràcia, es produeix un augment notable en l'edició de novel·les catalanes.

Irene Solà

Nascuda a Mallorca, destaca com a poeta, narradora i artista plàstica, considerada una de les figures de referència de la literatura catalana actual. La seva obra es caracteritza per una poesia violenta i crua, amb una influència notable de *Mercè Rodoreda*, així com per un estil narratiu singular i una ambientació rural.

Literatura de Postguerra i Figures Essencials

Mercè Rodoreda: Exili i Simbolisme

*Mercè Rodoreda*, nascuda a Barcelona el 1908, va ser autodidacta i va viure un exili a París després de ser obligada a casar-se amb un oncle seu. La seva obra es caracteritza per:

• Profund tractament dels personatges.
• Temàtica femenina.
• Simbolisme profund.
• Enyorança del passat i l'ús del monòleg interior.

Evolució de la Poesia Catalana (1940-1970)

La poesia va ser un gènere molt utilitzat per saltar-se la censura, gràcies al seu llenguatge simbòlic i la seva facilitat de difusió. Es poden distingir diverses etapes:

• Anys 40: Es produeix un canvi en la poesia, centrada en ella mateixa.
• Anys 50: Sorgeix un humanisme metafísic.
• Anys 60: Predomina el realisme històric.
• Anys 70: Es torna a l'avantguardisme.

El Teatre Català de Postguerra

Fins als anys 40 no hi havia representació comercial, però després es van poder representar obres de preguerra, tot i que es va mantenir una certa desconnexió amb Europa.

• Anys 50: Es produeix una gran renovació procedent d'iniciatives no professionals, amb un important auge de l'Agrupació Dramàtica de Barcelona.
• Anys 60: Amb la fundació d'una escola d'art dramàtic, es va afavorir el desenvolupament del teatre independent.

Es poden distingir el teatre èpic i el teatre documental com a dos corrents importants.

Salvador Espriu: Mite i Mort

*Salvador Espriu*, català i fill d'un notari, va cursar dret i història antiga. Les seves obres es caracteritzen per:

• Una revisió constant.
• Gran presència de tot allò perdut per la Guerra Civil.
• Gran creació de mites.
• El tema dominant de la mort.

Les Avantguardes Artístiques i Literàries

Les avantguardes sorgeixen al final de la Revolució Industrial i es veuen influenciades per la Primera Guerra Mundial i la crisi econòmica del 1929. Representen una ruptura total amb els models artístics anteriors i busquen la modernitat i la renovació.

Moviments Avantguardistes Clau

Els principals moviments avantguardistes són:

• Cubisme: Despullament de la realitat mitjançant el mètode científic. Destacat per *Picasso*.
• Futurisme: Ruptura total amb el passat, exaltació del món modern i canviador. Fundador: *Marinetti*.
• Dadaisme: Negació total, exaltació de l'atzar i l'absurd. Destaquen *Tristan Tzara* i *Francis Picabia*.
• Surrealisme: Busca la suprarealitat, accés a través del somni i l'escriptura automàtica. Fundador: *Breton*.

Avantguardes a Catalunya

A Catalunya, les avantguardes es viuen amb entusiasme, especialment amb la presència d'intel·lectuals europeus que hi arriben fugint de la guerra.

Característiques Generals de les Avantguardes

• Menyspreu per la tradició.
• Inconformisme social.
• Concepció de l’art com a novetat i aventura.
• Incorporació d'elements representatius de la societat industrial.
• Violació de la realitat i recerca constant de noves formes d’expressió.

La Poesia Avantguardista Catalana

En la poesia avantguardista, es destaca la destrucció de les normes retòriques tradicionals i l'experimentació amb la forma i el contingut.

Joan Salvat-Papasseit

És un exponent destacat de l'avantguardisme català, amb obres com *"Poemes en ondes hertzianes"* i *"El poema de la rosa als llavis"*. La seva obra mostra una evolució des d'un avantguardisme radical fins a una poesia lírica i emotiva, amb temes com l'exaltació de la joventut i la llibertat, i una admiració pel maquinisme.