Història de la Literatura Catalana: Èpoques i Autors Clau

Modernisme

Narrativa

• Raimon Casellas: Els sots feréstecs
• Prudenci Bertrana: Contes, Josafat

Poesia

• Joan Maragall: Visions i Cants

Teatre

• Santiago Rusiñol (simbolista)

Noucentisme

Assaig

• Eugeni d’Ors

Poesia

• Josep Carner
• Guerau de Liost

Novel·la

• Eugeni d’Ors: La Ben Plantada

Renaixença

Recuperen els tres grans gèneres:

Jacint Verdaguer

• L'Atlàntida: poema èpic on explica l'enfonsament.
• Canigó: poema èpic on es centren els ideals romàntics.
• Escriu poesia lírica que és patriòtica i religiosa.
• Prosa: llibres de viatges, periodístics, rondalles.

Teatre

• Àngel Guimerà

Prosa

• Narcís Oller: naturalista, personatges humanitzats. Obres: La papallona, L'Escanyapobres, Vilaniu, La febre d'or.

Segle XV

Context: Impremta; la capitalitat de la Corona d'Aragó es trasllada a València per diferents causes; rei Alfons el Magnànim.

Evolució de la Poesia

• Joan i Pere March: no es van adaptar a les noves corrents italianes.
• Gilabert de Próixita: poc influït per la nova lírica; temàtica amorosa influïda per Dante.
• Andreu Febrer: entra en contacte directe amb la lírica italiana; poemes amorosos dedicats a Beatriu.
• Jordi de Sant Jordi: va conèixer la lírica italiana i escriu el Presoner, carta per a Alfons el Magnànim; tendresa.

Ausiàs March

• Ja no és amor cortès.
• Llengua: un català ric.
• Estil directe amb versos coneguts com a "ausiasmarquians".
• Fa llargues comparacions i metàfores.
• Parts de l'obra (Cants):
  • Plena de seny: descriu l'enamorament i culpa "Plena de seny" de no correspondre'l.
  • Llir entre cards: converteix la dama en un ésser perfecte i vol amor carnal.
  • Oh foll amor: reflexiona i arriba a la conclusió que ella és una pecadora i, si l'estima, ell també ho és.
  • Amor, amor: admet que no és perfecte i que, com és home, vol plaers de carn.
  • Cants de mort i Cant espiritual: to reflexiu i religiós.

Joan Roís de Corella

• Busca exemples mitològics per enriquir els relats.
• Tema amorós: Tragèdia de Caldesa.
• Obra religiosa amb fredor i retoricisme.

Jaume Roig

• Espill: 16.000 versos dividits en 4 parts.
• El protagonista, en primera persona, explica les seves experiències amb les dones, totes negatives.
• El realisme de l'obra de vegades treu un somriure al lector amb la gràcia i la ironia.

Curial e Güelfa

• Anònima.
• Novel·la total: cavalleresca, sentimental, d'aventures.
• En el llibre, les dones són el motor de l’acció (Güelfa, Laquesis).

Tirant lo Blanc (Joanot Martorell)

• Estil culte.
• S'encreuen dos estils: el de la prosa renaixentista i la valenciana prosa.
• Les fonts són: Guy de Warwick, Llibre de l'orde de cavalleria, Lo somni, Dante, dues novel·les del Decameró de Boccaccio.

Prosa Medieval: Cròniques i Prosificacions

Prosificacions

Versos i tècniques de la poesia èpica que es trobaven dins de les cròniques catalanes.

Cròniques

Recullen llegendes que volen fer més amena l'exposició dels fets, encara que no sempre respecten la veritat històrica.

Les Quatre Grans Cròniques

• Jaume I (Llibre dels fets): Redactada en primera persona majestàtica; alguna prosificació; fets més importants de la seva vida; hi ha moments que és confessió; generalment verídica (menys quan és desfavorable); clima personal i heroisme; estil viu i ràpid, narració de vegades poc acurada.
• Bernat Desclot (Crònica): Nucli principal: regnat de Pere el Gran; característiques: objectivitat i riquesa d'informació; prosa clara, vigorosa i precisa; llengua rica i perfecta.
• Ramon Muntaner (Crònica): Parla de l'arribada dels catalans a Constantinoble (Expedició dels Almogàvers).
• Pere el Cerimoniós (Crònica): Propòsits de la crònica: afermar la monarquia i deixar una obra que justifiqués la seva actuació com a rei.

Ramon Llull i altres figures religioses

Ramon Llull

• Creador del català literari.
• Coneixia català, àrab, provençal, llatí.
• Autor de 265 títols.
• Escriu amb finalitat literària i didàctica.
• Obra:
  • Vers: Lo concili, Lo desconhort, Cant de Ramon.
  • Prosa: Llibre de contemplació en Déu, Llibre de l'orde de cavalleria, Llibre d'Evast e Blaquerna (inclou el Llibre d'amic e amat), Llibre de meravelles (inclou el Llibre de les bèsties).

Francesc Eiximenis

• Destaca la seva vessant internacional.
• En la crisi del món medieval, va intentar defensar els valors cristians: Lo Crestià.

Sant Vicent Ferrer

• Predica la doctrina de Déu per Europa en català.
• Sermons (estructura): Presentació, dramatització, moralització.
  1. Introducció (ex: bona gent i resava l'Ave Maria).
  2. Recitava un versicle bíblic (tema).
  3. Cos del sermó (desenvolupament).
• Els seus sermons eren recollits per escribans.

Humanisme

Itàlia (Trecento)

• Canvi de mentalitat perquè la classe burgesa és cada cop més poderosa; origina el corrent anomenat Humanisme (o dolce stil nuovo, com el va batejar Dante).
• Autors clau: Dante, Petrarca, Boccaccio.

Corona d'Aragó

• Influència dels autors italians a les nostres lletres (prosa).
• Cancelleria Reial: Pere el Cerimoniós la va reorganitzar; dominaven tres llengües (català, aragonès i llatí); traductors d'obres clàssiques. Amb el contacte epistolar amb Itàlia van crear l'estil depurat.
• Influència de la Cort papal d'Avinyó.

Bernat Metge

Obra

• Vers: Sermó (paròdia dels sermons dels predicadors medievals).
• Prosa: Valter e Griselda (traducció), Apologia.
• Lo somni: Diàleg filosòfic, escrit per demostrar la seva innocència. Format per 4 llibres:
  1. Rep la visita de l’ànima de Joan I.
  2. Joan I explica les circumstàncies de la seva mort.
  3. Orfeu explica la seva vida i descriu l'infern.
  4. Elogi a les dones.

Poesia Trobadoresca

Les cançons de gesta expliquen lluites, però el roman presenta una societat refinada i l'objectiu del bon cavaller és estimar.

Lírica trobadoresca

La dona no només és objecte de desig; els cavallers han de guanyar el seu amor.

Amor cortès

• L'home se sent inferior a la dona i pretén enamorar-la.
• És quasi impossible (dona casada).
• L'home expressa tristesa.

Figures

• Trobador: De qualsevol classe social; també escrivien la cançó (lletra i/o música).
• Joglar: No sempre escrivien cançons; nòmades, cantants, músics, tocaven instruments, malabaristes.

Característiques del poema trobadoresc escrit

• Llengua i estil: Llengua provençal (occità) als segles XII-XIII.
• Mètrica: Els trobadors consoliden el sistema mètric actual; són estrictes amb la rima.
• Gèneres principals:
  • Cançó: Tema amorós adreçat a l'estimada (amb un senhal o pseudònim); acompanyament musical.
    • Subgèneres: Escondit (el trobador es defensa d'acusacions), Dansa (escrita per ser ballada), Pastorel·la (una dama pastora s'enamora d'un cavaller i dialoguen al poema), Alba (separació dels amants que han passat la nit junts).
  • Sirventès: Poema de compromís polític, social o moral, que comprèn acusacions, atacs, etc.
    • Subgèneres: Plany (lament per la mort d'un amic), Tençó (debat poètic entre dos trobadors).

Orígens de la Literatura Catalana i Primers Textos

• Llengües romàniques: Sorgeixen cap al segle VIII.
• Concili de Tours (813): Recomana predicar en llengua vulgar.
• Primer text català conservat: Homilies d'Organyà (meitat del segle XII, 6 sermons).
• Gèneres primerencs:
  • Èpica: Autor anònim i recitada.
  • Lírica: Autor conegut i cantada.
  • Roman: Escrit per ser llegit; primer en vers, després en prosa. Ex: Roman d'Artús (aventures artúriques, cavallers refinats, cultes, lluiten per un ideal cavalleresc). Primers romans de Chrétien de Troyes (Matèria de Bretanya).

Primers trobadors catalans o vinculats a Catalunya

• Guerau de Cabrera: Ensenhamen (vers provençal); critica un joglar perquè desconeix els temes que hauria de cantar.
• Rei Alfons I (el Cast): Enemic polític de Ramon V; va fer cantar als millors trobadors per guanyar fama per Europa de bon monarca.
• Berenguer de Palol: Ens han arribat 12 composicions d'amor senzill.
• Guillem de Berguedà: Es conserven 31 poemes; fa crítiques ferotges contra el seu enemic Ponç de Mataplana, però a la seva mort li dedica un plany.
• Ramon Vidal de Besalú: Conegut per Las rasós de trobar, un tractat de gramàtica i preceptiva provençal.
• Cerverí de Girona: Intenta trobar rimes perfectes i originals; expressa una opinió negativa d'algun joglar i fa poemes amorosos.