Història de la Literatura Catalana: Edat Mitjana a Segle XX
Enviado por Programa Chuletas y clasificado en Otras lenguas extranjeras
Escrito el en catalán con un tamaño de 5,72 KB
Societat feudal i amor cortès
A la societat feudal, els senyors feudals formaven un exèrcit de fidels o vassalls, lligats per un jurament de fidelitat.
Amor cortès: el trobador escriu la lletra, el joglar la representa. Canta la cortesia i la bellesa de la dama i li manifesta el seu amor més profund i li demana que l'accepti com a vassall (senyora casada, rica... el trobador busca pujar a l'escala social). S'escrivia amb occità, segles XII-XIII. A vegades algun senyor se sentia gelós i reaccionava de manera cruel i sanguinària.
Ramon Llull (1235-1315)
Noble, poeta trobadoresc, casat i amb dos fills, als 30 anys li va canviar la vida perquè se li va aparèixer el senyor (Jesús). Es va separar de la seva família, va vendre les seves coses i es va dedicar a la religió. Predicava als àrabs. En acabar la formació, segons ell, Déu el va il·luminar, i el va inspirar per convertir tots els infidels, treballarà per convertir, escriure llibres per difondre les seves creences, i crear escoles d'idiomes per a la formació dels predicadors. Innovador: utilitzava la paraula en comptes de la violència per convertir, i aprenia l'idioma dels que volia convertir. Va incorporar a la llengua catalana molts neologismes, tenia una llengua molt rica en recursos expressius, com l'exemple i l'al·legoria. Objectiu: fer apologia del cristianisme.
Novel·la de cavalleria i Joanot Martorell
Novel·la de cavalleria: cavallers virtuosos que anaven a la recerca de grans aventures per tal d'aconseguir honor per obtenir l'amor d'una dama, elements meravellosos i màgics. Cavalleresca: pretenien reflectir el món real dels cavallers de l'època. Els personatges són més reals i més creïbles. Tirant lo Blanc, de Joanot Martorell, valencià, publicada el 20/11 de 1490.
Joanot Martorell (1410-1465)
València. Va ser armat cavaller, provenia de la noblesa, gran lector, ben informat del que passava a l'època. Va estar a la cort anglesa.
Ausiàs March (Gandia, 1397-1459)
Propietari d'una gran finca als 16 anys, armat cavaller, lluita contra els genovesos i contra els pirates del nord d'Àfrica. A partir del 1425 deixa de participar en accions militars i es dedica a conrear, i a la creació literària. Va ser durant un temps governador i jutge del ducat de Gandia, falconer reial, es va casar amb Isabel Martorell (germana de Joanot), ella va morir, es torna a casar, no va tenir fills amb cap d'elles dues, però almenys va tenir 5 fills fora del matrimoni. Parla molt de l'amor, es creu el mestre de l'amor, per ell l'amor és un problema, amor honest, i amor sensual, i ha de triar-ne un, vol el primer, però a vegades el domina el segon. És el creador del llenguatge líric en català, s'aparta de l'estil dels trobadors, expressa el seu pensament de manera original i sincera, i tracta la relació amorosa entre iguals, persones reals, amb virtuts i defectes. Temes preferits: amor, mort, destí, lluita entre el bé i el mal. Mètrica decasíl·laba, 4+pausa+6, rima creuada, ABBA CDDC, estrofes de 8 versos. Té una gran capacitat per crear imatges i comparacions.
Bernat Metge (1340-1413)
Funcionari de la cancelleria reial, humanista, prosa culta i elegant. Lo somni (diàleg entre Bernat i el rei mort que suposadament ha matat ell) qüestions profundes, debat entre el pensament humanista i el medieval. Humanisme: base del Renaixement, marca el canvi de l'Edat Mitjana a la Moderna, els humanistes descobreixen la cultura del món clàssic i sostenen que l'ésser humà ha de ser el centre de la cultura i l'art.
Edat Moderna
Progrés social, econòmic, cultural, art. Moviments: Renaixement (XV-XVI), Barroc (XVII), Il·lustració i Neoclassicisme (XVIII). Literatura popular: transmissió oral, autors anònims. Renaixement: recuperar els ideals de la cultura grecollatina, Barroc: artifici i ornamentació, Il·lustració: raó, Neoclassicisme: models clàssics.
Teatre popular
Teatre religiós, funció didàctica, cicles: de Nadal (Pastorets), Pasqua (La Passió) marià (dedicat a la Verge Maria), hagiogràfic (vida dels sants). Teatre popular: contingut profà, d'un acte, còmic o burlesc, ambientació popular, personatges estereotipats, finalitat: divertir, llenguatge col·loquial, viu, directe.
Jacint Verdaguer (1845-1902)
Osona, família pagesa, seminarista, capellà, als 40 anys crisi espiritual, practica exorcismes, obres de caritat, creien que s'havia tornat boig, va morir de tuberculosi. Creador de la llengua literària moderna. Crea un estil propi que combina elements populars amb cultes. Dos poemes èpics: L'Atlàntida i Canigó, va renovar els gèneres populars.
Àngel Guimerà (1845-1924)
Santa Cruz de Tenerife, dramaturg més important del segle XIX, drames romàntics, tragèdia romàntica d'ambientació històrica i drama romàntic (realista). Mar i cel, tragèdia romàntica, amor entre un corsari musulmà i una cristiana, pertanyen a dues cultures i religions oposades. Terra baixa, drama romàntic realista, en prosa, enfrontament de dos mons, món pur i món contaminat.
Mercè Rodoreda Gurguí (1908-1983)
Barcelona, Sant Gervasi. Després de la Guerra Civil, narrativa catalana, noves tècniques, nous continguts, novel·la psicològica, realisme màgic, novel·la de ciència-ficció i novel·la negra. Les 3 novel·les de Mercè Rodoreda més importants són Aloma, La plaça del Diamant i Mirall trencat. Es caracteritzen per l'aprofundiment psicològic, el llenguatge poètic i la creació de símbols.