Història de la Literatura Catalana: De l'Edat Mitjana al XIX

1. La poesia trobadoresca (s. XI - XVIII)

Origen i llengua:

Va néixer a Occitània (sud de França) i s’escrivia en provençal, una varietat de l’occità. Va suposar un canvi respecte a la tradició llatina, acostant-se a una poesia més emotiva i oral.

Característiques:

• Llírica i subjectiva: expressa sentiments personals.
• Profana: no és religiosa.
• Tracta temes universals: amor, mort, escarni.
• És culta: gran exigència mètrica, estilística i intel·lectual.
• Els trobadors catalans empraven el provençal perquè era una llengua de prestigi i propera geogràficament i lingüísticament.

Tipus de compositors i intèrprets:

• Trobador: qui compon i canta.
• Trobairitz: dona que escriu poesia trobadoresca.
• Poeta: escriu en llatí.
• Joglar: recita poemes, però no en composa.

Gèneres trobadorescs:

• Cançó: amorosa, dins l’amor cortès.
• Sirventès: crítica política o personal.
• Plany: lament per la mort d’un personatge.
• Tenso: debat poètic entre dos trobadors.
• Pastorel·la: diàleg amorós entre un cavaller i una pastora.
• Alba: separació d’amants a l’alba.
• Viadera: inspirada en la cançó popular, amb estructura estròfica fixa.

Funcions de la poesia trobadoresca:

• Entretenir.
• Didàctica.
• Expressar prestigi.
• Propaganda política o moral.

Estils poètics:

• Trobar lleu: senzill i entenedor.
• Trobar clus: complex i hermètic.
• Trobar ric: bellesa formal i riquesa sonora.

Etapes de l’enamorament cortès:

1. Fenhedor: estima en silenci.
2. Pregador: demana favors.
3. Entenedor: és correspost secretament.
4. Draper: ja són amants.

Comtessa de Dia:

Trobairitz destacada del s. XII-XIII. Només es conserven 4 cançons seves, una amb melodia. Expressa el seu amor de manera sincera, alegre i apassionada.

2. Narrativa i cròniques medievals

Textos historiogràfics:

Eren influïts per la religió i la política. No es buscava una història objectiva, sinó una interpretació providencialista: tot passava per voluntat divina.

Tipus:

• Repertoris cronològics: llistes de fets.
• Historiografia: grans relats des de l’origen fins al present.
• Cròniques: relats de fets concrets amb visió subjectiva.

Les quatre grans cròniques catalanes:

1. Jaume I – Llibre dels fets: autobiografia amb to èpic, escrita en primera persona.
2. Bernat Desclot – Llibre del rei en Pere: sobre Pere II el Gran. Estil viu i èpic.
3. Ramon Muntaner – Crònica: adreçada a un públic ampli, parla de conquestes i almogàvers.
4. Pere el Cerimoniós – Crònica: autobiografia centrada en la vida a la cort. Justifica els seus actes.

Característiques de les cròniques:

• Patriotisme i defensa de la monarquia.
• Intenció política i didàctica.
• Llenguatge viu i directe.

Cancelleria Reial:

Institució administrativa de la Corona catalano-aragonesa. Va establir un model escrit en català per a textos oficials.

3. La didàctica religiosa

Pensament medieval:

Basat en el teocentrisme (Déu al centre) i en una societat teocràtica.

Clergues i laics religiosos:

• Tenien una tasca divulgativa.
• Difonien l’Evangeli i escrivien obres morals i educatives.

Ramon Llull (1232 – 1316):

Filòsof, teòleg i missioner mallorquí. Escrivia en català, llatí i àrab.
Objectius:

• Convertir infidels.
• Fundar escoles per a missioners.
• Escriure llibres per difondre el cristianisme.

L’Ars:

Mètode revelat per Déu per demostrar les veritats de la fe cristiana racionalment.

Importància:

• Primer gran escriptor en català.
• Creador de vocabulari humanista i científic.
• Influència duradora en autors posteriors.

Obres destacades de Llull:

• Llibre d’Evast e Blanquerna (novel·la religiosa).
• Llibre de les bèsties (faula política).
• Llibre de meravelles, L’arbre de ciència, Llibre del gentil i dels tres savis.
• Poemes com Cansoneta lleu e plana, Cant de Ramon, etc.

4. La il·lustració i la defensa de la llengua catalana

Assaigs didàctics:

• Baldiri Reixac – Instruccions per a l’ensenyança de minyons:
  • Defensa l’ensenyament en català.
  • Critica la manca de prestigi de la llengua.
  • Denuncia la falta de traduccions.
• Josep Pau Ballot – Gramàtica i apologia de la llengua catalana:
  • Defensa el català com a llengua digna i culta.
  • Destaca la necessitat de saber-lo escriure i parlar correctament.

5. El Renaixement a Catalunya

Per què no es desenvolupa plenament?

• Dominació política i cultural castellana.
• Pèrdua del prestigi del català.
• L’humanisme italià no té prou influència a Catalunya.
• El català queda relegat a un ús popular mentre el castellà domina l’àmbit oficial i literari.

Factors polítics i socials:

• Decrets de Nova Planta (1716):
  • Supressió de les institucions catalanes.
  • Prohibició del català en l’àmbit públic.
• Crisi econòmica i social:
  • Bandolerisme, expulsió dels moriscos, guerres.
  • El català es manté només en l’àmbit popular.

Conseqüències:

• Diglòssia: l’aristocràcia parla castellà; el poble, català.
• Desprestigi de la llengua catalana.
• Crisi de la literatura culta catalana.
• Influència castellana en la producció literària.
• S’abandona la tradició medieval sense consolidar un català literari modern.

6. Gèneres didàctics

Didàctica religiosa (Ramon Llull):

Utilitza el diàleg doctrinal per ensenyar les veritats de la fe.

El diàleg doctrinal:

Conversa entre personatges amb finalitat moral i argumentativa.

L’assaig (il·lustració):

Obra breu que reflexiona sobre temes diversos: filosofia, política, ciència, educació...

• Té voluntat literària i pedagògica.
• Es basa en la reflexió i la raó.

LA RENAIXENÇA (s. XIX)

Context històric i objectius

La Renaixença és un moviment cultural i literari que sorgeix al segle XIX per recuperar la llengua i la literatura catalana després d’un llarg període de decadència. Impulsada principalment per la burgesia catalana, té com a objectius:

• Dignificar el català com a llengua de cultura.
• Recuperar la literatura medieval.
• Restablir una literatura nacional en català, en tots els gèneres.
• Crear una llengua literària depurada i amb prestigi.

Fets destacats

• 1839: Publicació de La Pàtria de Bonaventura Carles Aribau → punt de partida de la Renaixença.
• 1841: Joaquim Rubió i Ors publica Lo Gaiter del Llobregat → crida a recuperar la literatura culta catalana.

AUTORS DESTACATS DE LA RENAIXENÇA

1. Joaquim Rubió i Ors

• Publica Lo Gaiter del Llobregat (1841).
• Fa una crida a participar en la recuperació literària del català.
• Reivindica el valor de la poesia popular.

2. Jacint Verdaguer

Considerat el màxim exponent de la poesia de la Renaixença.

Biografia

• Neix a Folgueroles (Vic) el 1845.
• Capellà, afectat per una malaltia (anèmia cerebral), viatja pel mar com a capellà transatlàntic i es recupera.
• Més endavant, exerceix de capellà al servei del marquès de Comillas, però cau en desgràcia per exorcismes i excés d'almoina → el destitueixen.
• Es retira al santuari de la Gleva, on escriu i es defensa públicament → finalment recupera les funcions eclesiàstiques.
• Mor el 1902.

Obra

• Poesia lírica: temes com la natura i la pàtria. Ex: L’emigrant.
• Poesia èpica:
  • L’Atlàntida → relata la descoberta d’Amèrica.
  • Canigó → recrea l’origen mític i cristià de Catalunya.

EL TEATRE DE LA RENAIXENÇA

Tipus

• Sainet: obra curta i còmica, amb personatges arquetípics i llenguatge senzill.
• Teatre de sala i alcova: representacions privades a domicilis burgesos.
• Comèdia de costums: evolució del sainet amb crítica social. Autor destacat: Frederic Soler (Serafí Pitarra).

Àngel Guimerà

Considerat el gran renovador del teatre català culte.

Biografia

• Neix a Tenerife el 1845, però es trasllada a Catalunya de petit.
• Passa del castellà al català per influència dels cercles renaixentistes.
• Funda la revista La Renaixença.
• Guanya els Jocs Florals i és proclamat Mestre en Gai Saber.

Etapes i obres

1. Tragèdies històriques en vers:
   • Mar i cel → amor impossible entre Saïd (pirata) i Blanca (cristiana).
2. Drames realistes en prosa:
   • Terra baixa → conflicte entre innocència i poder.
   • Maria Rosa, La filla del mar → històries de gelosia, traïció i passió.
3. Etapa moderna (influència modernista):
   • L’aranya → frustració d’una parella que no pot tenir fills.

Temes recurrents

• Mestissatge.
• Infància i orfenesa.
• Fracàs amorós.

CORRENTS LITERARIS DEL SEGLE XIX

ROMANTICISME

Origen: Alemanya (final s. XVIII).
Objectiu: Recuperar les arrels populars del poble (tradicions, llengua, paisatge, història).

Característiques:

• Predomini del sentiment i la subjectivitat.
• Nacionalisme i valoració de la identitat cultural.
• Exaltació de la natura com a correlat de l’estat d’ànim.
• Estil grandiloqüent i transgressor.

Autors:

• Robert Robert → crítica humorística de la Barcelona del segle XIX.
• Emili Vilanova → visió nostàlgica de la vida de la menestralia.

REALISME

Origen: França (segona meitat del s. XIX).

Objectiu: Mostrar la realitat de manera objectiva i fidel.

Característiques:

• Observació minuciosa i imparcialitat.
• Tractament de temes socials (diners, matrimoni, classes socials).
• Descripció detallada de la vida quotidiana i contemporània.
• Estil versemblant i racional.

Frase de Stendhal:

“Una novel·la és un mirall que hom passeja al llarg d’un camí…”

NATURALISME

Impulsat per Émile Zola (França).
Pretén aplicar el mètode científic a la literatura per estudiar la condició humana.
La novel·la esdevé un laboratori per analitzar el comportament social i biològic de les persones.

COSTUMISME (quadre de costums)

Objectiu: Descriure escenes i personatges típics de la vida quotidiana, amb una mirada nostàlgica.

Característiques:

• Descripció per damunt de la narració.
• Llenguatge col·loquial.
• Escenaris urbans i rurals.
• Personatges de la menestralia.
• Humor i ironia.
• Finalitat moralitzadora i documental.

ALTRES MOVIMENTS

IL·LUSTRACIÓ (s. XVIII)

Moviment racionalista que defensa la raó com a via de progrés social i polític.

Idees principals:

• Coneixement racional com a eina per canviar la societat.
• Defensa de les llibertats i drets humans.
• Crítica a l’absolutisme i a la ignorància.
• Voluntat d’educar el poble.

Autors destacats:

• Montesquieu, Voltaire, Rousseau, Diderot i d’Alembert (L'Enciclopèdia).

NEOCLASSICISME

Corrent artístic vinculat a la Il·lustració, que recupera l’estètica clàssica grecollatina.

Característiques:

• Obres amb finalitat didàctica.
• Rigor formal, ordre, harmonia.
• Temes morals i cívics.