Història de la Literatura Catalana: Des dels Orígens fins al Segle XV

Història de la Literatura Catalana

Orígens i Primers Textos

Substrat, Superstrat i Sentit Pràctic

Substrat: Influència que deixa una llengua substituïda en aquella que la substitueix. El formen l'iberobasc, el cèltic i el sorotàpic.

Superstrat: Influència que deixa una llengua en una altra que ocupa àmpliament el territori sense arribar a substituir-la. Es manté la llengua del territori. Prové del germànic o l'àrab.

Sentit pràctic dels primers textos preliteraris catalans: Al segle XII apareixen els primers textos preliteraris en llengua catalana. Són textos en els quals no hi havia voluntat literària, com a conseqüència de la no comprensió del llatí. Per això, són normes jurídiques (Forum Iudicum, meitat del segle XII, lleis) i religioses (Homilies d'Organyà, finals del segle XII, normes religioses).

Les Razos de Trobar

Primer tractat poètic i gramatical escrit pel trobador català Ramon Vidal de Besalú (segles XII-XIII). El propòsit d'aquest llibre és ensenyar, gramaticalment, la manera correcta de compondre versos en occità prenent com a norma els grans trobadors.

Cerverí de Girona, el Darrer Trobador Clàssic

Cerverí de Girona (finals del segle XIII) és considerat el darrer trobador clàssic, perquè a partir d'ell ja no es pot parlar de trobadors. Com que la poesia trobadoresca reflecteix el feudalisme, en el moment que aquest està en crisi, la poesia trobadoresca també. Després s'anomenaran poetes lírics.

Importància del Concili de Tours

És important perquè a partir d'ell es diferencia la llengua escrita (llatí) de la parlada (romanç). Fou la trobada dels representants eclesiàstics. Van decidir que la litúrgia de la missa es faria en llatí, però l'homilia es faria en "in rusticam romanam linguae". Gràcies a això es comença a introduir la llengua catalana parlada en aspectes on predominava el llatí i permetrà evolucionar.

La Lírica Amor Cortès

Característiques

• Primera manifestació culta d'una llengua romànica.
• Els catalans imiten el model i la llengua per:
  • Qualitat i prestigi (causa literària)
  • Semblança català-occità (causa lingüística)
  • Veïnatge Catalunya-Occitània (causa geogràfica)
  • Gran relació política. Provença va formar part de la Corona catalanoaragonesa (causa política)
• Segles XII-XIII: substitució lingüística parcial: poesia preliterària, llengua oral, savia i poesia dels trobadors.
• Poesia s'anomena poesia de "l'amor cortès" o lírica de "fina amor" (temàtica amorosa i ambientació cortesana).
• Relació amb el feudalisme: senyor feudal = dama estimada / vassall = amant

Prosa Narrativa: Ramon Llull

Origen de la novel·la catalana (espai, temps i personatges narren uns fets). De les obres més modernes de Llull, apareix gran diversitat de personatges:

• Blanquerna: llibre optimista amb idealització del món. Fill d'Evast i Aloma, Blanquerna no es vol casar amb Natana i es dedica a la vida cristiana, abandona el papat per fer-se ermità (màxima feudal) i escriu Llibre d'Amic e Amat.
• Fèlix o Llibre de Meravelles: desig de conèixer el món sense recursos, va enriquint-se del món.
• Llibre de les Bèsties: història que explica un ermità sobre animals que representaven actituds humanes. L'home no és perfecte, té defectes.

L'Art Lul·lià

L'art lul·lià és una doctrina filosòfica creada per Ramon Llull (diu que aquest art li va ser ensenyat per Déu). Pretenia demostrar que el cristianisme era la vertadera religió, combinava conceptes relacionats amb la natura (el món). Apareix en la majoria de les seves obres, però sobretot en tres importants: Ars Magna, Art Abreujada de Trobar Veritat i Arbre de Ciència.

Cronicons i Cantars de Gesta

Semblances i Diferències

Diferències:

• Cronicons: textos en prosa escrits en llatí. El més important és Gesta Comitum Barcinonensium et Regum Aragoniae.
• Cantars de gesta: textos poètics en català de tradició oral que expliquen de forma llegendària aspectes referits a reis o grans cavallers (Jaume I, Bernat Desclot, Ramon Muntaner).

Semblances:

• Tots dos fan referència a fets històrics.
• Són poc rigorosos.
• Són eines útils de consulta històrica.

Les Quatre Grans Cròniques

Quan parlem de valor literari i històric de les quatre grans cròniques, ens referim a valor literari i lingüístic quan hi ha preocupació per l'estil i els usos/tria de la llengua (no s'ha de confondre amb voluntat literària). Ens referim a valor històric perquè són útils com a eines de consulta històrica (hi ha rigorositat), un exemple era Ramon Muntaner (entrada almogàvers).

El Plural Majestàtic

El plural majestàtic és l'ús de la primera persona del plural en comptes de la primera persona del singular en discursos formals. Apareix principalment a la Crònica de Pere el Cerimoniós (1375-1383) i sobretot en la prosa narrativa cavalleresca del segle XV: Curial e Güelfa o Tirant lo Blanc de Joanot Martorell.

L'Escola Poètica Catalanoprovençal

Finals del segle XIV, principis del segle XV. Escriuen en català aprovençalat, amb influència trobadoresca però també de l'humanisme italià. Hi destaquen Andreu Febrer, Gilabert de Pròixita i Jordi de Sant Jordi.

Bernat Metge i Francesc Eiximenis

Bernat Metge

Bernat Metge (1340-1413) fou el primer humanista de la península Ibèrica (línia humanista del segle XIV). Coneix autors de l'humanisme italià i pateix una evolució literària amb influència directa de Petrarca. Obres: Llibre de Fortuna i Prudència, Història de Valter i Griselda, Lo Somni. Amb Bernat Metge podem començar a parlar de voluntat literària, ser conscient o voler fer art mitjançant l'escriptura i la creació literària.

Francesc Eiximenis

Francesc Eiximenis (1327-1409) fou l'autor de la línia medieval del segle XIV. Estil i recursos comprensibles, s'adreçava a gent de cultura mitjana. Les seves obres tenen una finalitat didàctica, literatura religiosa. Obres: Lo Cristià, El Llibre dels Àngels, Llibre de les Dones.

El Segle d'Or de la Literatura Medieval Catalana

El segle XV és considerat el segle d'or de la literatura medieval catalana per diversos factors:

• Invenció de la impremta: va permetre publicar i distribuir obres literàries catalanes. Gràcies a això, la poesia, excepte les quatre grans cròniques, que era principalment oral, passava a ser escrita i, per tant, es necessitava llegir i comprendre.
• Poesia d'Ausiàs March: trenca amb la poesia trobadoresca (temàtica), destaca com a millor poeta de l'època de les literatures romàniques, creador de la poesia en català.
• Prosa narrativa cavalleresca: està en el seu punt més alt degut a les dues grans obres: Curial e Güelfa i Tirant lo Blanc de Joanot Martorell, o L'Espill de Jaume Roig.
• Alfons el Magnànim considerava València el centre econòmic i cultural de la Corona catalanoaragonesa.

Importància de Ramon Llull i Ausiàs March

Ramon Llull

Ramon Llull (1232-1316) fou considerat el creador de la prosa literària catalana al segle XIII. Les seves 268 obres, de les quals es conserven 240, són considerades obres vitals de la literatura catalana: prosa didàctica, filosòfica, narrativa i mística. També va crear el seu corrent filosòfic: l'art lul·lià.

Ausiàs March

Ausiàs March (1400-1459) fou el primer que trenca amb la poesia trobadoresca. Destaca com a millor poeta de l'època de la literatura romànica, segle d'or de la literatura catalana medieval. Escrivia sobre qüestions reals i humanes. Utilitzava el senyal per amagar el nom de la seva estimada: Plena de Seny, Mon Darrer Amor, Amor, Amor...

Funcions del Llenguatge

• Emotiva: manifesta el pensament o estat d'ànim de l'emissor. Ús de la primera persona, s'incideix en l'emissor. Predomina la primera persona, el subjuntiu, oracions exclamatives, dubitatives, desideratives, interrogatives, imperatives. Es troben en textos dialogats o teatrals.
• Conativa: busca l'atenció i reacció del receptor amb la interrogació o la prohibició. Segona persona, focalitza en el receptor. Textos dialogats i teatrals.
• Metalingüística: llenguatge que parla sobre el propi llenguatge. Predominen oracions enunciatives, terminologia pròpia de la llengua. Predomina en els llibres de llengua.
• Referencial: dóna informació objectiva de la realitat de forma neutra en tercera persona i verbs en present d'indicatiu i sentit literal.
• Poètica i lúdica: es preocupa per la forma, busca finalitat estètica amb l'ús de recursos retòrics. Incideix en el missatge.
• Fàtica: incideix en el canal per iniciar, acabar o comprovar la comunicació. Usa salutacions i acomiadaments, comprovacions perquè es continuï comunicant el missatge.