Història de la Literatura Catalana: Des dels Orígens fins a l'Actualitat
Enviado por Programa Chuletas y clasificado en Otras lenguas extranjeras
Escrito el en 
catalán con un tamaño de 5,82 KB
La prosa catalana
Religiosa i moral
Ramon Llull va proposar les bases del català literari, amb una prosa madura en els plans lèxic, sintàctic i retòric. També Francesc Eiximenis i Sant Vicent Ferrer van promoure la doctrina cristiana.
Narrativa històrica
Prenen el nom de les obres historiogràfiques, tot i que en realitat són relats literaris d'allò viscut personalment. Els cronistes Jaume I, Pere el Cerimoniós, Bernat Desclot i Ramon Muntaner defensaven la política dels reis catalans.
Prosa moral i filosòfica
Bernat Metge, amb obres de debats clàssics sobre la immortalitat de l'ànima, el bé, el mal, l'amor, la dona, etc.
Novel·la cavalleresca
Curial e Güelfa (anònima) i Tirant lo Blanc (Joanot Martorell) superen la tradició fantàstica, amb un plantejament narratiu realista des del punt de vista psicològic i històric.
La poesia catalana: Etapes
Segles XII-XIII
Trobadors catalans en occità com Guillem de Berguedà, Alfons I el Cast, Guillem de Cabestany i Cerverí de Girona.
Segles XIV-XV
Exhaurida l'època de la lírica trobadoresca en occità, poetes com Gilabert de Pròixita, Andreu Febrer o Jordi de Sant Jordi van crear els seus propis estils, amb una reelaboració dels models clàssics.
Jaume i Pere Marc, en canvi, van escriure poesia moral i reflexiva.
Segle XV
Ausiàs Marc es va allunyar de la tradició per produir poesia original centrada en la idea del sofriment espiritual de l'amor.
Literatura dels segles XVI i XVIII
Durant l'edat moderna, la literatura culta catalana va entrar en decadència per factors socials i polítics.
Però hi eren presents els tres moviments estètics europeus:
El Renaixement (segle XVI)
L'home i la capacitat de jutjar lliurement l'univers. El prosista Cristòfol Despuig i els poetes Pere Serafí i Joan Pujol.
El Barroc (segle XVII)
Crisi espiritual, guerres de religió i contradiccions humanes. El poeta Francesc Vicent Garcia i el dramaturg Francesc Fontanella.
La Il·lustració (segle XVIII)
Recuperació de la confiança en l'ésser humà i en la necessitat d'educar-lo racionalment. Els prosistes Baldiri Reixac i el Baró de Maldà, i el teatre de Joan Ramis.
Per contra, la literatura popular es basava en la tradició oral: poesia lírica (nadales, romanços...), prosa narrativa (rondalles, llegendes...), teatre religiós (festes cristianes) i teatre profà (farses, danses de la mort).
Literatura del segle XIX: La Renaixença
Moviment literari que pretenia recuperar l'expressió literària culta i incorporar els corrents de la literatura europea, com el Romanticisme i el Realisme.
Precedents (segle XVIII)
Gramàtica i apologia de la llengua catalana de Josep Pau Ballot i Torres i Oda a la pàtria de Bonaventura Carles Aribau. Amb ells comença la Renaixença.
Joaquim Rubió i Ors es va proposar el doble repte de crear una literatura culta independent de la castellana, basada en els clàssics medievals, i de restaurar els Jocs Florals.
L'any 1859 es va consolidar en els diferents gèneres amb Àngel Guimerà, Narcís Oller i Jacint Verdaguer.
La seva plenitud va ser en els anys 70 i 80, i va ser desplaçada pel Modernisme en els anys 90.
La literatura contemporània
Última dècada del segle XIX i tot el segle XX. Els gèneres literaris han evolucionat, en el marc dels moviments literaris o individualment.
Etapes
Modernisme (1891-1911)
Normalitzar i europeïtzar la literatura després de la Renaixença. (Joan Maragall i Caterina Albert, "Víctor Català").
Noucentisme (1906-1923)
Desenvolupament econòmic i d'autonomia política que buscava la burgesia. Es va prioritzar l'assaig i la poesia. (Eugeni d'Ors i Josep Carner).
Avantguardes (1916-1938)
Moviments de trencament amb la tradició literària, centrats en la poesia. (Joan Salvat-Papasseit i J. V. Foix).
Paral·lelament, en els anys 20 i 30, es va produir una renovació literària, es va desenvolupar la poesia simbolista i es va reprendre la novel·la. (Carles Riba, Josep Maria de Sagarra i Josep Pla).
Literatura de guerra, exili i postguerra
La derrota bèl·lica i el genocidi lingüístic del franquisme van condicionar la literatura catalana entre 1939 i 1959, amb dificultats per sobreviure. (Joan Oliver, Salvador Espriu i Mercè Rodoreda).
En els anys 60 i 70, hi va haver una voluntat d'adaptar-se, amb la consolidació d'autors i l'aparició d'altres. La literatura va resistir l'intent de fer-la desaparèixer i va recuperar la normalitat. (Pere Calders, Manuel de Pedrolo, Miquel Martí i Pol i Joan Fuster).