Història de la Literatura Catalana del Segle XX: Moviments i Autors

NOUCENTISME (Inicis del Segle XX)

Moviment neoclàssic eminentment poètic que busca la perfecció formal. Eugeni d’Ors en fou l'ideòleg principal mitjançant els seus assajos.

Característiques del Noucentisme

• Antisentimentalista: Fa poesia a partir de temes quotidians, aparentment intranscendents.
• Ús de la ironia amb la intenció de transmetre una moralitat de manera subtil.
• Retorn a la norma (els modernistes trencaven amb ella i ara s’hi torna).

Autors Noucentistes Destacats

• Poesia: Josep Carner, Jaume Bofill (Guerau de Liost).
• Assaig: Eugeni d’Ors (centrat en un tema concret).

LES AVANTGUARDES

Els autors volen ser els més innovadors. Corrents principals:

• Futurisme
• Cubisme
• Dadaisme
• Surrealisme

Autor destacat: Joan Salvat-Papasseit (obra: El poema de la rosa als llavis).

POESIA DE TRADICIÓ SIMBOLISTA (Anys 20 i 30)

Els seus autors cerquen la «poesia pura». Importància de la perfecció formal (rima i mètrica perfectes).

Principals Poetes Simbolistes

• Carles Riba
• Clementina Arderiu
• Màrius Torres
• Bartomeu Rosselló-Pòrcel
• Josep Maria de Sagarra (imita la poesia popular).

Obres de Sagarra: Vinyes verdes vora el mar (poesia), Vida privada (narrativa) i El cafè de la Marina (teatre).

JV Foix: Pont entre Corrents

Estil propi entre avantguardes i poesia de tradició simbolista. Escrivia sobre temes surrealistes o relacionats amb les avantguardes, però de manera simbolista. Cita cèlebre: «M’exalta el nou i m’enamora el vell».

LA NARRATIVA DELS ANYS 20 I 30

• Miquel Llor (Laura a la ciutat dels sants)
• Carles Soldevila
• Josep Maria de Sagarra (barreja novel·la psicològica amb costumisme).
• Sebastià Juan Arbó (existencialista).

Nota: Puig i Ferreter i Prudenci Bertrana són considerats autors modernistes.

CONTEXT HISTÒRIC: DE LA POSTGUERRA A L’ACTUALITAT

• Repressió cultural: Es proposa eliminar la llengua i la cultura catalana. Fins al 1946, la literatura catalana és prohibida. A partir del 1947, s’accepta només passant la censura i en cas d’obres minoritàries.
• L’Exili: Molts escriptors són a l’exili i publiquen des d’allí (p. ex., Josep Carner o Pere Calders -narrativa-).
• Transició a la Democràcia (1976-1980): El català recupera espais perduts.
• Canvis demogràfics: Gran onada migratòria de la resta de l’Estat (anys 60/70), que duplica la població. El castellà esdevé la primera llengua de bona part de la població.

LA POESIA DE LA POSTGUERRA

1. Poesia de tradició simbolista: Salvador Espriu i Pere Quart (com Carles Riba, que continua escrivint). Josep Carner, des de l’exili, escriu Nabí.
2. Poesia amb voluntat de recerca experimental: Enllaça amb el corrent avantguardista d’abans de la guerra, sobretot surrealista. Autors: Josep Palau i Fabre (surrealista), Joan Brossa (poesia visual), JV Foix.
3. Poesia de testimoni (a partir dels anys 60): Neorealista, pren com a referent la realitat quotidiana. Relata experiències personals, generalment representatives d’una comunitat en situació de misèria, opressió o injustícia.

LA NARRATIVA I EL TEATRE DE POSTGUERRA

Podem classificar la narrativa dels anys 40 i 50 en dos blocs:

Narrativa de Postguerra (Dins del país)

Basteixen la seva obra basant-se principalment en els corrents que havien dominat anteriorment.

• Llorenç Vilallonga (Palma de Mallorca, 1897-1980).
• Mercè Rodoreda (BCN, 1908 - Girona, 1983).

Narrativa d’Exili

L’exili fa que els escriptors tractin aquest tema, sigui amb narrativa testimonial (personatges que han viscut situacions similars als autors) o narrativa de reflexió (sobre el sentit de l'existència i la pèrdua).

Narrativa Contemporània

• Anys 60/70: Realisme compromès (com en poesia). Autor: Manuel de Pedrolo.
• Anys 70: Període brillant de la narrativa catalana. Continuen escrivint els grans autors esmentats i apareixen autors joves que introdueixen nous corrents:
  • Corrent experimental i trencador: Quim Monzó.
  • Corrent renovador: Sense voluntat de trencar amb la narrativa tradicional, proposa innovacions temàtiques i tècniques.

Narrativa de Gènere

Anys 80: Orientada a un públic massiu que busca enteniment. Autor destacat: Manuel de Pedrolo.

FIGURES RETÒRIQUES I LITERÀRIES

• Anàfora: Plorava la terra, plorava el cel, plorava el vent...
• Asíndeton: Veni, vidi, vici.
• Encavallament:
  Els teus ulls brillen,
  com estrelles en la nit.
• Enumeració: Llibres, fulls, plomes, tinta i somnis omplen la taula.
• Epítet: La blanca neu cobria les muntanyes.
• Hipèrbaton: De fredes llàgrimes el rostre banyava.
• Paral·lelisme:
  Caminava de pressa, mirava enrere.
  Somiava de nit, plorava de dia.
• Polisíndeton: I plorava i cridava i reia i corria sense rumb.
• Antítesi: Era la llum en la foscor, la calma en la tempesta.
• Comparació: Els seus ulls brillaven com dos sols.
• Hipèrbole: Vaig esperar-te mil anys!
• Interrogació retòrica: Com pots estimar algú que et fa mal?
• Ironia: Quina gran idea sortir sense paraigua el dia que plou més!
• Metàfora: Els seus cabells eren fils d’or.
• Metonímia: Va beure un got sencer. (en lloc de "va beure aigua")
• Oxímoron: Silenci atronador.
• Paradoxa: Només sé que no sé res.
• Personificació: El vent xiuxiuejava secrets a les fulles.
• Sinestèsia: Una veu dolça i càlida acariciava els meus oïdes.