Història de la Literatura Catalana: Del Renaixement al Modernisme
Enviado por Programa Chuletas y clasificado en Otras lenguas extranjeras
Escrito el en catalán con un tamaño de 8,63 KB
Renaixement: Cultura Clàssica i Antropocentrisme
El Renaixement, al segle XVI, va suposar la revalorització de la cultura clàssica grega i llatina. Es va caracteritzar per l'antropocentrisme i una visió menys teocèntrica. És un moviment que va néixer a Itàlia al segle XV, amb figures com Dante, Petrarca i Boccaccio.
Autor destacat del Renaixement Català
- Pere Serafí: La seva poesia presenta punts de contacte amb els trobadors i Ausiàs March. Utilitza formes poètiques pròpies del Renaixement (sonet) i mostra influències d’autors grecs i llatins com Homer i Horaci.
Barroc: Tensions Humanes i Pessimisme
El Barroc, al segle XVII, va ser un moviment antitètic al Renaixement. Posava de manifest les tensions i contradiccions de la condició humana i va tenir un fort accent espanyol. Es caracteritza per una sintaxi recarregada, amb l’ús d’hipèrbaton i hipèrbole.
Característiques del Barroc
- Consciència de la brevetat de la vida o del caràcter efímer del plaer.
- Es centra en el tema de la mort.
- Degeneració humana o constatació crítica dels vicis.
- Ús de la sàtira.
- Gust per tot allò desagradable i grotesc.
- Visió del món pessimista.
Autors destacats del Barroc Català
- Francesc Fontanella:
- Autor de poesia de caire culte, influït per Góngora.
- Seguidor del culteranisme, corrent que utilitza llatinismes i hipèrbatons.
- Obra: La desengany.
- Francesc Vicent Garcia:
- Autor de sonets de gran lirisme basats en el conceptisme, corrent que es basava en els jocs de paraules i en l’enginy.
- Amb poemes humanístics i grotescos, amb una tendència escatològica.
Il·lustració: Raó, Progrés i Neoclassicisme
La Il·lustració torna a suposar la confiança en el progrés i la raó. La seva manifestació més característica en el camp de les arts és el Neoclassicisme, que retorna a les normes grecollatines. La Il·lustració va ser un moviment francès, i la literatura d'aquest període tenia una funció bàsica més didàctica i ideològica.
Autor destacat de la Il·lustració Catalana
- Baró de Maldà:
- Va escriure Calaix de sastre, un dietari en forma de 6 volums.
- Amb un valor més documental que literari, retrata els costums de la Catalunya de meitat del segle XVIII.
Literatura Popular: Tradició Oral i Gèneres
La Literatura Popular va guanyar importància els segles XVI, XVII i XVIII perquè va mantenir la seva vitalitat.
Característiques de la Literatura Popular
- Normalment és anònima i és difícil de datar.
- En el teatre va continuar la tradició de l’entremès medieval (sainet).
- En poesia, transmesa oralment i cantada, hi havia gran varietat de gèneres: corrandes, goigs, romanços, romanços de bandolers. Va tenir certes constants com ara el vers d’art menor, la rima assonant i les repeticions.
- En prosa destaquen les rondalles i llegendes que es transmetien oralment.
Costumisme: Tradició i Preparació al Realisme
El Costumisme apareix amb la industrialització. Parteix del Romanticisme, però és una preparació per al Realisme. Els autors costumistes partien de la realitat, però en feien una selecció.
Característiques del Costumisme
- Descriuen un món tradicional i pintoresc que és a punt de desaparèixer.
- To nostàlgic.
Autors destacats del Costumisme Català
- Robert Robert
- Emili Vilanova
Renaixença: Recuperació Cultural Catalana
La Renaixença és el moviment de recuperació política i cultural. Es va proposar dignificar la llengua catalana i restablir, als territoris on aquesta es parlava, una literatura nacional.
Autors destacats de la Renaixença
- Bonaventura Carles Aribau (La Pàtria)
- Maria Aguiló
- Manuel Milà i Fontanals
- Joaquim Rubió i Ors
Etapes de la Renaixença
- Formació: des de finals dels anys 30 fins la restauració dels Jocs Florals (1859), principal plataforma literària del moment.
- Consolidació: en aquest període es consagren noms clau de la literatura catalana del segle XIX, com Jacint Verdaguer.
Jocs Florals: Normalització de la Literatura Catalana
Els Jocs Florals van ser fites bàsiques per a la normalització de la literatura catalana de mitjans del segle XIX:
- Creaven un públic assidu al fet literari i que potencialment podia consumir cultura en català.
- Donaven prestigi social a la cultura escrita en català.
- Permetien l'aparició de la primera infraestructura editorial en català.
- Permetien i potenciaven l’aparició de figures rellevants, tant en el camp de la poesia com en el de la prosa.
Romanticisme: Nacionalisme i Llibertat Artística
El Romanticisme va ser un moviment d’arrel nacionalista, que recuperava les tradicions del poble.
Característiques del Romanticisme
- Rebuig dels cànons clàssics.
- Defensa la llibertat de l’artista i l’originalitat de l’obra d’art.
- Reivindicació de la lletjor, l’horror o el grotesc com a valors estètics.
- Incorporació de la barreja de gèneres, tons o estils en una mateixa obra.
- Predomini del sentiment sobre la raó.
- Exaltació d’un sentiment nacionalista relacionat amb la recuperació de tradicions i llegendes.
- Presència de l’exotisme o l’aventura, i una conducta antisocial en els protagonistes.
Autors destacats del Romanticisme
- P.B. Shelley
- Lord Byron
Realisme i Naturalisme: Retrat Social i Determinisme
El Realisme, centrat en la novel·la, va tenir com a conseqüència el Naturalisme.
Objectius del Realisme i Naturalisme
- Retratar la vida de les classes socials dels més desfavorits.
- Constituir el reflex literari de les teories deterministes.
Autors destacats del Realisme i Naturalisme
- Honoré de Balzac (La Comédie humaine)
- Émile Zola (Germinal)
Jacint Verdaguer: Poeta Clau del Segle XIX
Jacint Verdaguer, autor més important de la literatura catalana del segle XIX, va escriure una poesia enormement ambiciosa. El 1877 va guanyar els Jocs Florals amb el poema extens L’Atlàntida. Altres obres destacades inclouen Canigó.
Modernisme Català: Art, Societat i Tendències
El Modernisme (segles XIX i principis del XX): la imatge que tenim avui en dia del Modernisme català prové de les arts plàstiques, sobretot de l’arquitectura. El moviment va tenir connotacions ben diferents des que va començar en els últims deu anys del segle XIX. Va ser un moviment altburgès, que va tenir relació amb els moviments d’esquerra i catalanistes.
Tendències del Modernisme Català
- Regeneracionisme: pretenia regenerar la societat (Jaume Brossa).
- Esteticisme.
Etapes del Modernisme Català
- 1892-1900: Va ser l’etapa més combativa.
- 1900-1911: Va ser l’etapa més literària i menys ideològica.
Models i la Figura del Bohemi en el Modernisme
Els principals models van ser Friedrich Nietzsche, amb la idea del superhome o el seu concepte de voluntat, i el dramaturg noruec Henrik Ibsen (Un enemic del poble).
Va néixer la figura del bohemi, un personatge antiburgès que vivia al marge de la societat, de vegades extravagant i sovint idealista.
Dues categories de bohèmia
- Bohèmia negra: aquells que vivien al marge de la societat.
- Bohèmia daurada: aquells que, tot i criticar la burgesia, en provenien i vivien bé.
Novel·la Modernista: Autors i Obres Clau
Autors destacats de la novel·la modernista
- Raimon Casellas (Els sots ferestecs)
- Josep Pous i Pagès (La vida i la mort d’en Jordi Fraginàls)
- Víctor Català (Solitud)
- Prudenci Bertrana (Josafat)
- Santiago Rusiñol (L’auca del senyor Esteve)