Història de la Literatura Catalana: Decadència, Renaixement i Barroc

La Decadència de la Literatura Catalana

Context Històric i Cronologia

La Decadència es situa cronològicament després del Segle d'Or (XII-XV). Aquesta etapa es caracteritza per una davallada en la qualitat i la quantitat de les obres escrites en català.

El primer fet determinant és la mort de Martí l'Humà sense descendència, que va provocar el problema successori. Els candidats eren Ferran d'Antequera i Jaume d'Urgell, decantant-se finalment per Ferran d'Antequera.

Aquest fet va contribuir a la castellanització de la cort (amb figures com Sant Vicent Ferrer). Com que la cort marcava el poder, molts poetes catalans van començar a escriure en castellà. Els escriptors que van continuar utilitzant el català sovint imitaven els esquemes castellans, coincidint amb l'època de Cervantes.

Moviments Literaris durant la Decadència

• Segle XVI: Renaixement (Exemple: Pere Serafí)
• Segle XVII: Barroc (Exemple: Rector de Vallfogona)
• Segle XVIII: Neoclassicisme i Il·lustració (Exemple: Baró de Maldà)

El Paper de la Literatura Popular

La literatura popular va ser l'element clau que va mantenir viva la llengua de cultura durant el període de la Decadència. El poble va ser qui la va preservar.

Característiques de la Literatura Popular

• Emissor i Receptor: El poble mateix. Hi ha un vincle directe entre emissor i receptor.
• Autoria: És anònima i col·lectiva, per la qual cosa està sotmesa a modificacions.
• Temes: Parla de les preocupacions de la gent del poble:
  • Qüestions polítiques o històriques.
  • Preocupacions de la vida quotidiana i desig de sortir de condicions de vida difícils.
  • Preocupacions relacionades amb la fe i la religió.
• Codi (Llengua): És el català popular, una llengua literària amb recursos estilístics simples. Els més importants són els que ajuden a la memorització: repeticions, anàfores, paral·lelismes i personificacions molt evidents.
• Canal: És oral, amb tot el que implica pel que fa a possibles modificacions al llarg del temps.

El Renaixement (Segle XVI)

El Renaixement es caracteritza per la recerca de les arrels del món clàssic i la recuperació del llatí. Es considera que al segle XVI triomfa l'Humanisme, que es contraposa a les creences medievals. Renéixer significa fer un salt al món clàssic.

Principis i Novetats

• Visió del Món: Una nova manera d'entendre la vida, on l'Home és el centre (Antropocentrisme).
• Innovació Poètica Formal: S'introdueix el sonet, una estrofa d'herència italiana i d'estructura tancada, considerada una de les més cultes.
• Temàtica Amorosa: Hi ha un nou concepte de l'amor, influenciat pel Dolce Stil Novo i l'Humanisme. També es recuperen cançons populars.

El Barroc (Segle XVII)

El Barroc busca impressionar i atreure l'atenció de l'espectador. Per aconseguir-ho, utilitza molts contrastos i recursos estilístics complexos (visió d'artifici), com ara:

• Antítesis
• Hipèrbatons

És l'època on més s'imita, sobretot l'estil de Góngora.

Temes del Barroc

• Poesia Escatològica: Temes bruts o provocadors.
• Amor: Idealització de l'amor, com a prolongació del Renaixement.
• Natura: La natura arcàdica, en equilibri.

La manera d'interpretar aquests temes és el que diferencia el Barroc (dona exuberant) del Renaixement (dona angelicata).

Il·lustració o Neoclassicisme (Segle XVIII)

La paraula Il·lustració té a veure amb el Segle de les Llums, on la"llu" és el coneixement i el saber. És l'època de la raó, un període en què es dona importància al coneixement i al saber.

També és conegut com el període de l'Enciclopedisme, ja que neix a França amb la creació de l'Enciclopèdia, un conjunt de sabers.

Nota: Aquest resum no inclou els textos llegits a classe ni els de l'antologia.