Història de la Literatura Catalana: Decadència i Moviments Posteriors

La Decadència (Segles XVI-XVIII)

La Decadència és una època de la literatura en català que comença a l'Edat Moderna, des del segle XVI fins al segle XVIII.

Durant aquest període de la literatura catalana hi va haver una manca de literatura culta de qualitat, mentre que la literatura popular va mantenir la seva plena vitalitat.

Gèneres de la Literatura Popular

• Els goigs són composicions religioses.
• Les nadales són cançons amb temes referents al naixement de Jesús.
• Les corrandes de pandero: el seu cant és acompanyat d’un pandero. Són cançons curtes de temes amorosos, l'enyorança, el treball, etc.
• Els romanços són poemes narratius que expliquen una sola situació de gran intensitat dramàtica. Poden tractar de temes diversos: amor, fets històrics, anècdotes curioses, bandolerisme, etc.
• El teatre pot estar escrit en prosa o en vers. Normalment són diàlegs per poder ser representats.

Renaixement

El Renaixement és un moviment que busca recuperar tot allò del món grec i romà, recuperant el món clàssic.

• Les obres buscaven la perfecció i l'harmonia (contrari de caòtic).
• Temes principals: idealització de la dona, la natura, l'amor, el triomf de l'individualisme, etc.
• Autors més importants: Joan Timoneda, Pere Serafí, Cristòfol d'Espuig.

Barroc

Sorgeix a Itàlia i s'estén per la resta d'Europa.

• Consciència de la mort i la brevetat de la vida.
• Pessimistes. Creuen que el plaer és efímer.
• Contradictoris, no hi ha un punt mitjà.
• Literatura molt recarregada (metàfores, hipèrboles, etc.).
• Autors catalans: Francesc Vicenç Garcia i Francesc Fontanella.

Il·lustració

Apareix a França, Anglaterra i Alemanya. Dona importància a la raó i al pensament crític per lluitar contra la ignorància, la superstició, la tirania, etc.

El segle XVIII es coneix com el Segle de la Llum perquè la gent pensava que sortiria d'aquella etapa fosca cap a una edat il·luminada. També hi va haver molts avenços i grans invents.

• Objectiu moral i didàctic.
• Llengua clara i precisa.
• Temes grecollatins.
• Autor de la Il·lustració: El Baró de Maldà.

Neoclassicisme

La literatura neoclàssica fa referència al moviment literari impulsat pels principis de la Il·lustració, amb l'objectiu d'emular els autors grecs i romans. La intenció era oblidar la improvisació i l'experimentació. Promouen l'ordre i la regulació de la gramàtica i l'ortografia. D'altra banda, la literatura neoclàssica es caracteritzava per rebutjar els temes fantàstics.

Romanticisme i Renaixença

S'origina a Alemanya a finals del segle XVIII, caracteritzat per la llibertat, la importància de l'individu, la natura, la tristesa, la soledat, el dolor, la melanconia, la fantasia, la inspiració, etc.

L'Expressió Romàntica a Catalunya: La Renaixença

El seu objectiu és:

• Recuperar la llengua catalana, els gèneres literaris i la identitat del país.

Els Jocs Florals

Els Jocs Florals són la festa de la poesia i es van instaurar el 1859. El lema era *Pàtria, Fe i Amor*. Els tres eren concursos diferents. Hi havia 3 premis:

• L'Englantina d'Or (*Pàtria*)
• La Viola d'Argent i Or (*Fe*)
• Flor Natural (*Amor*)

Qui guanyava els tres títols rebia el títol de Mestre en Gai Saber.

Representants del Segle XIX

• Poesia: Jacint Verdaguer
• Narrativa: Narcís Oller
• Teatre: Àngel Guimerà

L'any 1833 es publica *La Pàtria* o *Oda a la Pàtria*. Aquest poema és important perquè es considera l'inici de la Renaixença.

Costumisme

És un tipus de novel·la romàntica del segle XIX i el seu origen és francès.

• Representen escenes de la vida quotidiana que poden ser d'àmbit rural o urbà.
• El llenguatge que utilitzen és d'un registre col·loquial amb expressions molt dinàmiques, molt vives, amb frases fetes. Hi havia diàleg i la gent se sentia identificada amb els personatges.

El Gènere Predominant: El Quadre de Costums

És un relat breu:

• Apareixen personatges plans, secundaris, tipificats.
• Les descripcions són abundants i detallades.
• Són escenes de la vida quotidiana i estan fetes perquè el lector s'identifiqui amb els personatges.

Autors: Emili Vilanova i Josep Robenyo.

Realisme

És una corrent estètica que va suposar una ruptura amb el Romanticisme, tant en els aspectes ideològics com en els formals. Apareix en la segona meitat del segle XIX.

• Narren de manera objectiva.
• Eliminació de tot l'aspecte subjectiu, fets o sentiments, que s'allunyen de la realitat.
• Els problemes de l'existència humana componen el tema fonamental de la novel·la realista.
• S'analitzen les motivacions dels personatges i els costums.
• El novel·lista denuncia els defectes i mals que afecten la societat i ofereix al lector solucions per detenir-ho.

Obres més importants (segons la font):

• *El Cantar de Mio Cid*
• *El Llibre de Buen Amor*
• *La Jonita*
• *La Celestina*

Naturalisme

Apareix a finals del segle XIX a França. L'impulsor va ser Émile Zola.

• Va un pas més enllà del Realisme perquè a part d'observar la realitat, l'analitza i experimenta amb ella.
• La novel·la experimental explica totes les idees del Naturalisme.
• Regna la crítica social amb un aire pessimista.
• Els protagonistes són humils, de classe obrera.
• No busquen la bellesa sinó adequar la seva obra a la realitat.

Dos Sistemes de Filosofia

El Naturalisme es basa en dos sistemes filosòfics:

• Positivisme: Es basa en l'experiència i en el coneixement de la realitat.
• Determinisme: Defensa que tot succés, el pensament i la conducta humana, les decisions dels personatges i l'acció estan condicionats per unes lleis del comportament humà.

Lleis del Determinisme

• Herència genètica
• L'entorn o el medi
• L'instint