Història de la Literatura Catalana: Decadència, Barroc, Renaixença i Modernisme

Decadència de la Literatura Catalana

Característiques de la Decadència

• Afebliment polític.
• Baixa qualitat literària.
• Situació de diglòssia.

Literatura Popular Medieval

• Obres anònimes.
• Tradició oral.
• Obres poètiques amb melodia present.
• Recursos per millorar la memorització.

Gèneres de Literatura Popular

Literatura popular medieval, cançoners:

1. Goigs: Composicions de tipus religiós, melodia senzilla. Lloança a Jesucrist, la Verge i els sants. Cants per a celebracions religioses.
2. Nadales: Composicions pròpies de Nadal. Descripció d'imatges del naixement de Jesús. Gènere popular de gran difusió.
3. Cançons de bandolers: Poemes narratius sobre el bandolerisme a Catalunya, vist des de la simpatia i l'admiració.
4. Cançons de pandero: Cantades per les majorales a les confraries per recaptar diners.
5. Corrandes: Cançons curtes formades per quatre versos heptasíl·labs de temàtica diversa: amor, enyorança, ronda, bressol, feina...

El Romancer Català

Literatura popular. Romancer:

• Procedència provençal: La presó de Lleida (s. XV).
• Procedència castellana: Santa Caterina (s. XVI).
• Autòctons: El comte Arnau (s. XVII i XVIII).

El Barroc Català (Segle XVII)

Característiques del Barroc

• Oposició al Renaixement.
• Pessimisme i desengany.
• Intent de fugir d’un món desagradable.
• Sentit negatiu.
• Fugacitat de la vida, el pas del temps que destrueix la bellesa, el gust per la monstruositat i el grotesc...
• Obres plenes de sàtira, figures estilístiques...

Corrents Literaris del Barroc

1. Conceptisme: Línia burlesca i satírica.
2. Culteranisme: Cerca de l’expressió de la bellesa absoluta.

El Rector de Vallfogona

Ofici de religiós, però poeta del corrent literari català del Barroc en imitació de la poesia castellana barroca (Góngora i Quevedo). El gust per la ironia i l’humor li va donar fama.

La Renaixença (1833-1877)

Impuls i Causes de la Renaixença

Impuls a la producció literària culta (per recuperar la identitat nacional) després dels 3 segles de decadència.

• La Renaixença es va impulsar a través de la revista La Renaixensa.
• Causes: l’agitació social viscuda, canvis polítics i problemes econòmics.
• Influència de les idees del Romanticisme.

Objectius de la Renaixença

• Recuperar la llengua catalana.
• Conscienciar la població.
• Fomentar l’aparició de nous escriptors.
• Impulsar el paper de les institucions.

Els Jocs Florals (1859)

Certàmens literaris extrets de la tradició trobadoresca. Interès romàntic i cerca d'identitat nacional en un passat gloriós. Lema: Pàtria, Fe i Amor.

• Finalitat: Aparició de noves generacions, creació d'un públic consumidor.

Jacint Verdaguer

Poeta més important de la Renaixença, va suposar la recuperació del català.

Obra de Jacint Verdaguer

La majoria de la seva obra és poesia. Característiques:

• Caire romàntic.
• Gran capacitat imaginativa.
• Riquesa lingüística.
• Atracció per la natura.
• Temes: Catalunya, pàtria i fe.

L’Atlàntida: Redactada després d’una malaltia. Barreja història i mitologia: el descobriment d’Amèrica i l’enfonsament de l’antiga ciutat mitològica Atlàntida.

Canigó: Poema de 4000 versos, dividit en dotze cants i un epíleg.

Narra les gestes del comte Tallaferro contra els moriscs que envaeixen les terres catalanes. Gentil abandona el lloc de batalla després de ser seduït per les fades del Canigó. Guifré assassina Gentil en un atac d'ira, ja que per culpa del seu abandó perden la batalla. Guifré se’n penedeix i construeix un monestir. Simbolitza la victòria del cristianisme.

El Modernisme Català

Crisi i Canvi Cultural

Crisi generalitzada. La burgesia domina, moviments anarquistes amb revoltes populars.

Procés de canvi de Cultura regional i tradicional a Cultura nacional i moderna. Es feia servir com a procés i com a actitud.

Cronologia del Modernisme

1. Primer Període (1890-1900): Període radical, idees anarquistes.

   • To anarquitzant i radical.
   • Revista L’Avenç: eix vertebrador.
   • Campanya de reforma ortogràfica.
   • 1893: Festes modernistes per unificar les tendències del moment.
   • Rebuig de la burgesia.
   • Santiago Rusiñol: estendard del Modernisme.

2. Segon Període (1900-1911): Moderació.

   • L’art serveix per a donar significat a la protesta.
   • L’art és una evasió, i l’única justificació de l’art és ell mateix.
   • Perd tota l’agressivitat.
   • Més producció modernista.
   • La burgesia accepta el moviment.
   • Revista Joventut: nacionalista.
   • S'acaba amb la mort de Maragall (1911).

Relació amb la Burgesia

Relacions dels intel·lectuals i modernistes amb la burgesia: no gaire bones.

• Dues actituds predominants: els qui volen tenir una visió artística de la vida i els qui justifiquen l’art per si mateix.
• Enfrontament entre la burgesia i les classes modernistes: marginació recíproca.

La Bohèmia Modernista

Forma de vida dels artistes desplaçats del sistema social establert.

1. Bohèmia tràgica o negra: Regeneracionisme de la societat, renovació social a través de l'art. Ideologia: anarquista revolucionària. Inadaptació social: exilis o suïcidis.
2. Bohèmia daurada o rosa: Pròpia de la burgesia benestant i els decadentistes. No tenen una ideologia establerta.