Història de la literatura catalana: Autors i obres clau

S. XII-XIII: Els orígens i la prosa medieval

Trobadorisme i primers textos: Trobador catalans en llengua provençal com Guillem de Bergadà, R.V. de Besalú i Cerverí de Girona. Primers textos escrits i conservats: fragment del Forum Iudicum i Les Homilíes d’Organyà.

Cròniques reials: Crònica de Jaume I (Mallorca i València), Ramon Llull. Crònica de Bernat Desclot (regnat de Pere II, guerres a França i Sicília, Roger de Llúria). Crònica de Ramon Muntaner (catalans a Orient, almogàvers amb Roger de Flor). Crònica de Pere III (presa i repoblació de l’Alguer, Sardenya). Prosa religiosa i moral.

S. XIV-XV: Consolidació i Humanisme

Prosa i sermons: Francesc Eiximenis (Lo crestià, El llibre de les dones). Vicent Ferrer (Sermons, Compromís de Casp al 1412). Anselm Turmeda (Llibre dels bons amonestaments, Disputa de l’ase, Tufha).

Cancelleria Reial i Humanisme: Bernat Metge (Fortuna i prudència, Llibre de Valtera i Griselda, Lo somni). Alfons IV, el Magnànim, conquesta Nàpols. València, centre econòmic i cultural de la Corona d’Aragó.

Novel·la i poesia: Joanot Martorell (Tirant lo Blanc). Anònim (Curial e Güelfa). Ausiàs March acaba amb els tòpics trobadorescos en la poesia lírica (“Llir entre cards”, “Plena de seny”, “Mon darrer bé”). Joan Roís de Corella (“La balada de la garsa i l’esmerla”, Tragèdia de caldesa). Jaume Roig (L’espill, Llibre de les dones). Isabel de Villena (Vita Christi).

S. XVI: Renaixement i crisi

Pèrdua de la cort reial: Castellanització de l’aristocràcia catalana, sobretot a València. Crisi econòmica per la Guerra de les Germanies i bandolerisme a Catalunya.

Poesia i teatre: Joan Pujol, Pere Serafí, Joan Timoneda, Joan Boscà. Teatre: Joan Ferrandís d’Heredía (bilingüe, La visita).

Prosa: Cristòfor Despuig (Los col·loquis de la insigne ciutat de Tortosa).

S. XVII: Barroc i decadència

Assimilació lingüística: Expulsió dels moriscos. Tractat dels Pirineus, pèrdua dels territoris del nord. Contrareforma, crisi econòmica i política i Guerra dels Segadors.

Poesia i teatre: Vicent García, Rector de Vallfogona (satíric i burlesc, amorós). Teatre: Francesc Fontanella (Lo desengany).

Prosa: Josep Romanguera.

S. XVIII: Neoclassicisme i Il·lustració

Dinastia dels Borbons: Felip V. 1714, final de la Guerra de Successió. Decret de Nova Planta, supressió de l’organització política a Catalunya. Decrets posteriors: repressió política, cultural i lingüística, prohibició del català. 1768, Reial Cèdula de Carles III.

Defensa del català: Baldiri Reixarch (Instruccions per a l’ensenyança de minyons). Rafael Amat (Calaix de sastre, crònica personal de l’època). Joan Ramis (Lucrècia, tragèdia en vers, parla de la fidelitat conjugal).

Fin. XVIII - Prin. XIX: Romanticisme i Renaixença

Inicis de la Revolució Industrial: Proletariat, emigració, Guerra del Francès, conflictes entre liberals i conservadors. 1833, 1a Guerra Carlina.

Romanticisme: AL: Schiller, Goethe; GB: Byron, Scott; FR: V. Hugo, A. Dumas; ES: G.A. Bécquer, J. Espronceda. Realisme: FR: Flaubert, Balzac, Sthendal; GB: Dickens; RU: Dostoievski, Tolstoi; ES: Clarín, Galdós. Naturalisme: FR: É. Zola.

Renaixença a Catalunya: Bonaventura Carles Aribau (“La pàtria”). 1859, Reinstauració dels Jocs Florals, es premia Jacint Verdaguer (L’Atlàntida). Sexenni revolucionari: instauració de la República i cop d’Estat.

Poesia, teatre i narrativa: J. Verdaguer (poesia: Canigó, La pàtria; prosa: Rondalles, En defensa pròpia), J. Rubió i Ors, V. Balaguer, Pons i Gallarza, Teodor Llorente, Milà i Fontanals (recopilador de literatura popular, M. Aguiló). Teatre: Frederic Soler, Àngel Guimerà (Terra baixa, Maria Rosa, Mar i Cel). Narrativa històrica: Antoni de Bofarull (L’orfeneta de Menàrguens). Quadre de costums: E. Vilanova, G. Maura. Novel·la cap al realisme: Martí Genís i Aguilar, J. Pin i Soler, D. Montsardà. 1888, Exposició Universal a Barcelona, neix el moviment obrer.

Del realisme al naturalisme: Narcís Oller (La papallona, L’escanyapobres, (R) La febre d’or, La bogeria, (cap al Mod) Pilar Prim, (cap al Rom) Vilaniu). Assaig: Joan Sardà, Josep Yxart. 1892, Bases de Manresa. Pèrdua de Cuba, Puerto Rico i Filipines.

Fin. XIX - Prin. XX: Modernisme

Context: 1893, la bomba del Liceu. 1909, Setmana Tràgica. Boèmia rosa (Rusiñol), negra (J. Puig i Ferrater, grup de Reus).

Poesia i novel·la: Joan Maragall (Poesies, “La vaca cega”, “Oda a Espanya”). Novel·la: Víctor Català (Drames rurals, Solitud), Raimon Casellas (Les multituds, Els sots ferestecs), Prudenci Bertrana (Josefat), J. Pous i Pagès (La vida i la mort d’en Jordi Fraginals), Joaquim Ruyra (Marines i boscatges).

Revistes i teatre: Revistes: “L’Avenç”, “Catalunya”, “Juventut”. Teatre: esteticista S. Rusiñol (L’auca del senyor Esteve, Llibertat, Cigales i formigues (artista i massa)), regeneracionista J. Puig i Ferrater (Aigües encantades).

Assaig i periodisme: Joan Maragall (“La ciutat del perdó”, “L’església cremada”), Jaume Brossa (“La joventut catalana d’ara”, “Viure del passat”).

Noucentisme

Moviment politico-cultural: 1906-1923, amb la finalitat de modernitzar la cultura i la societat catalana. Imperialisme, arbitrarisme, civilisme, classicisme, mediterranisme. Diari: “La Veu de Catalunya”.

Assaig i poesia: Eugeni d’Ors (Glosari, 1906). Poesia: Josep Carner (Els fruits saborosos, Auques i ventalls (la bella dama del tramvia), “Nabi”).

Moviments d'avantguarda

Futurisme: Fascinació pels avenços tecnològics, tot el que va ràpid, paraules en llibertat. Maquinisme, Itàlia, Marinetti, Picasso.

Cubisme: Estructures internes de figures i objectes, cal·ligrames de Guillaume Apollinaire.

Dadaisme: Més rupturista, vol canviar-ho tot, Tristan Tzara.

Surrealisme: Escriptura automàtica, sense raó ni lògica, fascinació per les transformacions, vol trencar amb els codis de la cultura burgesa, Freud, Dalí.

Poesia: Joan Salvat-Papasseït (enllaça modernisme i avantguarda, “Poemes en ondes hertzianes”, “L’irradiador del port i les gavines”, “El poema de la rosa als llavis”, cal·ligrama “54045”, pretén crear sensacions visuals). Josep Maria Junoy (Poemes i cal·ligrames, “Oda a Guynemer”). J.V. Foix (Sol i de dol, Gertrudis, Krtu). Salvador Dalí, Sebastià Gasch i Lluís Montanyà (“Manifest groc”, text programàtic on reivindiquen coses del s. XX i despotriquen del món antic).

Autors anys 20/30

Narradors: Josep Pla (El quadern gris), Mercè Rodoreda (Aloma, La plaça del diamant, Mirall trencat). Francesc Trabal (grup de Sabadell). Llorenç Villalonga (Bearn), Carles Soldevila (Valentia). Miquel Llor (Laura a la ciutat dels sants, ciutat de Vic). Pere Calders (Cròniques de la veritat oculta). S.J. Arbó (Terres de l’Ebre).

Poetes: Carles Riba (“Estances”), B.R. Pòrcel, Màrius Torres.

Poetes/autors de teatre: J.M. de Sagarra (El cafè de la Marina, L’hostal de la Glòria). Joan Oliver (Allò que tal vegada s’esdevingué). Salvador Espriu (Antígona).

Escola mallorquina: Joan Alcover (Cap al tard, “La Balanguera”), Miquel Costa i Llobera (Horacianes (reivindica el món grecollatí), “El pi de Formentor”).

Publicacions de l’avantguarda: Revistes: “Trossos”, “Hèlix”, “L’amic de les arts”.