Història de Jacob i Josep: Fe, Enveja i Reconciliació

Jacob. Isaac, un cop adult, té dos fills bessons: Esau ven la seva primogenitura a Jacob. Esau era el primogènit, dedicat a la caça, mentre que Jacob era pastor. Jacob havia estat destinat com a patriarca successor del seu pare. A nivell simbòlic, Esau ven la seva primogenitura a Jacob a canvi d'un plat de llenties. Jacob accepta. La mare preferia Jacob com a hereu patriarcal. Quan va arribar el moment en què el pare havia de traspassar, va cridar Esau. Jacob i la seva mare el van enganyar: sabent que Esau tenia molt de pèl i que el pare era cec, el van fer passar per Esau. Isaac beneeix Jacob i no volia canviar la seva decisió. Esau va prometre que odiaria el seu germà. Jacob s'exilia. Somni de Jacob. En l'exili, Jacob somia mentre dorm que hi ha una escala al cel. Déu es dirigeix a ell i li diu que ell és l'escollit com a patriarca i que tindrà una gran descendència. Es va casar i va tenir molts fills, arribant a tenir 12 fills. Arriba un moment en què es reconcilia amb el seu germà amb tota la família de la seva descendència. Lluita entre Jacob i l'Àngel. Quan estaven en aquest camí de tornada, se li apareix un àngel que es posa a lluitar amb ell. És una lluita forta, durant força temps, fins que l'àngel desisteix i es dóna per vençut. Al final, l'àngel diu a Jacob que es tracta d'una prova de Déu per conèixer la seva força i que, havent quedat provada aquesta força, el beneeix i decideix canviar-li el nom. Jacob es converteix en Israel i els seus fills formaran els 12 atributs d'Israel. Lluita sense armes. Josep. La túnica de Josep. Un cop Jacob arriba a la terra promesa, coneguda com la terra d'Israel, entre els seus 12 fills, Jacob prefereix un dels últims, Josep, perquè tenia el do de saber interpretar els somnis de la gent. Fins i tot li fa teixir una túnica amb colors diferents de la resta dels germans. Aquestes preferències de Jacob cap al seu fill creen enveja entre els seus germans, fins al punt que decideixen matar-lo i el tiren dins un pou sec per desfer-se'n, o vendre'l com a esclau. Decideixen que al seu pare, Jacob, li faran creure que unes feres l'han atacat i l'han devorat. Agafen la túnica, la taquen de sang i presenten la túnica al seu pare com a prova de la devoració per les feres. *Simbologia*: Relacionat amb la mort de Crist, mort per enveja. Josep i la dona de Putifar. Josep és conduït a l'esclavitud a Egipte i treballa com a esclau a la casa de Putifar. Un dia, la dona de Putifar va voler seduir Josep, però Josep, seguint les pautes de la seva educació, no va voler caure en la temptació i la va rebutjar. Ella, per venjar-se i per evitar represàlies, acusa Josep que és ell qui l'ha intentada violar. *Simbolisme*: Rebuig de l'adulteri. Josep interpreta els somnis del Faraó. Per aquesta acusació, el tanquen a la presó. Un cop a la presó, es produeix quan interpreta els somnis del Faraó: set vaques grasses i set vaques magres. Va somniar que les grasses es menjaven les magres. Quan el Faraó s'assabenta que Josep interpreta els somnis, el crida. Josep prediu que vindran 7 anys de bones collites i després anys de males collites. El Faraó ho va creure i va designar Josep perquè s'encarregués de controlar l'emmagatzematge de les bones collites per a l'etapa de les males collites, i veiem que Josep se situa en un lloc de confiança del Faraó. Josep reconegut pels seus germans. Finalment, els germans de Josep acudeixen a Egipte. Josep està interessat perquè vagin a Egipte, però no s'identifica. Ell vol un sentiment de venjança. Els seus germans no coneixen la identitat de Josep. Quan arriben a Egipte, ell els fa una prova i un dia és quan ell els identifica i s'identifica a ells. Els comunica la seva identitat. En aquell moment, tots es reconcilien. Simbologia: el perdó, l'arrepentiment i la reconciliació entre germans.