Història de la informàtica, Internet i intel·ligència artificial

1. Orígens de la informàtica

• L’origen de la informàtica està molt lligat al càlcul aritmètic. Al s. XVII apareix la primera calculadora automàtica; al mateix segle, però 20 anys després, Blaise Pascal en va inventar una de mecànica (1642) que va ser utilitzada pel càlcul d’impostos a França fins al 1799.

• El 1891 apareix la primera sumadora impresora.

• El 1893 apareix la calculadora Millionaire, que permetia la multiplicació directa per qualsevol número.

• Del 1900 al 1960 s'utilitzaren calculadores mecàniques.

• Les primeres calculadores electròniques són de 1954 (IBM), 1957 (Casio) i 1961 (Bell).

• A part de les aportacions relacionades amb l’aritmètica, hi ha altres contribucions importants:

• 1777: Charles Mahon va inventar una màquina lògica que resolia sil·logismes tradicionals.

• 1801: Jacquard utilitzà un mecanisme de targetes perforades per controlar el dibuix que fan els fils a un teler.

• Charles Babbage i Ada Lovelace van fer aportacions importants.

• 1854: George Boole publica la seva Àlgebra de Boole.

• 1869: Apareix la primera màquina a utilitzar l’àlgebra de Boole.

• 1879: S’automatitza un sistema de còmput amb targetes perforades per fer el cens electoral dels EUA.

• 1914: Primera màquina per jugar a escacs.

• 1930: Primera màquina per resoldre equacions diferencials.

• 1930: Kurt Gödel fa aportacions al llenguatge formal de les matemàtiques, imprescindibles per a les ciències de la computació.

• 1936: Alan Turing defineix el concepte d’algoritme.

• 1940: Els laboratoris Bell tenen una màquina que podia operar amb nombres complexos.

→ 1941: Ordinador Mark I (Harvard).

→ 1944: Ordinadors Colossus (Regne Unit).

→ 1945: John von Neumann utilitza per primer cop el concepte de «programa d’emmagatzematge». El projecte de von Neumann era la materialització de la màquina de Turing.

• Primera generació d’ordinadors (1950–1958): eren aparells que funcionaven amb vàlvules (làmpades) de buit; eren de gran tamany i de funcionament lent.

• Segona generació (1958–1964): introducció del transistor per substituir les vàlvules de buit.

• Tercera generació (1964–1971): les plaques de circuit imprès van ser substituïdes per circuits integrats.

• Quarta generació (a partir de 1971): utilització dels microprocessadors i generalització dels ordinadors personals (PC).

2. Història d'Internet

• El 1958 els EUA funden l’ARPA, organisme depenent del Ministeri de Defensa. Estava format per 200 científics i amb un elevat pressupost; l’objectiu era aconseguir comunicacions directes entre ordinadors per tal de connectar les diferents bases d’investigació.

• El 1962 ARPA crea un programa d’investigació computacional.

• El 1967 ja s’havia fet prou feina per poder publicar un pla per crear una xarxa d’ordinadors anomenada ARPANET. La xarxa va anar creixent i el 1971 ja tenia 23 punts connectats.

• El 1972 es va presentar el projecte ARPANET a una conferència de ciències computacionals i de comunicació; van mostrar una xarxa amb 40 punts connectats i situats a diferents localitzacions.

Això va estimular la recerca en aquest camp i van aparèixer altres xarxes:

• 1974: Telenet (versió comercial d’Arpanet).

• 1979: Usenet (sistema centrat en el correu electrònic).

• 1981: Bitnet (sistema que connectava universitats americanes).

• 1982: Eunet (connectava el Regne Unit, Escandinàvia i Holanda).

En aquell moment era molt caòtic perquè cada xarxa tenia el seu protocol.

D'ARPANET al WWW (World Wide Web)

A principis dels anys 80 van començar a fabricar-se ordinadors de forma exponencial. Hi havia la por que es bloquegessin les xarxes per la gran quantitat de dades (s’utilitzava ja molt el correu electrònic) i per l’augment del nombre d’ordinadors.

El protocol utilitzat pel World Wide Web és el HTTP. El WWW és un conjunt de llocs web que es poden buscar i ser trobats. El WWW va ser desenvolupat per científics del CERN, que estaven interessats en mostrar i cercar documents a través d’Internet. Moltes comunitats científiques van començar a utilitzar aquesta xarxa.

El 1991 aquest projecte va ser presentat al públic; el 1992 només hi havia 50 llocs web i al 1993 ja n’hi havia 150. A partir d’aquí el creixement va ser exponencial.

• Actualment, Internet ens ofereix: correu electrònic, navegadors (Chrome, Firefox…), xats, cercadors, comerç electrònic…

Test de Turing: aquest consisteix en posar en una sala un interrogador, una persona i una màquina; l’interrogador fa preguntes i rep respostes d’ambdues parts (a través d’un intermediari). Si l’interrogador no és capaç de distingir si les respostes provenen de la persona o de la màquina, aleshores la màquina superaria el test de Turing i es consideraria intel·ligent.

3. Intel·ligència artificial

• Una màquina no té comprensió profunda; funciona bé fent tàndem amb els humans.

• Aprenentatge automàtic (machine learning), deep learning: entrenar algoritmes per fer classificacions, establir patrons per fer anuncis més personalitzats…

• Algoritme: nombre finit de passos per obtenir un resultat.

• Els algoritmes obtenen les dades dels clics que fem els usuaris i es pot predir on farà clic una persona a partir de l’historial de clics. Hi ha oportunitat perquè hi ha dades.

• Les cookies serveixen per enregistrar la nostra activitat i identificar qui som digitalment.

• S’anomena “capitalisme de vigilància” l’acció d’obtenir rendiment econòmic apropiant-se de les nostres dades. Quan l’objectiu no és econòmic s’anomena vigilància digital.

• No hi ha (encara) una regulació clara en el control de la intel·ligència artificial.

• Privacitat diferencial: afegir «soroll» a les dades, de manera que ni creuant-les amb altres dades puguem arribar a la identitat de l’individu.

• A Europa s’estan fent passos per aconseguir una IA confiable, humanista i al servei dels individus, amb la condició que sempre hi hagi una persona en el cicle de presa de decisions; però, per altra banda, la major part de la tecnologia no es desenvolupa a Europa.

• Els algoritmes poden decidir moltes coses de la nostra vida, com per exemple si ens concedeixen un crèdit o ens donen una feina.

• La IA té biaixos perquè s’alimenta de dades passades; per tant, si no s’intervé, continuarà discriminant per gènere, per barri de naixement, etc. Cal revisar i corregir els models per evitar que es produeixin aquests biaixos.

• Els robots col·laboratius són aquells que col·laboren amb nosaltres per realitzar tasques repetitives. Els robots assistencials poden ajudar a residències, hospitals… en la realització de determinades tasques.

• Les armes autònomes, un cop fixat l’objectiu, no requereixen cap presa de decisió humana en el procés. La comunitat de la robòtica i de la IA està molt preocupada per aquest tema i s’han fet diferents manifestos per aturar-ho.

• Les IA ens poden ajudar ja que, en determinats moments, pot ser més fàcil explicar determinades coses a una màquina que a una persona; a més, les màquines poden percebre el nostre estat d’ànim en funció del nostre to de veu.

• Una part de la medicina consisteix a conèixer patrons per poder fer diagnòstics; en aquest aspecte, les IA ens poden ajudar a fer diagnòstics, ja que els és molt fàcil extreure patrons i reconèixer-los.

• Els neuropsiquiatres, treballant conjuntament amb experts en IA, intenten trobar formes de detectar l’empitjorament de determinades malalties mentals per tal de preveure què pot passar i així millorar el tractament dels pacients, fent un tractament més individualitzat.

• Per altra banda, en aquelles regions on hi ha pocs metges, la IA pot ajudar a detectar aquells casos en què és necessària la intervenció d’un metge, ja que sap interpretar patrons i, per tant, fer un primer cribratge.

• Els sistemes d’IA connectats a Internet tenen la capacitat d’arribar a moltíssima gent.

• La IA que tenim actualment no és IA general; són algoritmes que fan molt bé una tasca concreta.