Història de la infància: evolució i protecció legal

1.1 CONCEPTE D’INFÀNCIA:

1989→ s'entén per infant tot ésser humà menor de 18 anys, tret que en virtut li sigui aplicable, hagi assolit la majoria d’edat abans.

2010→ s'entén per infant tota persona menor de 12 anys i per adolescent tota persona amb una edat compresa entre 12-18 anys.

El terme infància prové del mot llatí in-fale (el que no parla) → (el que no te paraula) l'infant no és reconegut socialment

Mitjans del segle XIII es forma la paraula infancia, que significava aquella etapa en la que encara no tenim parla.

Infancia→ el subjecte no és parlador, no es ciutadà amb plens drets, no és autònom, no es treballador, no és propietari, no és totalment responsable, NO ÉS.

Nens i grans→ “encara no” i “ja no”. El gran ja no es productiu, fértil, fort.

Mitjans del segle XIII→ “ancià” → “de abans”. Els grans son expulsats al “abans” i els nens al “després”.

1.2 EVOLUCIÓ HISTÒRICA DE L’ATENCIÓ A LA INFÀNCIA:

La infància en les cultures antigues occidentals:

L’abandonament de la infància era habitual, i no estava penat. L’infanticidi (mort donada violentament a un nen) era una pràctica freqüent. Segle IV→ ni la llei ni l’opinió pública no recriminaven l’infanticidi.

Antic Egipte, alta taxa de mortalitat infantil, no discriminació per gènere, els nens i nenes de famílies riques tenien més accés a l’educació. Era molt important assegurar l’herència paterna, alguns nens naixien amb malformacions o malalties però eren ben acceptats.

Època Grega, es comença a valorar la infància com a ciutadania de futur, no es té en compte els ciutadans de classes socials baixes. Les nenes eren tractades de manera diferent dels nens.

Esparta, l’educació no es deixava en mans de les famílies sinó de l’Estat. Els nens considerat dèbils eren llençats des del com del mont Taigeto. La seva màxima glòria era arribada a viure a la guerra.

Societat Romana, infanticidi i abandonament, les famílies no volien tenir més de 2 o 3 fills, la resta eren exclosos. El paterfamilias (el que mana) tenia el poder absolut per decidir la sort de la criatura (pàtria potestat)→ acceptat per la família, venut, abandonat, sacrificat.

L’edat mitjana:

Cristianisme, la moral cristiana va generar un nou model de família. A Europa, preocupació per l’educació dels nens, amb el temps el pensament cristià es va consolidar per tot Occident. L’infant és considerat un adult en petit.

Les guerres, les malalties i l’empobriment provoquen l’abandonament i la venda de criatures. Els infants amb una discapacitat tenien un rebuig social i familiar, si feia nosa se l’abandonava.

Pràctica repugnant→ Judici per albatum, quan hi havia un litigi o disputa, cada part havia d’aportar un nadó mort. Ela introduïen en un recipient amb aigua freda i el que surava obtenia el veredicte favorable.

Les esglésies tenen un paper molt important, recullien nens, pobres i desvalguts i creaven hospitals i hospicis. Forma medieval de maltractament que explica DeMause, faixar els nens de bolquers, infants com a joguines.

El Renaixement (s. XV-XVII):

Joan Lluís Vives (1492-1540)→ defensava la lactància materna, també parla de la importància a l’escola.

Els càstigs corporals→ acceptats per l’educació, el mestre gaudirà d’una llibertat absoluta (finalitat educativa).

La Il·lustració (s.XVIII):

Redueixen els infanticidis, hi ha abundants fills il·legitims. El torn→ cilindre que gira sobre el seu eix i permet passar un nen des del carrer a l’interior d’un hospici conservant l’anonimat de qui l’entrega.

Catalunya, els nens treballen en la indústria tèxtil, en el comerç, en el camp, en activitats domèstiques o en el circ. A les grans ciutats els nens es dediquen a la mendicitat. la infància és mà d'obra barata per al camp i per a l’exèrcit.

Rousseau (1712-1778), publica Emili o de l’educació (1972), exposa el naturalisme pedagògic, basat en la bondat dels infants. L'educament s’ha d’adaptar a les necessitats i als interessos. L’educació hauria de ser obligatòria i hauria d’estendre’s també a la dona.

Mitjans del s.XVIII, substitució del model de propietat dels fills pel model de protecció. Infants protegits pels seus pares. Distribució a casa→ habitació dels pares diferent a la dels fills, importància de la higiene per a la salut.

Els canvis del s.XIX:

Pestalozzi (1746-1827), Montessori (1870-1952) o Decroly (1871-1932)→ van contribuir al fet que la infància i escola esdevinguessin conceptes íntimament relacionats. L’infància mereix més atenció, prenen força les idees educatives que milloren les condicions de vida de la infància.

Finals s.XIX, primeres lleis per protegir els fills de les famílies menys afavorides que patien explotació. Dret a viure la teva infància.

Càstigs (no adequats), canvi de pensament. 1874→ Society for the Prevention of Cruelty to Children

Educació dels nens expòsits→ Casa de Caritat de Barcelona, dona una formació bàsica i s’inicia un dels oficis.

El s.XX, el segle de la infància:

Nou concepte social de la infància→ ciutadania amb unes necessitats específiques, ha de tenir uns drets específics, una major protecció institucional.

Llei Tolosa Latour (1904)→ primera llei de l’estat espanyol dedicada a la infància (Consell Superior de Protecció de la Infància), vetllar pels nens abandonats.

1918 Avelino Montero Ríos, Tribunal Tutelar de Menors→ Llei de Bases

Després de la Primera Guerra Mundial:

Save the children (1919) → preludi declaració de Ginebra

Declaració de Ginebra (1924) → compost per 5 articles, la infància com un col·lectiu que ha de ser objecte de mesures especials de protecció.

Inicis franquisme (1939) → vulneren drets fonamentals de la persona, discrimina nens motius religiosos, ideològics, raça i sexe.

1945, Organització de les Nacions Unides (ONU) → va crear UNICEF com a organisme encarregat de la defensa i protecció dels drets de la població infantil.

Després de la Segona Guerra Mundial:

Impacte de la guerra i de la postguerra→ negatiu en tota la societat. A Europa i a Amèrica una sensibilitat especial envers els infants. Sorgiren els organismes dedicats a la protecció de la infància.

1948, Declaració Universal dels Drets Humans (DH) → document signat per la ONU, reconeix el dret a la vida i a la llibertat, a la seguretat, a la lliure associació. Espanya ratifica aquesta Declaració.

1959, Declaració Universal dels Drets de l'Infant → principis de la protecció dels infants, no tracta infants com a subjectes de dret.

Carta Social Europea (1961) → garanteix dret de la seguretat social, dret a l’assistència social i mèdica i dret als beneficis dels serveis socials.

Constitució espanyola 1978→ principis de l’ordenament jurídic del nostre país, és la norma suprema que regeix jurídicament tot l’Estat espanyol.

Estatut d'Autonomia (1979) → estableix la competencia de protecció i tutela de menors.

Reforma del Codi Civil (1981) → la institució de la pàtria potestat és concebuda com un poder quasi absolut del pare i un dret seu, passa a ser compartida amb la mare.

Convenció sobre els Drets de l’Infant (1989) → document amb tots els drets de l’infant, té una força jurídica obligatòria. Infant→ subjecte de dret. Aquesta convenció va ser ratificada per tots els països excepte Somàlia i els Estats Units.

Comitè dels drets dels Infants→ vetlla pel compliment de la convenció

DECLARACIÓ→ document que detalla una sèrie de drets, però no és jurídicament vinculant. Els estats signants no estan obligats a complir els seus principis. CONVENCIÓ→ document que és d’obligat compliment per part dels estats que la ratifiquen, té un caràcter vinculant.

1.4 EL MARC LEGAL CATALÀ DE PROTECCIÓ A LA INFÀNCIA:

Espanya→ les administracions públiques han de garantir el compliment de tots els drets, a través de les polítiques de protecció. El Ministeri de Treball i Afers Socials té la funció més rellevant en matèria de solidaritat i lluita contra les desigualtats

Catalunya→ la normativa mostra un abans i un després de la Convenció dels Drets de l’Infant: abans de la Convenció, la normativa en l’àmbit de protecció es dirigia a la infància en situació de risc, després de la Convenció es va estendre a tota la infància en general.

-   Decret 338/1986 (18 Nov) → regulació de l’atenció a la infància i adolescència en alt risc social.

-   Llei 37/1991 (30 des) → sobre les mesures de menors desemparats i de l’adopció, s’adreça a la infància en situació de risc social, té una filosofia anterior a la Convenció de l’infant.

-   Llei 8/1995 (27 jul) → atenció i protecció dels menors i dels adolescents, segueix la filosofia de la Convenció de 1989 i ofereix una visió més genèrica del terme infància.

-   Decret 337/1995 (28 des) → acreditació i funcionament de les institucions col·laboradores d’integració familiar i de les entitats col·laboradores d’adopció internacional.

-   Decret 2/1997 (7 gen) → s’aprova el reglament de protecció dels menors desemparats i de l’adopció. Parla del procediment de les funcions tutelars, l’exercici de la tutela i la guarda administrativa.

-   Llei 13/1997 (19 nov) → creació de l'Institut Català de l’Acolliment i de l’Adopció, es crea per afavorir una política d’acolliments simples en família aliena i d’adopcions.

-   Llei 8/2002 (27 maig) → regulació de l’atenció especial als adolescents amb conductes d’alt risc social. Atorga drets i deures als menors que es troben en centres residencials.

-   Llei 18/2003 (4 jul) → llei de suport a les famílies, entra en el joc el concepte de família, es continua fent referencia únicament a la familia tradicional.

-   Llei orgànica 6/2006 (19 jul) → reforma de l’Estatut d’autonomia de Catalunya, estableix la competència exclusiva de Catalunya en matèria de protecció a la infància i adolescència.

-   Llei 14/2010 (27 maig) → els drets i oportunitats en la infància i adolescència, protecció davant el maltractament d’infants i adolescents, el procediment de desemparament o el procés d’acolliment.

Figures jurídiques relacionades amb la protecció dels infants:

La persona no té plena capacitat d’obrar o actuar lliurement i voluntàriament fins a la majoria d’edat, son els representants legals els qui han de suplir aquesta incapacitat jurídica.

Pàtria potestat→ conjunt de drets i deures que la llei reconeix als pares sobre els seus fills menors d’edat i vetlla per l’interès superior d’aquests fills.

Drets i deures progenitors: tenir cura dels fills, deure de convivència, deure d’aliments, deure d’educació, deure d’administrar els béns diligentment, deure de formació integral, dret de correcció

Drets i deures fills: deure d’obediència, deure de contribuir a les despeses familiars

Característiques: irrenunciable, intransmissible, imprescindible

Quan s’extingeix la potestat? privació per sentència ferma, mort del pare/mare o del fill/a, adopció dels fills per un tercer, emancipació o majoria d’edat dels fills, declaració d'absència dels pares o dels fills.

La pàtria potestat inclou la guarda dels fills per via natural. Pressuposa la convivència dels fills amb els seus pares, inclou el deure de donar-los un lloc per viure, el dret d’exigir el retorn dels fills en cas que abandonessin la llar.

Emancipació→ situació jurídica en virtut de la qual una persona major de 16 anys i menor de 18 pot disposar de la seva persona i els seus béns com si fos major d’edat. Per a que es dugui a terme, cal que el menor hagi complert els 16 anys i que hi estigui d'acord.

Supòsits: per matrimoni, per concessió de qui ostenta la pàtria potestat, per resolució judicial, vida independent del menor

Tutela→ sistema de protecció dels menors i s’exerceix quan aquests menors no estan sotmesos a pàtria potestat, sigui per privació o suspensió judicial, abandonament o mort dels pares.

La tutela te a veure amb l’administració dels béns i a la protecció dels interessos dels menors.

Pot ser tutora per: via testamentària, legítima, dativa

La tutela s’exigeix per: majoria d’edat o emancipació, matrimoni amb persona discapacitada, adopció, desaparició de la incapacitat, mort del tutelat

Curatela→ te com a finalitat la intervenció de la figura de curador en les actuacions en que el menor, o bé la persona incapacitada, no pot per si mateixa.

És un càrrec tutelar d’assistència. El curador assistirà els menors en aquells actes que no poden realitzar per si sols però NO substitueix la voluntat de la persona sotmesa a curatela, no decideix per ell.

El defensor judicial→ defensa els interessos del menor en els casos:

-   quan hi ha un conflicte d’interessos entre els menors o incapacitats i els seus representants legals o els curadors

-   quan el tutor o curador no exerceix les seves funcions, el defensor actua fins que la causa determinant desapareix