Història de la Industrialització a Espanya: Crisi i Reestructuració

El Sector Industrial a Espanya

1.1 Procés d'Industrialització a Espanya

1) Període Autàrquic (1939-1959)

A causa de la política autàrquica de la dictadura franquista, hi va haver un greu estancament econòmic. El 1941 es va crear l'INI (Institut Nacional d'Indústria), un tímid intent per impulsar el creixement industrial en sectors on faltava la inversió privada. Els sectors que se'n van beneficiar van ser: siderúrgia, automoció, maquinària... Aquesta autarquia va consolidar les zones industrials històriques (País Basc i Catalunya).

2) El Desenvolupament Industrial (1959-1975)

El 1959 es va aprovar el Pla d'Estabilització i l'economia espanyola es va obrir a l'exterior. El pla va permetre la modernització de la indústria (es van importar equips i tecnologia). També hi va haver un augment espectacular de la productivitat. La necessitat de mà d'obra va provocar un èxode rural (emigració del camp a les ciutats). La indústria va créixer en el conjunt de l'economia. Hi va haver un augment de les exportacions i de la inversió estrangera. Tot això va fer que augmentessin els sous i s'incrementés el consum. Es van aprovar tres Plans de Desenvolupament (de 1964 a 1975) per planificar l'economia en períodes de 4 anys.

3) La Crisi de la Indústria (1975-1984)

a) A nivell mundial:

El 1973 va pujar el preu del petroli i això va provocar una crisi mundial. La crisi del petroli va provocar un encariment de les matèries primeres (recursos energètics i transport), la qual cosa va generar una crisi industrial global.

b) A nivell espanyol:

Quan va morir Franco, hi va haver la transició política. Va ser una etapa d'inestabilitat institucional que va provocar un endarreriment en l'aplicació de mesures immediates que poguessin solucionar la crisi. La crisi industrial espanyola es va caracteritzar perquè la indústria havia crescut en volum, però no s'havia modernitzat; les comandes van baixar i els empresaris van reduir els llocs de treball. Va pujar la taxa d'atur.

4) La Reindustrialització a partir de 1984

El 1984, la Llei de Reconversió i Reindustrialització va remodelar la indústria per adaptar-la als models europeus. Amb aquesta llei, van seguir vigents aquelles empreses que tinguessin capacitat per competir en el nou marc europeu, mentre que les no competitives van desaparèixer. La llei va promoure inversions en tecnologia, especialització, productivitat i competitivitat exterior. Aquesta inversió va provocar més productivitat i una baixada del cost unitari del producte. Els preus es van tornar més competitius. Les indústries més afectades per aquestes mesures van ser la siderúrgia, la construcció naval, els electrodomèstics, la tèxtil i els components elèctrics. La política de recuperació industrial fomentava l'entrada de capital estranger. Una altra mesura va ser la creació de Zones d'Urgent Reindustrialització (ZUR), que pretenia instal·lar i ampliar empreses en àrees amb ocupació establerta, també diversificar la producció industrial i fomentar el progrés tecnològic. Les ZUR es van establir a: Barcelona, Ria del Nervión (Bilbao), Galícia, Badia de Cadis, Madrid i Conca Central d'Astúries.

Resultats de la Reindustrialització:

• Es va estimular la inversió i la diversificació industrial.
• Es van generar menys llocs de treball dels previstos.
• Les subvencions van acabar beneficiant les grans empreses.
• Es van accentuar els desequilibris territorials.

Institucions públiques involucrades en el procés d'industrialització:

• Les Comunitats Autònomes: que tenen competència sobre la indústria.
• La Unió Europea (UE): La prioritat de la política industrial de la UE és potenciar les inversions estrangeres.
• L'Estat.

La reconversió industrial va afectar sobretot les PIMES (Petites i Mitjanes Empreses), que no van poder suportar la caiguda de la producció i el cost dels acomiadaments. El 1980, amb l'Estatut dels Treballadors, es va establir una indemnització per any treballat.