Història de l'Imperi Romà: De la República a la Caiguda

Història de l'Imperi Romà

Epigrafia

L'epigrafia, l'estudi de les inscripcions, és una font d'informació clau sobre l'antiga Roma. Aquestes inscripcions podien ser escrites, pintades o gravades, amb un llenguatge senzill, sovint vulgar i amb errors. Els tipus d'inscripcions inclouen invocacions als esperits dels morts, informació personal del difunt o indicació de les persones que li han dedicat la làpida, i fins i tot detalls sobre la seva carrera.

Nomenclatura Romana

Nom: nomen (nom de pila, ex: Marcus)
Prenom: praenomen (nom de gens/sang, ex: Tullius)
Cognom: cognomen (mote/característica, ex: Brutus)
Agnomen: agnomen (destacat (bèl·lic), ex: Africanus)
Nenes: Nom del pare + femenina (prima, secunda, etc.)

Imperi: August

August, després de guanyar la guerra civil contra Marc Antoni, va concentrar el poder. El Senat li va cedir el títol de Princeps Senatus, establint un nou règim (Principat) que combinava institucions republicanes amb el seu lideratge. El títol d'Augustus, de caràcter religiós i no polític, li atorgava un estatus sagrat. El títol de Princep s'atorgava a aquells que havien servit bé a l'Estat. La Protesta Tribunícia, de caràcter vitalici, li conferia nombroses prerrogatives. August també ostentava el poder militar, controlant els límits de la ciutat de Roma. Després de la mort de Lèpid, va assumir el càrrec de Pontifex Suprem i va rebre el títol de Pare Pàtria. La seva imatge sovint el representava amb una corona de victòria sostinguda per un esclau.

Reformes

• Exèrcit: 300.000 homes, 28 legions, 16 anys de carrera militar. En acabar el servei, els soldats rebien terres o diners.
• Administració: Divisió de províncies en senatorials i imperials.
• Obres públiques: Per combatre l'atur i embellir la ciutat. Renovació de santuaris, aqüeductes, arc del triomf, etc. August vivia en una casa senzilla, però els seus hereus van construir palaus al turó Palatí.
• Política i cultura: Mecenatge a grans escriptors.
• Moral: Promoció de la religió romana i dels valors morals.
• Política exterior: Pax Augusta, un període de disminució de conflictes i tensions a l'imperi.

Successió

August no va tenir fills barons. El seu gendre i el fill de la seva filla van morir, deixant la successió complicada.

• Tiberi: No va modificar els defectes de l'organització d'August.
• Calígula: Conegut per les seves extravagàncies i crueltats.
• Claudi: Va continuar la política d'obres públiques, va permetre la participació dels gals a les sessions del Senat, va estendre la ciutadania romana per les províncies i va promulgar noves lleis. Va annexionar territoris com el sud-est de Britània, Àfrica, Tràcia, Mauritània, Lícia, Àsia Menor i Nòrica.
• Neró: Guerres a Pàrtia i Armènia. Va desbaratar les finances i va ser víctima d'un aixecament en nom del Senat. L'incendi de Roma li va permetre renovar la ciutat. Va perseguir els cristians. Va fugir i es va suïcidar.
• Any dels quatre emperadors: Galba, Otó, Vitel·li i Vespasià.

Dinastia Flàvia

• Vespasià: Fundador de la dinastia Flàvia. Va acabar la submissió de la Gàl·lia, va reprimir la revolta de Judea i va renovar la noblesa.
• Tit: Va afrontar l'erupció del Vesuvi i va intentar reconstruir els monuments danyats. Va inaugurar el Coliseu.
• Domicià: Es va endeutar amb la construcció d'edificis i va unificar els estats.

Antonins

• Nerva: Va ajudar les capes més desfavorides, va dividir els camps en petites parceles distribuïdes entre els més pobres i va crear fons per a funerals i alimentació.
• Trajà: Batalla de Tapae. Va augmentar els impostos, va encunyar monedes i va ajudar les famílies dels veterans.
• Adrià: Va protegir i conservar les províncies.
• Antoní Pius: Va condemnar a funcionaris corruptes, va suprimir impostos i va reduir les despeses de la cort. Va impulsar el llibre Digest.
• Marc Aureli: Va defensar les fronteres.
• Còmmode: Va establir mesures demagògiques i va organitzar jocs i representacions mitològiques.

Imperi: Severs

Després de la mort de Còmmode, hi va haver un període de pertorbacions. Va regnar Pertinax, seguit de Didi Julià, que va comprar el tron. Didi Julià va ser impopular i va ser derrotat per Septimi Sever.

• Septimi Sever: D'origen africà, va dur a terme grans reformes, va donar importància al prefecte del pretori i va destacar en la tasca legislativa i militar. El seu fill Caracal·la va matar el seu germà Geta. Caracal·la és conegut per les seves termes. Macrí va ser substituït per Heliogàbal, que va promoure el culte al déu Sol. Alexandre Sever va separar l'administració provincial de l'autoritat militar.

Dioclecià i la Tetrarquia

Dioclecià va restablir l'ordre a l'interior i va reforçar les fronteres. Va reconèixer la impossibilitat de mantenir un domini imperial únic i va reorganitzar el poder establint la Tetrarquia, amb dos Augusts i dos Cèsars.

• Primera Tetrarquia (285-305): Dioclecià (Orient), Maximia (Àfrica i Itàlia), els Cèsars governaven províncies complicades.
• Segona Tetrarquia (305-306): Dioclecià va abdicar, Galeri, Maximi i Daia van assumir el poder.
• Tercera Tetrarquia (306): Constantí, Maxenci, Maximia, Maximi i Sever.

Constantí

• Cristianisme: L'Edicte de Milà va proclamar la llibertat de religió.
• Administració: Va fundar Constantinoble i va continuar separant el poder civil del militar. Va establir les Scholae Palatinae.
• Successió: Va matar el seu fill Crisip, el seu nebot i la seva dona Fausta. Els seus tres fills, Constantí II i Constant, es van matar entre ells. Julià (nebot) va intentar restaurar el paganisme.

Decadència i Caiguda

• Valentinià (Occident) i Valent (Orient): Dualitat de l'imperi.
• Teodosi: Va reunificar l'imperi i va declarar el cristianisme religió oficial de l'Estat.
• Fi de l'Imperi: Després de la mort de Teodosi, l'imperi es va dividir entre Honori (Occident) i Arcadi (Orient). Els bàrbars van atacar l'imperi. L'Imperi d'Orient va resistir, però l'Imperi d'Occident va caure. Ròmul Augústul va ser l'últim emperador de l'Imperi Romà d'Occident.