Història de l'Imperi Romà: Etapes i Dinasties

Enviado por Chuletator online y clasificado en Latín

Escrito el en catalán con un tamaño de 5,11 KB

Imperi Romà (3a etapa de Roma)

Va començar al 31 a.C, quan Octavi derrota a Marc Antoni o el 27 a.C quan torna a casa victoriós.

Alt Imperi

Octavi August (vol dir venerable), tots els successors passen a ser Cèsar August. A l'imperi només governa l'IMPERATOR.

El seu poder radica en tres fets:

  • Imperium: dirigir l'exèrcit

  • Tribunicia potestas: dirigir el senat

  • Culte a l'emperador: es considera una divinitat.

Va ser proclamat Pater patriae (pare de la patria), Princeps Senatus (primer del senat) i Pontifex Maximus (màxima autoritat religiosa).

Bon emperador per:

  • Acabar amb les guerres civils

  • La seva etapa de govern és coneguda com PAX AUGUSTA

  • S. 1 a.C, s'anomena també segle August.

  • Cercle de mecenes: cercle d'escriptors amb idees en comú per afavorir les lleis i les propostes de l'emperador (Virgili, Horaci...)

  • Càstic amb impostos als solters i els que es separen

  • Embelleix Roma, 'm'he trobat una ciutat de raola i l'he deixat marbre'

Matrimonis:

  • Escribònia

  • Segones núpcies es casa amb Lívia (mare de Tiberi). Passa a la història com una crack perquè va anar matant a tots els possibles successors, perquè així el seu fill pogués ser emperador.

Dinastia Julio-Claudia (4)

- Tiberi: Primera etapa del govern hi ha absència de conflictes. La segona etapa empitjora, passa a governar Roma des de Capri.

Guàrdia Pretoriana: adquireix molta força i poder, cap Sejà.

- Calígula: molt mal emperador. Gasta el patrimoni Romà en festes, orgies. Manté relacions amb germanes i s'enamora d'una. Proclama cònsol al seu cavall. Assassinat.

- Claudi (tiet): Defectes físics. Llest i culte (ho amaga). Bona primera etapa: estén ciutadania Romana. Es casa 4 vegades, l'última, Agripina (Neró, fill d'altre matrimoni) l'enverina (bolets).

- Neró: Mal emperador. Crema barris romans per construir-se un palau (Domus Aurea) culpa els cristians. Ordena que matin la seva mare i Seneca (mestre). Es suïcida.

* Crisi del 69, 4 emperadors en 1 any: Galba, Otó, Vitel·li (Vespessià)

Dinastia Flàvia (3): Vespassià, Tit i Domicià

Lluiten contra fenòmens meteorològics (Vesuvi arrasa Pompeia). Hi ha un incendi a Roma, s'ha de reconstruir la ciutat. Van ampliar fronteres, millorar l'economia, conquerir Jerusalem i Vespassià construeix l'amfiteatre flavi (Colosseu), Tit l'inaugura. Bons emperadors, menys Domicià (acumula molt poder i vol prescindir del senat).

Damnatio Memoriae: Esborrar qualsevol rastre d'emperadors passats.

Dinastia Antonina o dels Adoptats (No són fills de sang)

- Nerva: Origen hispà. Té 70 anys.

- Trajà: Molt bon emperador. Part de la seva vida lluitant a campaments. (Emperador soldat)

- Adrià: Graeculus (grec petit) i Viatger.

- Antoní Pius: Poc popular. Està a Roma tot el seu regnat.

- Marc Aureli: Emperador filosòfic, escriu en grec. Lluita a les fronteres. (Fill no adoptat).

- Còmode: Un dels pitjors. Gasta els diners estalviats dels emperadors en jocs. Megalòman (creu que ha nascut per canviar el món). Mor enverinat (la seva germana forma part de l'assassinat) Roma rep el nom de Colonia Lucia Annia Commodiana durant el seu regnat.

Dinastia Severiana

Període d'inestabilitat durant 5 anys. Es proclamen molts emperadors diferents, guanya:

- Septimi Sever:

  • Origen oriental. Troba problemes a les fronteres. Deixa el regnat als seus fills a parts iguals (no funciona, Caracal·la mata Geta (germà)).

- Caracal·la:

  • Construeix enormes termes a Roma. Estén el dret de ciutadania als habitants lliures de l'imperi. Era bipolar i va ser assassinat.

- Heliogàbal:

  • Fill bastart. (15 anys) Té el títol d'emperador, però governen la mare i l'àvia. Se'l considera un dels pitjors, se li atribueixen totes les coses dolentes.

- Alexandre Sever: intenta reconduir la situació.

S'acaba la dinastia però no els emperadors.

Baix Imperi

Hi ha 20 emperadors en 50 anys. L'etapa s'anomena Dominat (Dominus té casi tot el poder)

  • Dioclecià: instaura la tetrarquia (2 Cèsars i 2 Augustos (un d'aquests és ell), cap dels 4 viu a Roma), sistema que no funciona.

  • Constantí: publicà L'edicta de Milà (313) llibertat de culte, triar la religió.

  • Julià D'Apòstata: renega el cristianisme, imposa de nou la religió romana.

  • Teodosi: imposa el cristianisme a l'imperi (contrari que l'anterior).
  • Ròmul Augústul: cau l'imperi romà d'occident.

* Els bàrbars es queden Roma al 476 d.C.

Entradas relacionadas: